En
febrer de 1939 passà la frontera de Pirineu en el decurs de la Retirada
i fou tancat durant un any als camps de concentració de Sant Cebrià de
Rosselló (tres mesos) i de Gurs (al Grup Italià de la IX Companyia).
Després va ser incorporat forçosament en una Companyia de Treballadors
Estrangers i enviat al nord de França fins al juny de 1940.
Dante
Armanetti:
El 26 de març de 1887 neix a Pontremoli (Lunigiana,
Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista i resistent antifeixista Dante
Armanetti. El seu pare es deia Angelo Armanetti i la seva mare,
Elisabetta Sordi. Va fer els estudis primaris fins al cinquè curs.
Començà
a militar de molt jovenet al moviment anarquista de Torí, on treballà
com a obrer a la fàbrica FIAT Ferriere i després com a representant de
la casa Singer.
Durant
la Gran Guerra difongué els pensaments llibertari i antimilitarista i
es dedicà a recaptar fons per a la premsa anarquista. L'agost de 1917
participà en les manifestacions contra el conflicte bèl·lic i durant
postguerra en les lluites socials que es desencadenaren.
El
setembre de 1920 destacà en el moviment d'ocupació de fàbriques i en
1923 va ser detingut. En 1927 va ser condemnat per intentar sortir
il·legalment del país.
En
1929 es traslladà a Mirandola (Mòdena, Emília Romanya) per a dirigir un
taller de mecànica. A començament dels anys trenta col·laborà en el
periòdic clandestí del moviment «Giustizia e Libertà» Voci d'Officina.
Membre
del grup anarquista torinès «Barriera di Milano», format sobretot per
companys toscans (Dario Franci, Settimo Guerrieri, els germans Vindice i
Muzio Tosi, etc.), i del grup «Barriera di Nizza», prengué part en el
comitè de coordinació del grups anarquistes de Torí (Piemont).
Un
cop més intentà exiliar-se amb altres companys (I. Innesti, F. Fasola i
R. Alicardi), però va ser detingut a Moncenisio (Vall Cenischia, Torí,
Piemont) i condemnat.
El
8 de febrer de 1931 va ser detingut a Torí amb altres companys
(Arduilio D’Angina, Musio Tosi i Settimo Guerrieri); jutjat, fou
condemnat a dos anys de confinament per «activitat anarquista i difusió
de periòdics antifeixistes» i deportat a les illes de Lipari i de
Ventotene (Messina, illes Eòlies). El 9 de febrer de 1933 va ser
alliberat i tres anys després, el 9 de setembre de 1936, passà
clandestinament a l’hexàgon francès per les Valls di Vanzo (Valls
arpitanes del Piemont) amb els companys anarquistes Antonio Calamassi i
Settimio Guerrieri, gràcies al suport del Comitè Antifeixista de
Chambèri (Savoia, Alvèrnia Roine-Alps, Arpitània, Occitània).
Mentre
militava en el moviment anarquista d'aquesta ciutat i de Lió (Roine,
Alvèrnia Roine-Alps, Arpitània, Occitània), la seva família patí
persecucions a Itàlia i la seva germana, Maria Felicita, va ser
detinguda i processada per tribunals especials.
El
15 de gener de 1937 arribà a Barcelona en plena guerra civil i el 21 de
gener va ser destinat als fronts d'Almudébar (Foia d’Osca) i del
Carrascal d'Osca, a l’Aragó, però per la seva avançada edat i per la
seva miopia no pogué agafar les armes, encarregant-se de les relacions
entre els companys de la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» i de les
seves famílies.
El
maig de 1937, mentre era a Barcelona amb tasques del servei postal, va
ser detingut, juntament amb Ermanno Neri i Libero Mariotti, per la
reacció stalinista al local de la Secció Italiana de la «Columna
Ascaso», espai que fou saquejat, i acusat de «deserció i espionatge». El
febrer de 1938 encara restava empresonat i la Unió Anarquista Italiana
(UAI) llançà una campanya per reclamar el seu alliberament, així com el
dels seus companys Pompeo Crespi i Carlo Cocciarelli. Aquesta campanya
tingué el suport a l’hexàgon francès de Sébastien Faure i de la
Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR).
L'octubre de 1938 va ser reclòs a Montjuïc.
Un
cop lliure, en febrer de 1939 passà la frontera de Pirineu en el decurs
de la Retirada i fou tancat durant un any als camps de concentració de
Sant Cebrià de Rosselló (tres mesos) i de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova
Aquitània, Occitània) al Grup Italià de la IX Companyia. Després va ser
incorporat forçosament en una Companyia de Treballadors Estrangers
(CTE) i enviat al nord de França fins al juny de 1940.
Arran
de l'ocupació de París per les tropes nazis alemanyes, passà a
Brussel·les (Bèlgica), on visqué amb Armando Bientinesi, Aldo Demi i
Ateo Vannucci.
El
16 d'agost de 1941 va ser detingut per la policia alemanya amb
concomitància dels serveis secrets italians. Extradit a Itàlia, va ser
jutjat per un Tribunal Espacial feixista i condemnat el 17 de novembre
de 1941 a set anys de reclusió a Castelfranco Emilia (Mòdena,
Emília-Romanya), a 20.000 lires de multa i a la prohibició vitalícia per
a exercir càrrecs públics. Va ser alliberat després de l'anunci de la
rendició italiana (8 de setembre de 1943) i marxà cap a Torí, on
s'integrà en la resistència enquadrat en l'Squadre di Azione Patriottica
(SAP, Esquadra d'Acció Patriòtica) de la FIAT Ferriere i en la VII
Brigada «Edoardo De Angeli», comandada per l'anarquista Ilio Baroni.
L'octubre
de 1944 entrà en la redacció del periòdic clandestí torinès Voce dei
Comunisti Llibertari i esdevingué el seu director des de l'Alliberament,
moment en el qual canvià el non per Era Nuova, fins el seu últim
número, el març de 1949.
Entre
el 23 i el 25 de juliol de 1945 participà com a delegat del Piemont en
el Congrés Interregional de la Federació Comunista Llibertària (FCL).
Amb
Italo Garinei, dirigí entre febrer de 1951 i març de 1966 el periòdic
torinès Seme Anarchico i el seu suplement Lotta Anarchica. Voce del
Campeggio Internazionale Anarchico.
A
començament de la dècada dels cinquanta fou responsable del Bolletino
Interno della Federazione Anarchica Italiana, del qual es publicaren a
Torí cinc números entre novembre de 1952 i març de 1953, amb la
finalitat de preparar el V Congrés de la Federació Anarquista Italiana
(FAI), que se celebrà entre el 19 i el 23 de març de 1953 a
Civitavecchia (Roma, Laci).
Dante
Armanetti va morir el 3 de febrer de 1958 a Torí. Fou incinerat el 6 de
febrer, les seves cendres van ser dipositades al Tempio Crematorio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada