dijous, 5 de gener del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 5 de gener de 1883 --alguns autors citen el 8 de gener-- neix a Besiers el militant i propagandista anarquista i antimilitarista Eugène Bonaventure de Vigo, més conegut com Miguel Almereyda («Y'a la merde»)

Miguel Almeyda
Va nàixer en el si d'una família catalana establerta a Er --Cerdanya sota administració francesa-- al segle XVI. 
El seu avi Bonaventura Vigo va ser alcalde de Sallagosa i primer veguer d'Andorra. 








Miguel Almereyda:  
El 5 de gener de 1883 --alguns autors citen el 8 de gener-- neix a Besiers (Eurau, Llenguadoc, Occitània) el militant i propagandista anarquista i antimilitarista Eugène Bonaventure de Vigo, més conegut com Miguel Almereyda (anagrama d'«Y'a la merde»). Va nàixer en el si d'una família catalana establerta a Er --Cerdanya sota administració francesa-- al segle XVI. El seu avi Bonaventura Vigo va ser alcalde de Sallagosa (Alta Cerdanya) i primer veguer d'Andorra. La seva mare, Aimée Salles, era una costurera de Perpinyà (Rosselló). Ben aviat quedarà orfe de pare.
En 1898 instal·lat a París (Illa de França) amb Laurent Tailhade, aprèn fotografia i treballa com a retocador de fotos a l'estudi Maes de Montmartre. Va complir dos mesos de presó condemnat com a còmplice d'un robatori.
D'esperit revolucionari, va freqüentar els cercles anarquistes i escriu, en 1901, un primer article en Le Libertaire on reivindica un atemptat. La bomba no va explotar per fabricació defectuosa, però serà condemnat a un any de presó.
En sortir-ne va ser recollit per l'escriptora anarquista Séverine i va entrar com a secretari de redacció en Le Libertaire. Propagandista pacifista tant per la paraula com per escrit, va participar, a Amsterdam (Holanda Septentrional, Països Baixos) el juny de 1904, en el congrés constitutiu de l'Associació Internacional Antimilitarista (AIA), i esdevé amb Yvetot, cosecretari de la secció francesa.
El 30 de desembre de 1905, 28 membres de l'AIA, entre ells Almereyda, són durament condemnats, entre tres i quatre anys de presó, pel cas del «Cartell Roig», que cridava a la insurrecció contra tota ordre de mobilització. El 14 de juliol de 1906 els implicats seran amnistiats.
Almereyda, juntament amb Gustave Hervé i Eugène Merle, crea aleshores el periòdic La Guerre Sociale.
En 1908 va ser condemnat a dos anys de presó per haver fet apologia de l'amotinament dels soldats del 17 Regiment de Línia (19 de juny de 1907). Amnistiat l'agost de 1909, va participar activament en les mobilitzacions de suport a Francesc Ferrer i Guàrdia.
En 1910 va tornar a la presó per «incitació al sabotatge» durant una gran vaga de ferroviaris. Alliberat el març de 1911, va crear «Les Jeunes Gardes Révolutionnaires» (Les Joves Guàrdies Revolucionàries), grup de combat que s'enfronta als carrers a l'extrema dreta i es fa un especialista en desemmascarar els confidents policíacs dins del moviment obrer. Però Almereyda s'allunyarà de mica en mica dels anarquistes. El març de 1913 deixa, amb Eugène Merle, La Guerre Sociale per fundar Le Bonnet Rouge, periòdic satíric socialista que, tot i que manté un dur combat contra els monàrquics d'Action Française, dels Camelots du Roi i d'altres grups dretans, es compromet seriosament amb els polítics republicans.
Quan esclata la guerra del 14, reivindica el seu «patriotisme d'esquerra», però va esdevenir tot d'una pacifista. Va revelar en un article la seva negociació amb el ministre de l'Interior sobre la no utilització del fitxer dels «Carnets B» dels antimilitaristes. Però víctima d'una maquinació politicofinancera, va ser detingut el 6 d'agost de 1917 acusat d'«intel·ligència amb l'enemic».
Durant la nit del 13 al 14 d'agost de 1917 Miguel Almereyda mor, als 34 anys, a la presó de Fresnes (Val de Marne, Illa de França). El 14 d'agost va ser trobat «suïcidat» penjat amb uns cordons de sabates a la seva cel. El «suïcidi»  es va posar en dubte: l'informe mèdic conclou eixa causa en el seu estrangulament, tot i que un dels experts admetia la possibilitat de l'homicidi. Miguel Almereyda està enterrat al cementiri de Bagneux (Alts del Sena, Illa de França). Va deixar un nen petit, Nono, el futur cineasta Jean Vigo, que més tard tractarà de dilucidar sense massa èxit la mort del seu pare. L'actual director de cinema nord-americà Michael Almereyda ha pres el nom adaptat en honor seu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada