dissabte, 4 de març de 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 4 de març de 1996 mor a Caracas l'anarquista i anarcosindicalista Pablo Benaiges

Pablo Benaiges
Durant la Retirada de febrer de 1939 passà els Pirineu i fou tancat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i  després va fer feina en una fàbrica de guerra del Servei de Defensa Nacional enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers, de la qual pogué fugir a Occitània  durant l'ocupació alemanya  



 
Pablo Benaiges:  
El 4 de març de 1996 mor a Caracas (Veneçuela) l'anarquista i anarcosindicalista Pablo Benaiges. Havia nascut en 1916.
Quan tenia 16 anys començà a treballar en un taller mecànic, alhora que realitzava estudis nocturns a l'Escola Industrial. Després treballà als autobusos i s'afilià al Sindicat de Transports de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona, juntament amb Bassons, Gurucharri, Ponciano Alonso i altres, i del qual arribà a ser secretari de la Secció d'Autobusos. Per la seva militància, fou detingut durant la vaga del sector.
Durant la Guerra Civil formà part del Secretariat de la Federació Nacional del Transport (FNT). Durant els Fets de Maig de 1937 fou detingut per la reacció republicana burgesa i stalinista a Barcelona.
Durant la Retirada de febrer de 1939 passà els Pirineu i fou tancat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i  després va fer feina en una fàbrica de guerra del Servei de Defensa Nacional enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), de la qual pogué fugir a Occitània  durant l'ocupació alemanya.
Detingut pels nazis arran de l'ocupació de la zona lliure francesa, fou enviat a la base de submarins de la ciutat portuària bretona d'An Oriant (Ar Mor-Bihan i a la regió de Bretanya), des on pogué escapar cap a Bordeus (Girona, Nova Aquitània, Occitània) i posar-se a treballar en tallers d'automòbils.
Amb l'Alliberament s'establí a Bordeus, on fou nomenat secretari de la Regional de la CNT-AIT a l’Exili, oposant-se a l'estratègia de Laureano Cerrada. El maig de 1945, amb Vicenç Llansola, representà Bordeus en el Congrés de Federacions Locals de París (Illa de França). En 1946 va ser secretari de la Comissió Provisional de la Federació Nacional d'Indústria (FNI) del Transport Terrestre i de la Comissió de la CNT-AIT catalana exiliada a la zona. En aquesta època organitzà diverses exposicions culturals i realitzà mítings a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i Peitieus (Viena, Poitou-Charentes, Occitània). En 1947 assistí al Congres de Tolosa de Llenguadoc i fou nomenat responsable d'Administració i Jurídica del Comitè Nacional cenetista a l’Exili, en substitució de Julio Patán, càrrec que fou renovat l'any següent.
A l’entorn de 1949 vivia a Bordeus i ajuda molt Josep Peirats en la seva història de la CNT. En el Ple Intercontinental de 1950 va ser elegit per al secretariat encapçalat per Josep Peirats amb seu al carrer Belfort a Tolosa de Llenguadoc. Després retornà a Bordeus. En 1951 va fer una conferència a Pàmies (Arièja, Migdia Pirineu, Occitània).
En aquests anys d'exili francès formà part del grup «Los Anónimos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Francisco Portela i Juan Cazorla, entre d'altres.
Després emigrà a Caracas i, alguns mesos després d'arribar-hi, fou detingut acusat de «comunista», però fou alliberat poc després. A Veneçuela treballà en projectes d'agricultura hidropònica en col·lectivitat a Charavalle.
A Caracas establí contacte amb nombrosos militants llibertaris, com ara Valle, Juan Cazorla, Josep Xena, Víctor García, Floreal Castilla, etc.
Quan fracassà el projecte agrícola que tenia entre mans, s'establí a Bogotà (Colòmbia), on va romandre 16 anys amb viatges regulars a Caracas.
En 1969 tornà a Caracas i participà en la creació d'«Amigos de la AIT» i en el seu butlletí. També ajudà en la creació d'un Comitè de Relacions Anarquistes veneçolà. Durant l'exili sud-americà també milità en la FAI. Trobem articles seus en Cenit, CNT, Ideas i El Libertario.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada