Pablo
Benaiges:
El 4 de març de 1996 mor a Caracas (Veneçuela) l'anarquista i
anarcosindicalista Pablo Benaiges. Havia nascut en 1916.
Quan
tenia 16 anys començà a treballar en un taller mecànic, alhora que
realitzava estudis nocturns a l'Escola Industrial. Després treballà als
autobusos i s'afilià al Sindicat de Transports de la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona, juntament amb Bassons,
Gurucharri, Ponciano Alonso i altres, i del qual arribà a ser secretari
de la Secció d'Autobusos. Per la seva militància, fou detingut durant la
vaga del sector.
Durant
la Guerra Civil formà part del Secretariat de la Federació Nacional del
Transport (FNT). Durant els Fets de Maig de 1937 fou detingut per la
reacció republicana burgesa i stalinista a Barcelona.
Durant
la Retirada de febrer de 1939 passà els Pirineu i fou tancat al camp de
concentració de Sant Cebrià de Rosselló i després va fer feina en una
fàbrica de guerra del Servei de Defensa Nacional enquadrat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), de la qual pogué fugir a
Occitània durant l'ocupació alemanya.
Detingut
pels nazis arran de l'ocupació de la zona lliure francesa, fou enviat a
la base de submarins de la ciutat portuària bretona d'An Oriant (Ar
Mor-Bihan i a la regió de Bretanya), des on pogué escapar cap a Bordeus
(Girona, Nova Aquitània, Occitània) i posar-se a treballar en tallers
d'automòbils.
Amb
l'Alliberament s'establí a Bordeus, on fou nomenat secretari de la
Regional de la CNT-AIT a l’Exili, oposant-se a l'estratègia de Laureano
Cerrada. El maig de 1945, amb Vicenç Llansola, representà Bordeus en el
Congrés de Federacions Locals de París (Illa de França). En 1946 va ser
secretari de la Comissió Provisional de la Federació Nacional
d'Indústria (FNI) del Transport Terrestre i de la Comissió de la CNT-AIT
catalana exiliada a la zona. En aquesta època organitzà diverses
exposicions culturals i realitzà mítings a Tolosa de Llenguadoc (Alta
Garona, Occitània) i Peitieus (Viena, Poitou-Charentes, Occitània). En
1947 assistí al Congres de Tolosa de Llenguadoc i fou nomenat
responsable d'Administració i Jurídica del Comitè Nacional cenetista a
l’Exili, en substitució de Julio Patán, càrrec que fou renovat l'any
següent.
A
l’entorn de 1949 vivia a Bordeus i ajuda molt Josep Peirats en la seva
història de la CNT. En el Ple Intercontinental de 1950 va ser elegit per
al secretariat encapçalat per Josep Peirats amb seu al carrer Belfort a
Tolosa de Llenguadoc. Després retornà a Bordeus. En 1951 va fer una
conferència a Pàmies (Arièja, Migdia Pirineu, Occitània).
En
aquests anys d'exili francès formà part del grup «Los Anónimos» de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Francisco Portela i Juan
Cazorla, entre d'altres.
Després
emigrà a Caracas i, alguns mesos després d'arribar-hi, fou detingut
acusat de «comunista», però fou alliberat poc després. A Veneçuela
treballà en projectes d'agricultura hidropònica en col·lectivitat a
Charavalle.
A
Caracas establí contacte amb nombrosos militants llibertaris, com ara
Valle, Juan Cazorla, Josep Xena, Víctor García, Floreal Castilla, etc.
Quan
fracassà el projecte agrícola que tenia entre mans, s'establí a Bogotà
(Colòmbia), on va romandre 16 anys amb viatges regulars a Caracas.
En
1969 tornà a Caracas i participà en la creació d'«Amigos de la AIT» i
en el seu butlletí. També ajudà en la creació d'un Comitè de Relacions
Anarquistes veneçolà. Durant l'exili sud-americà també milità en la FAI.
Trobem articles seus en Cenit, CNT, Ideas i El Libertario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada