La fiscalia considera que l'acusat va cometre un delicte contra la llibertat religiosa.
El processat va protestar en una església, amb altres persones, amb proclames a favor del dret a l'avortament.
Els jutjats de Girona van arxivar la causa, si bé la Fiscalia hi va recórrer i l'Audiència li va donar la raó
Ara només s'acusa un únic manifestant de la dotzena que eren.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 21/03/2017
Banyoles (Pla de l’Estany).-
“Amb l’Església topem, Sancho”.
“Amb l’Església topem, Sancho”.
Llegim en la
premsa convencional comarcal que pel fet d’haver interromput una missa
pot suposar dos anys de presó per a un activista. Aquesta és la petició
que la fiscalia demana per a l'acusat, que el 9 de febrer del 2014 va
protestar a l'església de Sant Pere de Banyoles (Pla de l’Estany),
juntament amb altres persones d'un grup d'activistes, amb proclames a
favor del dret a l'avortament. Així, considera que el processat va
cometre un delicte contra la llibertat religiosa. El fiscal, en l'escrit
en el qual sol·licita la pena de presó, valora que el jove va actuar
«amb l'ànim d'ofendre els sentiments religiosos de les persones
congregades al temple». Afegeix que l'acusat i la resta d'implicats en
l'acció, «que s'havien posat d'acord», van entrar a l'església de Sant
Pere, on --una vegada començada la missa-- es van aixecar portant una
pancarta amb la frase «Fora rosaris dels nostres ovaris».
El
fiscal també apunta que van llançar uns papers a terra i que van cridar
consignes contra la llei de reforma de l'avortament, «interrompent la
celebració de l'eucaristia durant diversos minuts» abans d'abandonar
l'església. A part dels dos anys de presó, l'acusació pública demana que
el jove no tingui dret a vot a les eleccions mentre duri la condemna i
assumeixi el cost de tot el procés judicial. En canvi, l'advocat Benet
Salellas --que defensa l'activista-- sol·licita l'absolució. A més,
Salellas ha recordat que el jutjat d'instrucció número 2 de Girona va
arxivar el cas, tot i que la fiscalia va recórrer la decisió i
l'Audiència va reobrir el procediment.
DE CINC ACUSATS A UN
El
fet és que el setembre del 2014, cinc persones van declarar al jutjat
d'instrucció per aquest cas. Llavors, quatre dels cinc acusats van
manifestar que no havien format part de la mobilització a l'església de
Sant Pere de Banyoles i els testimonis no van contradir-los. Només un
d'ells --qui ara segueix processat-- va reconèixer que havia participat
en aquesta protesta pro avortista. Aleshores, Salellas va remarcar que
l'acció «no va ofendre el sentiment religiós de ningú» i va durar
escassament uns minuts, ja que va subratllar que la missa va poder
prosseguir amb «total normalitat». També va defensar que la protesta
està emparada en la llibertat d'expressió. Ara, d'aquí a un mes, a
finals d'abril, l'únic activista processat s'asseurà al banc dels
acusats de la secció quarta de l'Audiència de Girona.
Pel
que fa a la protesta social del febrer del 2014, el grup d'activistes
va gravar-la en vídeo i va penjar l'enregistrament, de tan sols un
minut, a la xarxa. Al vídeo s'hi veien dues noies desplegant la pancarta
en la qual es podia llegir «Fora rosaris dels nostres ovaris». La resta
de joves, repartits pels diversos bancs de l'església, corejaven
«Avortament lliure i gratuït» mentre llançaven uns fulls entre els
fidels. La gravació s'acabava amb unes frases sobreimpreses a la imatge:
«Avortem la contrareforma, si envaïu les nostres vides, envairem els
vostres espais; jo decideixo, jo desobeeixo».
CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT
Així,
un membre del grup que el 9 de febrer del 2014 va interrompre una missa
a l'església de Sant Pere de Banyoles per protestar contra la reforma
de la llei de l'avortament que en aquell moment estava preparant el
govern estatal serà jutjat finalment a l'Audiència de Girona. La
fiscalia considera que els fets que va protagonitzar són constitutius
d'un delicte contra la llibertat religiosa i demana que se li imposi una
pena de dos anys de presó. Segons consta en l'escrit de conclusions
provisionals del ministeri públic, l'investigat va irrompre a l'església
pels volts de les onze del matí, “acompanyat d'un conjunt de persones
que no estan identificades”. La majoria eren noies, si bé la policia va
comprovar que també hi havia algun noi. La fiscalia apunta que, “posats
de comú acord i moguts per l'ànim d'ofendre els sentiments religiosos de
la gent que hi havia congregada al temple”, un cop va començar la
cerimònia van aixecar una pancarta amb el lema: “Fora rosaris dels
nostres ovaris”.
Al
mateix temps que exhibien aquest missatge, van llençar notes pel terra i
van cridar consignes en contra de la reforma de la llei de
l'avortament. La fiscalia hi afegeix que “van interrompre la celebració
de l'eucaristia durant diversos minuts i van abandonar l'església”. La
nova regulació impulsada pel PP, que es va aprovar el juliol del 2015,
impedeix, entre altres, que les menors puguin interrompre l'embaràs
sense el consentiment dels seus progenitors. Entitats avortistes,
diverses associacions de metges i col·lectius feministes van alertar que
exigir el permís patern per a la interrupció pot comportar que una part
dels avortaments es dugui a terme en la clandestinitat.
El
juny del 2014 va transcendir que menys de la meitat de la dotzena de
participants del sabotatge de la missa van rebre una citació judicial
per comparèixer a declarar com a imputats per un delicte contra la
llibertat de consciència i els sentiments religiosos. Els aleshores
investigats són de l'organització juvenil Arran, del grup feminista Les
Heretges i del casal popular independentista del Pla de l'Estany. Amb
l'acte pretenien reivindicar el dret a l'avortament. Estratègicament
situats entre els oients a la missa, van desplegar de manera ràpida i
per sorpresa la pancarta. Mentre dos la sostenien, els companys van
cridar: “Avortament lliure i gratuït”, i van anar tirant fullets en pro
de l'avortament. L'escena es va enregistrar en un vídeo que, al cap
d'uns dies, es va penjar a Youtube, on van difuminar el rostre dels
participants per dificultar-ne la identificació.
El
setembre del 2014, en van declarar cinc al jutjat d'instrucció número 2
de Girona. El seu advocat, Benet Salellas, va considerar que l'acció no
va ofendre ningú i està emparada per la llibertat d'expressió. El mes
següent el jutge va arxivar la causa, ja que en cap moment van actuar
amb violència ni van intimidar els feligresos. El ministeri públic va
presentar un recurs contra l'arxivament i l'Audiència de Girona va
estimar la petició, el desembre del 2014. Aleshores, el juliol del 2016,
la fiscalia va formular les seves conclusions provisionals del cas i,
en aquesta ocasió, només es dirigeix l'acusació contra un dels
activistes. El judici està previst que se celebri el proper 24 d'abril, a
la secció quarta de l'Audiència.
LLEI ULTRACONSEVADORA
En
un comunicat, Arran va justificar l'acció argumentant que la influència
de l'Església catòlica en la redacció “d'aquesta llei
ultraconservadora” era més que clara, i per això van utilitzar un dels
seus espais per realitzar la denúncia.
Ni
la parròquia de Sant Pere ni el Bisbat de Girona van valorar
l'incident, limitant-se a dir que era el primer d'aquesta mena que
s'havia registrat a la diòcesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada