En
1937 pren part com a orador en diversos mítings a Narbona, Perpinyà,
Montpeller, Marsella, Nimes, Bèaucaire, Sant Geli, Séon Saint Henri i La
Ciutat. De tornada, a arriba Catalunya i és detingut pel SIM --policia
republicana stalinista-- des d'abril a finals d'agost de 1938 a una nau
al port de Barcelona. En febrer de 1939 aconsegueix embarcar cap a Seta.
Armand
Guerra:
El 4 de gener de 1886 neix a Llíria (Camp de Túria, País
Valencià) el propagandista, periodista, escriptor i cineasta anarquista
José María Estívalis Calvo, més conegut com Armand Guerra. Nascut en el
si d'una família pagesa molt creient, després de fer d'escolà i estudiar
al seminari, va trencar totalment amb la religió i va començar a
treballar amb 13 anys en una impremta a València.
En
1907 per mor d'una vaga de tipògrafs ha de romandre un temps a presó.
En 1908, amb son germà Vicente, marxa a París (Illa de França) on entra
en els cercles anarquistes francesos. En 1909 el trobem a Ginebra
(Romandia, Suïssa) i poc després a Niça (Alps Marítims, Occitània), on
publica el periòdic Tierra y Libertad, prohibit a Espanya.
En
1911 travessa Itàlia i s'estableix al Caire (Egipte), on participa en
la publicació del periòdic trilingüe L'Idea. Després de la prohibició
d'aquest diari, fa un periple per la Mediterrània abans de retornar a
Deauville (Calvados, Normandia), on treballarà en una impremta i
s'apassionarà pel cinema.
En
1913, a París, crea la cooperativa cinematogràfica «Le Cinéma du
Peuple» i roda algunes pel·lícules de caràcter social, com ara La
Commune --on els actors i els figurants seran reclutats dels medis
llibertaris i apareixeran ancians communards--, Les misères de
l'aiguille, Un cri dans la jungle, Le vieux docker, entre altres
pel·lícules mudes. Col·laborarà igualment en diversos periòdics
anarquistes, com ara Tierra, publicat a Cuba; SIA; Nosotros; Umbral;
Popular Filme; L'Indomptable; o Réveil, de Bertoni.
En
1915 la seva activitat llibertària li valdrà l'expulsió de França,
instal·lant-se aleshores a Lausana (Vaud, Suïssa) i més tard a Madrid,
on crearà la seva pròpia empresa cinematogràfica, que produirà sis
films.
En
1921 marxa a Berlín (Prussia, Alemanya) on treballarà durant 10 anys
als estudis cinematogràfics de l'UFA, abans de retornar de bell nou a
l’Estat espanyol en 1931. En 1932, amb el seu germà Vicente, treballa
per al «Cine Popular Español» i intentarà muntar uns estudis de cinema
(Estudios Hispano-Cineson).
En
juliol de 1936 es troba a Madrid filmant la pel·lícula Carne de fieras
quan esclata la guerra. Un cop acabat el film, marxarà al front per
filmar els esdeveniments per compte de la CNT-AIT de la qual era membre.
En
1937 pren part com a orador en diversos mítings a Narbona (Aude,
Llenguadoc, Occitània), Perpinyà (Rosselló), Montpeller (Erau,
Llenguadoc, Occitània), Marsella (Boques del Roine, Provença,
Occitània), Nimes (Gard, Llenguadoc, Occitània), Bèaucaire (Gard,
Occitània), Sant Geli (Gard, Llenguadoc, Occitània), Séon Saint Henri
(Marsella, Boques del Roine, Provença) i La Ciutat (Boques del Roine,
Provença, Occitània). De tornada, a arriba Catalunya i és detingut pel
SIM --policia republicana stalinista-- des d'abril a finals d'agost de
1938 a una nau al port de Barcelona.
En
febrer de 1939 aconsegueix embarcar cap a Seta (Erau, Llenguadoc,
Occitània) i arribar fins París, fugint així dels camps de concentració
francesos.
Després
de trobar la seva família a Saint-Mandé (Val-de-Marne, Illa de França),
Armand Guerra va morir d'aneurisma el 10 de març de 1939 a París.
El
seu llibre A través de la metralla (1938) testimonia els combats
heroics de les forces revolucionàries llibertàries contra el feixisme i
les tropes franquistes. En 1999 el director Ezéquiel Fernández retratarà
la seva vida en el documental Armand Guerra, requiem pour un cinéaste
espagnol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada