En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del
Pirineu i fou internat als camps de concentració rossellonesos de Sant
Cebrià de Rosselló, Argelers de la Marenda i Barcarès i així com també
de Bram entre 1939 i 1941.
En 1942 marxà a Marsella, on contactà amb
diversos companys per preparar el retorn clandestí a l’Interior.
Raúl
Carballeira Lacunza:
El 28 de febrer de 1918 --en 1917 segons algunes
fonts-- neix a Coronel Suárez (Buenos Aires, Argentina) l'activista
anarquista i resistent llibertari antifranquista Raúl Carballeira
Lacunza, també conegut sota diversos pseudònims, com El Argentino,
Aramis, Julio Heredia, Armando Lacunza o Eduardo Lafuente. Autodidacte,
mai no va anar a escola.
Durant la seva joventut es dedicà a recórrer l'Argentina com a linyera escrivint poemes i escampant l'anarquisme.
En
1936, quan esclatà la Guerra Civil, es trobava a l'Uruguai, d'on sortí
cap a Catalunya. A finals de 1937 arribà a Barcelona de polissó, amb
Federico Gerardo Rufinelli i Sergio Chávez, i l'abril de 1938
s'incorporà al front d'Aragó enquadrat en la XXVI Divisió, malgrat ser
un antimilitarista convençut. Mesos després, es dedicà a tasques
propagandístiques en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
(FIJL). En 1938 treballà de tramoista en un teatre barceloní.
En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del
Pirineu i fou internat als camps de concentració rossellonesos de Sant
Cebrià de Rosselló, Argelers de la Marenda i Barcarès i així com també
de Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània) entre 1939 i 1941. En 1942 marxà a
Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), on contactà amb
diversos companys, com Diego Camacho (Abel Paz) i Liberto Sarrau, per
preparar el retorn clandestí a l’Interior , quedant com a contacte a
Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occtània), on feia feina al
restaurant de l'estació de la ciutat.
En
1943 participà amb la resistència a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània,
Occitània). Després de l'Alliberament, amb Felipe Alaiz i Diego Franco
Cazorla (Amador Franco), edità el setmanari Impulso (1945), portaveu de
l'anticol·laboracionisme amb el Govern de la República en l’Exili i
defensor de les tesis anarquistes de caire social revolucionari, i
intervingué en la reconstrucció de la FIJL. Formà part, com a secretari
de Relacions, del primer Comitè Peninsular de la FIJL sorgit el 4 i 5
d'abril de 1945 a Tolosa de Llenguadoc. En maig de 1945 participà en el
Primer Congrés de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT)
celebrat a París (Illa de França). El març de 1946 abandonà el càrrec de
secretari de Relacions de la FIJL per integrar-se en la lluita directa
llibertària antifranquista.
Amb
Amador Franco, passà a Catalunya i col·laborà en el llançament
clandestí de Ruta a Barcelona. Portà a terme, amb Manuel Fernández
Rodríguez, una gira pel País Valencià, Andalusia i Madrid amb la
finalitat de reorganitzar la FIJL de l'Interior. En aquesta època fou
membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-ait, secretari de la
Federació Local de les Joventuts Llibertàries de Barcelona i militant
del grup d'acció «Tres de Mayo», amb Liberto Sarrau i Francisco Martínez
Marquez. Després de romandre a Barcelona com a delegat de l'Exili,
reorganitzà les Joventuts Llibertàries barcelonines arran d'una batuda
policíaca el desembre de 1946 i retornà a l’hexàgon francès. En 1946 va
fer mítings a Montpeller (Erau, Llenguadoc, Occitània) i a Sant-Etiève
(Loira, Alvèrnia Roine-Alps, Occitània).
En
1947 fou delegat per Tolosa en el Congrés de la CNT-AIT i del Moviment
Llibertari Espanyol (MLE) celebrat a Tolosa de Llenguadoc.
A
finals de 1947 s'incorporà de nou a la lluita llibertària
antifranquista a la Península, després de representar Espanya en el
Congrés de la Federació Anarquista Italiana (FAI).
El
desembre de 1947 visità, amb gosadia, Amador Franco a la presó de Sant
Sebastià, fent-se passar per un seu cunyat, i el gener de 1948 Abel Paz a
la presó Model de Barcelona.
El
13 de juny de 1948 aconseguí salvar la vida i fugir d'un cercle
policíac, però patí una emboscada muntada pel comissari Eduardo Quintela
Bóveda, cap de la Brigada Politicosocial de Barcelona, quan anava a una
cita a Montjuïc.
Raúl
Carballeira Lacunza va caure mort, o se suïcidà per no ser atrapat per
la policia, el 26 de juny de 1948 als jardins de Montjuïc de Barcelona.
Les seves restes foren enterrades al cementiri barceloní de Can Tunis i
anys més tard acabaren en una fossa comuna.
Raúl Carballeira fou un dels membres més destacats de la FIJL dels anys quaranta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada