Cap
al 1924 començà a militar en el moviment llibertari i entre 1925 i 1926
col·laborà amb Manuel Buenacasa en el periòdic El Productor, de Blanes.
Entre
1944 i 1946 destacà com a orador en mítings a Tolosa, Besiers, Alès,
Llemotges, Gaillac, Bordeus, Montpeller i Perpinyà, sempre defensant el
corrent revolucionari de l'exili cenetista.
 | |||
| A
l'entrada del Consell d'Aragó (Casp, 1937). Miguel Chueca
(amb
gorra) és el que fa nou començant per l'esquerra
de la
primera fila; a la seva esquerra Joaquín Ascaso i Francisco
Ponzán Vidal |
Miguel Chueca Cuartero:
El 3 de gener de 1901 neix a Fuendejalón (Campo de Borja, Saragossa,
Aragó) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Miguel
Chueca Cuartero. Els seus pares foren Bernardo Chueca Sancho i María
Cuartero Ibáñez. Arran de la mort de la seva mare el 1910, el seu pare,
que anteriorment havia estat alcalde del municipi, es refugià en
l'alcohol, fet que propicià la venda progressiva del seu patrimoni i
l'abandó dels seus tres fills, els quals van haver d'arranjar-se-les
sols per a sobreviure. Va morir el 1925.
Quan
tenia 16 anys, després de la mort de l'àvia el 1917 als 76 anys, marxà a
Barcelona amb la finalitat d'estudiar i de treballar. A la Barcelona
aprengué l'ofici de fuster i obtingué el títol de mestre d'escola
--altres fons apunten que estudià magisteri a Saragossa ((Aragó)--.
A
finals dels anys vint s'instal·là a Saragossa i col·laborà com a
articulista per a la nova revista republicana Cierzo, alhora que
exerceix de bibliotecari i membre de la Comissió de Propaganda de les
Joventuts Republicanes, de les quals arribarà a ser vicepresident,
defensant amb vehemència les tesis federalistes i reformistes de Joaquín
Costa.
Cap
al 1924 començà a militar en el moviment llibertari i entre 1925 i 1926
col·laborà amb Manuel Buenacasa en el periòdic El Productor, de Blanes
(la Selva marítima).
El
9 de setembre de 1929 fou condemnat a dos anys de presó i 1.000
pessetes de multa per «conspiració per a la rebel·lió»; sentència que no
compliria en la seva totalitat, ja que l'agost de 1930 actuà com a
orador en un dels mítings «Pro Amnistia», organitzats a Osca (Foia
d’Osca, Aragó), amb el sindicalista saragossà Casimiro Asensio i
l'advocat d'Osca Manuel Sender.
Entre
1930 i 1931 fou redactor del setmanari de les Joventuts Revolucionàries
La Antorcha i de Cultura y Acción, publicació que dirigí entre 1931 i
1932. El juliol de 1930 fou membre de la comissió reorganitzadora dels
sindicats de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) --ell
militarà en els sindicats de Fusta i d'Agricultura-- i el 12 de desembre
d'aquell any participà activament en l'aixecament antimonàrquic de Jaca
(Jacetània, Osca, Aragó). Paral·lelament als preparatius portats a
terme pel Comitè Revolucionari Nacional (CRN) amb els capitans Fermín
Galán Rodríguez i Miguel García Hernández com a capdavanters de la
insurrecció contra la monarquia, es realitzaren contactes amb la
socialista Unió General dels Treballadors (UGT) i l'anarcosindicalista
CNT, perquè secundessin l'aixecament militar a les principals ciutats de
l’Estat espanyol mitjançant la convocatòria d'una vaga general
revolucionària, acció que coordinaria Antonio Ejarque des de la CNT de
Saragossa i Ramón Acín des d'Osca. En relació a aquests fets, el 3 de
gener de 1931 fou empresonat a Torrero --barri de Saragossa-- i
processat per un delicte de conspiració per participar en una reunió el
12 de desembre, juntament amb altres 16 sindicalistes --entre ells
Bernardo Aladrén (secretari general de la UGT de Saragossa), Miguel Abós
i Antonio Ejarque-- al Centre Republicà de Saragossa. En aquesta reunió
s'havia decidit fer costat l'aixecament republicà de Jaca mitjançant la
convocatòria d'una vaga general revolucionària. No obstant això, el 4
de març de 1931 quedaren sense efecte els actes dictats per l'autoritat
militar per aquest pretès delicte de sedició.
El
14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la República, participà
activament en l'alliberament dels presos i fou ell qui obri les portes
de la presó de Torrero on havia estat tancat. Participà, amb Ángel
Pestaña, en el míting del Primer de Maig, on proclamà que la CNT-AIT
estava disposada a defensar el nou règim republicà a mata-degolla --les
seves posicions es radicalitzaran molt després--.
Entre
el 27 i el 28 de setembre de 1931 participà en el Congrés Regional de
la CNT-AIT a Saragossa, alineant-se amb les tesis antisindicalistes i
anticapitalistes dels joves revolucionaris (Joaquín Ascaso, Feliciano
Subero, Joaquín Aznar i Ramón Andrés) a favor d'una vaga general
revolucionària per protestar contra el creixent augment de l'atur i de
la persecució contra la central anarcosindicalista, tesis que
s'imposaren a les de Miguel Abós Serena.
Durant
aquests anys republicans, encapçalà una campanya antireligiosa i
sostingué les tesis de García Oliver («gimnàstica revolucionària»).
En
1932 ajudà a organitzar la constitució, juntament amb altres dirigents
sindicals, com ara el ferroviari Juan Andrés Santuy, a Saragossa i a la
resta d'Aragó, del sindicat dels ferroviaris cenetistes, la Federació
Nacional de les Indústries Ferroviàries (FNIF). A començaments de febrer
de 1932 fou orador en un míting a Saragossa, amb Emilio Mira (secretari
regional de la CNT de Catalunya), Zenón Canudo i Miguel Abós.
Arran
de l'aixecament insurreccional cenetista de l'Alt Llobregat i la
posterior repressió, publicà en el diari La Tierra, de Madrid, l'article
«En defensa de la verdad». El 16 de març de 1932 publicà en Solidaridad
Obrera, de Barcelona, un article en defensa de Joaquín Aznar. Poc
després presidí una reunió de metal·lúrgics, amb una conferència del
Feliciano Benito. El 29 de març, en representació del Comitè Regional,
acudí a un acte organitzat pels ferroviaris saragossans al «Café
Londres». El 3 de juliol d'aquell any participà en un míting de masses
contra l'atur i per les la jornada de sis hores amb figures destacades
del cenetisme, com ara Segundo Blanco, d'Astúries, Joan García Oliver,
de Catalunya, i Miguel González Inestral, de Madrid. L'agost de 1932
participà en el semiclandestí míting de clausura del Congrés Regional
d'Aragó, de la Rioja i de Navarra de la CNT-AIT, com un dels tres
delegats del Sindicat de la Fusta, juntament amb Pedro Navarro i Ignacio
Royo. El 10 de setembre, en una reunió del sindicat a Saragossa
presidida per Marcelino Esteban, aquests tres companys donaren compta
del discutit en el citat congrés regional.
El
29 d'octubre de 1932, Solidaridad Obrera anunciava que acabava de
sortir de la presó, on havia acabat per uns articles publicats en
Cultura y Acción. L'abril de 1933 fou orador en una assemblea cenetista a
Saragossa amb Jacinto Santaflorentina, Felipe Orquín i Miguel Vallejo.
Entre el 10 de juny i el 26 de setembre de 1933 aparegueren gairebé una
dotzena d'articles seus en CNT sobre campanyes de propaganda, mètodes de
vaga, etc. El 13 de juliol de 1935 fou detingut arran de l'assassinat
del líder dels esquirols de les obres del Puente del Pilar i a finals de
desembre de 1935 encara estava empresonat, juntament amb altres
vuitanta anarcosindicalistes, la majoria tancats a la presó saragossana
de Torrero, encara que ell estigué engarjolat a la presó provincial de
Calataiud (Saragossa, Aragó), amb Francisco Foyos, Alejandro Miguel i
Isabelo Romero.
En
sortir de la presó continuà les tasques propagandístiques, fent mítings
a Zuera (Saragossa), a Terol (Aragó), a Épila (Valdejalón. Saragossa,
Aragó), junt a Agustín Remiro, a Osca i Ayerbe (Foia d’Osca, Aragó),
junt a Ramón Acín, Alcanyís (Baix Aragó, Terol) i a Tarassona (Moncayo.
Saragossa). En març de 1936 representà la CNT-AIT, conjuntament amb
Miguel Abós (secretari general de la Regional cenetista aragonesa) i
Jesús García (president del Sindicat de la Pell de la CNT-AIT), en una
reunió amb els empresaris amb la finalitat de tallar l'atur creixent a
Saragossa. Entre els dies 3 i 4 d'abril de 1936 participà en la
Conferència Regional de Sindicats de la CNT-AIT a Saragossa, en
representació del Sindicat de la Fusta, i en el míting de clausura va
fer una apologia de l'expropiació de la terra i del col·lectivisme. El
maig d'aquell any, va realitzar, amb Adolfo Arnal, una gira
propagandística per trenta pobles navarresos i per nombrosos pobles de
la comarca del Baix Ebre, amb José Antonio Prado.
En
la primera quinzena de juliol de 1936 Miguel Abós i Miguel Chueca
s'entrevistaren amb el governador civil de Saragossa, Ángel Vera Coronel
--que fou detingut quan esclatà l'aixecament militar franquista i
assassinat pels falangistes el juliol de 1937--, amb la finalitat
d'aconseguir armes --a l'arsenal saragossà hi havia uns 40.000 fusells,
mentre que el general Mola a Pamplona (Navarra, Euskal Herria) només
tenia 1.200--, però el governador es negà. Dos dies abans de
l'aixecament feixista el Comitè Regional de la CNT-AIT convocà una
assemblea de militants a Saragossa on es van debatre dues postures
oposades: la defensada per Abós, partidària de la solució negociada, i
la de Chueca, que sostenia la necessitat d'apoderar-se de les armes el
més aviat possible. La tesis de Chueca fou defensada també pel
metal·lúrgic Francisco Garaita, però acabà derrotada per les postures
negociadores de militants força influents (Francisco Muñoz, Adolfo
Arnal, Antonio Ejarque, Servet Martínez, Benito Esteban) --alguns
francmaçons com la majoria d’autoritats republicanes i militars de la
ciutat amb les quals confiaven poder seguir les negociacions-- que van
fer costats les tesis d'Abós. Una vagada el cop militar feixista triomfà
a Saragossa, aconseguí fugir de la ciutat a finals de juliol de 1936.
El
29 de juliol de 1936 participà en el Ple Regional de Sindicats de la
CNT-AIT a Casp (Baix Aragó, Saragossa), on denuncià la traïció de les
autoritats republicanes.
Amb
la creació del Consell de Defensa d'Aragó (CDA), l'octubre de 1936, fou
nomenat conseller de Treball, càrrec que mantingué després de la
remodelació del CDA el desembre, i un mes més tard fou nomenat
vicepresident del CDA, així com delegat del Comitè Regional de la
CNT-AIT en aquest organisme autonòmic de guerra. Miguel Chueca, en
principi, fou el designar per presidir el Consell de Defensa d'Aragó,
per ser el destacat anarquista amb més pes a Aragó, però les pressions
dels anarquistes catalans --que s'estimaven més Joaquín Ascaso per raons
d'amistat i prestigi del seu llinatge-- i per la seva activitat en la
presidència del Comitè Revolucionari de Casp, així com pel seu càrrec de
delegat polític de la Segona Columna Ortiz, influïren de forma decisiva
en el seu nomenament.
El
març de 1937 Chueca defensà el Consell de Defensa d'Aragó en el Ple
Regional de Comarcals d'Alcanyís de les crítiques de José Alberola. El
setembre de 1937 representà Terol en el Ple del Comitè Regional.
Va
fer costat el grup «Los Amigos de Durruti», subscrivint-se a El Amigo
del Pueblo, però després de la caiguda dels fronts d'Aragó l'abril de
1938 i la reorganització militar conseqüent, fou substituït en el Comitè
Regional de la CNT-AIT i nomenat comissari del nou «Batalló de
Metralladores C», el cap del qual fou Agustín Remiro Manero.
En
1939 s'exilià a l’hexàgon francès. En 1941 vivia a Montalban (Tarn i
Garona, Llenguadoc Migdia Pirineu, Occitània), on feia de llenyataire,
amb Pachón Núñez i González Marín.
En
1942 Francisco Ponzán l'embarcà en el projecte d'editar un periòdic
portaveu de la CNT, però Chueca fou incapaç de participar en l'empresa
pel seu mal estat físic i emocional.
A
finals de 1942 fou detingut amb diversos companys de la xarxa d'evasió
de Ponzán i empresonat a Vernet d’Arièja (Tarn i Garona, Llenguadoc
Migdia Pirineu, Occitània).
En
1944 signà en nom del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) la constitució
de la Junta Española de Liberación (JEL) i de bell nou la seva
confirmació l'any següent. L'octubre de 1944, en el Ple Nacional de
Regionals de Tolosa de Llenguadoc (Occitània), fou nomenat secretari de
Propaganda i aquest mateix any assistí en nom de la CNT al congrés de la
UGT, on sol·licità un pacte entre les dues centrals sindicals. En el
Congrés de la CNT de París de 1945 fou nomenat secretari per a les
aliances i relacions polítiques i poc després s'encarregà també de la
tresoreria fins el Ple de Tolosa d'agost de 1946.
Entre
1944 i 1946 destacà com a orador en mítings a Tolosa de Llenguadoc,
Besiers (Erau, Llenguadoc, Occitània), Alèst (Gard, Llenguadoc,
Occitània), Lemòtges (l'Alta Viena, Llemosí, Occitània), Gailhac (Tarn,
Migdia Pirineu, Occitània), Bordèu (Gironda, Nova Aquitània - Llemosí -
Poitou-Charentes, Occitània), Montpeller (Erau, Llenguadoc Migdia
Pirineu, Occitània) i Perpinyà (Rosselló), sempre defensant el corrent
revolucionari de l'exili confederal. Sembla que estigué al front del
periòdic CNT en diverses ocasions.
En
1948 va assistir per sorpresa de la concurrència, a títol personal i
sense de deixar ser llibertari, al un congrés internacional considerat
filostalinista en el marc dels inicis de la denominada Guerra Freda
entre l’imperialisme de la URSS i l’occidental, encapçalat pels USA i el
Regne Unit de la Gran Bretanya, fet que implicà la seva expulsió del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE). El militant cenetista Luis Muñoz,
que el coneixia molt bé i que el visità a Paris (Illa de França) en els
anys cinquanta, assegurà que "fou un company sempre ", i a més "fou un
tipus molt revolucionari, era bé” (testimonio de Luis Muñoz, militant
anarquista exiliat a Veneçuela, germà que fou secretari regional d’Aragó
de la CNT, Francisco Muñoz, en una entrevista amb l’historiador Graham
Kelsey, Zaragoza, feta el novembre de 1991).
Durant
la seva vida va publicar articles, moltes vegades fent servir el
pseudònim Tío Calzones, en nombroses publicacions periòdiques, com ara
CNT, Cultura y Acción, Fragua Social, El Productor, La Tierra, etc., i
publicà una col·laboració en el llibre conjunt De julio a julio. Un año
de lucha (1937).
Miguel
Chueca Cuartero, que al final dels seus dies patia una acusada ceguesa,
va morir el 18 d'octubre de 1966 a París atropellat per un camió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada