dilluns, 20 de febrer del 2017

La Comissió d’Urbanisme ha autoritzat l'ampliació de 13 granges a les comarques gironines el 2016

Dels 30 expedients, se n'han suspès 13 i desestimat quatre. 
L'any passat hi va haver tres peticions per construir-ne de noves, de les quals dues es van suspendre i una va desistir. 
El vessament incontrolat de purins provoca danys al medi ambient i un 41% de les messes d'aigua catalanes es troben en mal estat per aquest assumpte, concretament masses com les que hi ha al Pla de l'Estany, al Gironès, a l'Alt i Baix Empordà, a la Garrotxa i al Ripollès. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/02/2017 
Girona (Gironès).-  

Llegim en la premsa convencional que a les comarques gironines l'any passat es van autoritzar un total de 13 ampliacions de granges. Així ho va informar el Departament de Territori basant-se en els expedients que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va tramitar al llarg del 2016.
Segons aquestes dades, durant l'any passat van passar per la taula d'aquest organisme regulador un total de 33 expedients, 30 dels quals feien referència a l'ampliació d'explotacions ramaderes ja existents. D'aquestes però, en van prosperar menys de la meitat. Només 13 van tenir llum verd per part d'Urbanisme per portar a terme les obres d'ampliació de les granges. Per contra, en 13 casos més l'administració va decidir mantenir la suspensió, i en els quatre restants va resoldre amb un informe desfavorable. 

ABSÈNCIA DE NOVES
Una altra dada remarcable és l'absència de noves granges l'any passat. La Comissió d'Urbanisme va tramitar tres expedients de futures explotacions, però l'organisme va decidir no tirar-ne cap endavant. De les tres, dues romanen suspeses i en l'última els impulsors van acabar desistint. 

REBUIG DE PLATAFORMES I ENTITATS
La creació i ampliació de granges és un tema sensible a la demarcació, sobretot a l'Alt Empordà. Les peticions per fer-ne als municipis d'aquesta comarca va provocar el rebuig de les plataformes veïnals i les entitats ecologistes a llocs com Palau de Santa Eulàlia o Calabuig, al municipi de Bàscara.
A finals de 2016 el Síndic de Greuges va emetre un informe en el qual alertava que el vessament incontrolat de purins estava provocant danys al medi ambient. En concret, denunciava que un 41% de les messes d'aigua catalanes estaven en mal estat per aquest assumpte, i citava concretament masses com les que hi ha al Pla de l'Estany, al Gironès, a l'Alt i Baix Empordà, a la Garrotxa i al Ripollès.
L'informe del Síndic va ser ben rebut per plataformes i entitats com l'Associació de Naturalistes de Girona o el Grup de Defensa del Ter, el qual va manifestar que «fa molts anys que denunciem l'excés de cabanya porcina que pateix la comarca, i tot i això, la cabanya no ha fet més que augmentar». 

NITRATS ARREU, PER PURIS I PER FERTILIZANTS AGRÍCOLES
Per contra, el director general de Porcat (l'Associació Catalana de Productors de Porcí), Ricard Parés, va assegurar que l'administració cada vegada posa més traves burocràtiques per instal·lar explotacions porcines. Per Parés, moltes de les solucions que està proposant l'administració no resolen la concentració de nitrats a nivell tècnic. «Hi ha llocs on hi ha nitrats a l'aigua i no hi ha ni una granja a prop. El problema està en l'abordatge de nitrats que s'utilitzen com a fertilitzants als camps, no en les granges que fan la seva feina», va exposar. «Tenim clar que les granges suposen una part important, però no tota. El problema és més gran i inclou també agricultors i altres agents susceptibles de contaminar els aqüífers amb productes químics», va manifestar Parés. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada