Concentració aqust vespre a Celrà contra l'Exèrcit |
Una marxa fins el castell de Sant Miquel ha denunciat el desplegament de tropes aquest dilluns al municipi de Celrà.
L'episodi s’afegeix a altres situacions en què la presència de l’exèrcit ha suscitat oposició entre la població.
DIRECTA 20/02/2017
Àlex Romaguera
Avui
dilluns, 20 de febrer, un destacament de l’exèrcit espanyol té previst
realitzar diverses maniobres als municipis de Celrà i Girona. Així va
comunicar-ho als respectius consistoris fa una setmana, obviant els seus
pronunciaments contra la presència de tropes dins dels seus termes
municipals. Mentre que l’Ajuntament de Celrà havia aprovat el novembre
de 2016 una moció per la qual prohibia qualsevol incursió de soldats a
la localitat, la Diputació de Girona va adoptar el setembre del mateix
any un text en què es reclama "unes comarques gironines
desmilitaritzades". En virtut d’aquesta darrera iniciativa, diverses
entitats i partits polítics han exigit a l’alcaldessa de la capital
gironina, Marta Madrenas, que actuï com ho fa l’alcalde de Celrà, el
qual ha transmès al ministeri de Defensa el rebuig a qualsevol tipus de
desplegament. Aquest matí, una marxa fins el Castell de Sant Miquel,
entre els municipis de Celrà i Girona, ha volgut mostrar el rebuig
polític i social a les maniobres militars.
La
demanda dels ajuntaments, però, ha estat menystinguda pel coronel i cap
del comandament militar a Girona, Javier Mur Lalaguna, que arran de les
diferents mocions, va assegurar que "les unitats de terra continuaran
desenvolupant la seva feina a la província de Girona i fent les
activitats necessàries de preparació". Una advertència que ha reiterat
últimament i que va adreçada també a l’Ajuntament de Sant Climent
Sescebes, el qual el setembre passat s’havia queixat a la subdelegació
del Ministeri de Defensa per la presència de soldats armats dins del
municipi, fet que va provocar l’alarma entre diversos escolars, i a
l’Ajuntament de Canet d’Adri, on la presència de tropes també va motivar
que l’alcalde transmetés l’any passat una missiva a la base Álvarez de
Castro, seu de l’exèrcit a la zona, per la manca d’informació respecte
al desplegament d’unitats a la Vall de Llémena, pròxima a la població.
La moció del Parlament de Catalunya
Les
maniobres de l’exèrcit no sols contravenen les resolucions aprovades a
les comarques gironines. També menystenen la moció adoptada pel
Parlament de Catalunya el 20 de juliol de 2016, en la qual s’emplaça al
govern de la Generalitat a "prohibir les maniobres en espais no
estrictament militars". La moció fa referència, especialment, al
desplegament que l’exèrcit fa en indrets com Sant Climent Sescebes (Alt
Empordà) i Talarn (Pallars Jussà), a la serra de l’Albera, o als parcs
naturals de la Muntanya de Montserrat i la Serra de Collserola.
En
el cas de Collserola, la Diputació de Barcelona va decidir el desembre
passat prohibir-hi la presència d’unitats de l’exèrcit, que han
desfermat una allau de queixes entre les veïnes d’Esplugues de
Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i altres municipis de
l’entorn. Precisament, a causa de la demora en el compliment de la
moció, la CUP va presentar dijous passat al·legacions a fi efecte que es
prohibeixi el desplegament de les forces armades a Collserola, tot
advertint que la seva presència condiciona les activitats escolars,
naturals i de lleure que s’hi desenvolupen. Segons la candidatura, el
Parc Natural ha de ser un espai per difondre els valors de la pau i els
drets humans, cosa que no representa l’exèrcit, de qui considera que
fomenta "la cultura bèl·lica, militarista i violenta".
Una història de resistència
Pancarta 'Que que se'n vagin!' desplegada al castell de Sant Miquel aquest matí |
El
rebuig a l’exèrcit a Catalunya ha transcendit els darrers mesos,
sobretot a partir dels acords presos a les institucions i el context
polític favorable a la sobirania del país. Però la història ens deixa un
ampli retaule d’episodis en què la societat catalana s’ha manifestat
contra les estructures militars i a favor de la cultura de la pau. Cal
recordar, entre d’altres, la Revolta de les Quintes, coneguda per
l’aixecament popular que va desencadenar a la Vila de Gràcia la decisió
del Govern espanyol de cridar a files als joves catalans l’abril de
1870, així com, després del franquisme, el moviment d’insubmisos, que va
contribuir a l’abolició del servei militar obligatori el març de 2001, o
la campanya "Neutralitat, OTAN no, Bases fora", decisiva perquè una
majoria de catalans i catalanes votessin negativament a l’entrada de
l’Estat espanyol a l’Aliança Atlàntica en el referèndum del març de
1986.
Igualment,
el rebuig a l’exèrcit es va expressar de manera contundent quan milers
de persones van participar en el Concert per la Pau que va tenir lloc el
27 de maig de 2000 a Barcelona, en protesta per la desfilada militar
que s’hi celebrava amb motiu del Dia de les Forces Armades. Sense
oblidar les iniciatives perquè cada any es prohibeixin les desfilades de
legionaris al barri de Sant Andreu de Barcelona i a l’Hospitalet de
Llobregat; la Festa del Cel, on intervenen avions de l’exèrcit de
l’aire; o la presència de destacaments en el Saló de l’Ensenyament,
davant el qual la campanya Desmilitaritzem l’Educació reivindica la
retirada d’unitats uniformades.
Horitzó de pau
En
aquests moments, l'exèrcit espanyol compta amb 1.500 efectius al
Principat, dels quals la majoria estan allotjats les casernes del Bruc, a
Barcelona, i a les bases de Sant Climent Sescebes i l’acadèmia de
sotsoficials de Talarn. Des d’aquests emplaçaments, unitats de Terra
surten cada dia per fer maniobres amb un nivell d’ostentació que sempre
han despertat un rebuig considerable però que, en l’actual context, és
més elevat que mai. No sols en el terreny de la societat més activa en
defensa de la pau i la solidaritat. També en el darrer cicle històric,
les institucions s’han posicionat obertament contra la militarització,
sigui donant suport a les campanyes contra l’exèrcit, el comerç d’armes o
l’experimentació científica amb finalitats militars. També la recent
marxa a favor de l’acollida a les persones refugiades --com ho van ser
les de rebuig a la Guerra de l’Iraq l’any 2001-- ha servit de termòmetre
per dimensionar el sentiment antimilitarista i humanitari que es
respira en moltes capes de la societat catalana.
En
aquest ambient arriben avui dilluns les maniobres de l’exèrcit a Celrà i
Girona, unes pràctiques que, exclamen els respectius alcaldes, són
incompatibles amb la voluntat d’una societat que, a més de llibertat,
exigeix viure en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada