S’ha
organitzat per dilluns una pujada al castell de Sant Miquel al matí i
una concentració al vespre davant de l’ajuntament de Celrà.
L'Exèrcit no anul·larà les maniobres entre Girona i Celrà perquè són «pràctiques habituals».
El
president de la Diputació insta els soldats a entrenar-se en aquells
municipis on no hagin aprovat mocions contra la seva presència.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 17/02/2017
Celrà (Gironès).-
Imatge ahir de soldats a l'entrada del poble de Llançà |
La
CUP considera una “provocació” i un “intent d’intimidació” la decisió
de l’exèrcit espanyol de fer les maniobres entre Celrà i Girona,
justament quan fa tres mesos el consistori celranenc va aprovar una
moció en què es posicionava contra les pràctiques militars i en què es
comunicava a l’exèrcit que no es podien dur a terme maniobres dins del
terme municipal. També la Diputació de Girona, a demanda de la CUP, va
aprovar al mes de setmbre una moció en els mateixos termes.
EL MINISTERI DE DEFENSA NO ANUL·LARÀ LES MANIOBRES A LES GAVARRES DEL GIRONÈS
L'Exèrcit
del Regne d’Espanya ha anunciat que no anul·larà les maniobres
previstes entre Girona i Celrà, a les Gavarres del Gironès, on fins a 80
soldats faran marxa per les muntanyes, perquè són "pràctiques
habituals" que fan a molts altres municipis. Les Forces Armades
espanyoles han detallat que en aquestes "marxes d'enduriment" no s'hi
inclou disparar o fer servir foc d'artilleria, sinó que els soldats
s'exerciten recorrent llargues distàncies.
En
paral·lel, aquest divendres hi ha hagut més veus que s'han sumat contra
les pràctiques militars a Llançà (Alt Empordà), Celrà i Girona. L'una,
la del president de la Diputació de Girona i alcalde de Llançà, Pere
Vila, que ha instat els soldats a entrenar-se en aquells municipis on no
s'hagin aprovat mocions en contra de la seva presència. "Em sembla que
és de sentit comú", ha dit.
L'altra,
la del conseller d'Interior de la Generalitat, Jordi Jané, que tot i
precisar que marxes militars com aquestes es fan "amb regularitat" a la
demarcació gironina, s'ha posat al costat de la demanda dels
ajuntaments. "També és cert que, en aquest cas concret, tot fa pensar
que es busca un itinerari diferent", ha dit.
Resposta
oficial de l'Exèrcit a les peticions municipals --la de Celrà
mitjançant ban, la de Girona via burofax urgent-- perquè dilluns no
facin maniobres a cavall dels dos termes municipals. El Ministeri de
Defensa sosté que no preveu anul·lar ni aquesta ni cap altra de les
marxes militars previstes als municipis de la demarcació. Apart de la
dia del 20 de febrer a les Gavarres, la propera de la qual se'n té
constància serà el 28 de febrer a Llançà.
Un
portaveu de l'oficina de comunicació de la Inspecció General de
l'Exèrcit espanyol ha detallat que en aquestes pràctiques anomenades
"marxes d'enduriment" no es fan exercicis que incloguin disparar o fer
foc d'artilleria. Els soldats s'entrenen recorrent llargues distàncies o
camins rurals amb desnivell.
Segons
assegura l'Exèrcit, en el cas de l'exercici de dilluns, que portarà
fins a 80 soldats a les Gavarres, s'ha seguit el protocol habitual. És a
dir, informar sobre el dia que es farà la marxa tant a la Subdelegació
del Govern espanyol a Girona com als ajuntaments afectats.
Des
de la Inspecció General de l'Exèrcit afegeixen que el tipus de vehicles
rodats que porten (camions lleugers tot terreny i autobusos) són per
traslladar els soldats i per a avituallament i concreten que l'impacte
en el medi ambient és "mínim".
NO ANAR-HI, DE SENTIT COMÚ
Per
dilluns, ja s'han convocat dues marxes ciutadanes contra la presència
de l'Exèrcit, que sortiran de Celrà i Girona i confluiran al castell de
Sant Miquel. A més, a la tarda, també s'ha convocat una concentració de
rebuig davant l'Ajuntament de Celrà.
Mentrestant,
ja hi ha més veus que s'han sumat en contra dels exercicis militars en
aquells municipis on no els volen. La primera és la del president de la
Diputació i alcalde de Llançà, Pere Vila, que ahir mateix va veure com
els soldats feien maniobres al seu terme municipal.
Vila
ha recordat que Llançà va ser un dels municipis que va fer seva la
moció aprovada per la Diputació, on es demanava que les pràctiques es
fessin en espais estrictament militars i no als pobles. I en aquest
sentit, ha instat els soldats a desplegar-se en aquells pobles que no
hagin subscrit la moció. "Allò que hauria de fer en aquest cas l'Exèrcit
és no anar als pobles que han aprovat la moció; crec que és un fet de
sentit comú, que darrerament veiem que falta arreu", ha dit Vila. "Allò
que no trobem normal és que es facin a llocs com Llançà, on fa un parell
de mesos vam aprovar la moció", hi ha afegit.
UN RECORREGUT BUSCAT
Qui
també ha parlat de les maniobres ha estat el conseller d'Interior,
Jordi Jané. El conseller ha dit, d'entrada, que les marxes militars a
les comarques gironines "no són excepcionals" i es fan "amb certa
regularitat". Ara bé, en casos com el de Celrà i Girona, on "sembla que
hi ha hagut un recorregut diferent", Jané també ha dit que la seva
postura és clara; situar-se al costat de la demanda dels ajuntaments.
"Cal
apel·lar sempre a la convivència i intentar fer allò que eviti
situacions de conflicte no desitjat", ha dit, alineant-se amb la petició
dels alcaldes Marta Madrenas i Dani Cornellà. "És cert que, en aquest
cas concret, tot fa pensar que es busca un itinerari diferent al què
s'havia buscat en altres ocasions", ha subratllat.
El
dijous mateix, els militars de la base de Sant Climent Sescebes
(Albera, Alt Empordà) van fer pràctiques a Llançà. Un grup de soldats va
arribar-hi a les vuit del matí i, després de creuar la riera, es va
enfilar cap a muntanya. Avui també estava previst que les maniobres
continuessin; de totes maneres, pel costat del poble no se'ls ha vist a
primera hora del matí.
La
presència dels efectius de l'Exèrcit al municipi ha provocat la
sorpresa entre els veïns del municipi. Alguns ja els van veure el passat
6 de febrer i d'altres van veure arribar els combois ahir al matí. La
situació no és nova, expliquen. Se'ls ha vist en d'altres ocasions i la
proximitat a la base militar fa que la sensació no sigui del tot
estranya. Aquest és el cas d'en Jaume Simon. En Jaume explica que els va
veure arribar fa uns dies i que, fins i tot, se'ls ha trobat per la
carretera en direcció a Girona. Assegura que no li sembla estrany
trobar-los.
Per
a Rafael Corcoll, en canvi, la seva presència no és benvinguda. "Em
sembla que ara no és el moment oportú per la situació política que hi ha
a Catalunya que tots sabem com va", afirma. En aquest sentit, es
pregunta perquè venen i diu que si l'Ajuntament diu que no volen que
vinguin, el poble ha de poder dir el mateix.
Ben
diferent és la posició d'en Hakim Zbair. Originari del Marroc, diu que
la presència militar és del tot comprensible i que el fet que facin
exercicis a la zona dóna sensació de seguretat. "És la primera vegada
que els hi veig però està bé que la gent vegi aquestes coses perquè així
la gent se sent més segura", insisteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada