dimarts, 10 de gener del 2017

La policia franquista obria la correspondència del bisbe de Girona Jaume Camprodon

Jaume Camprodon morí als 90 anys el 25 de desembre de 2017 
La policia li obria la correspondència i, tot seguit, la transcrivia per al governador civil. 
També tenien intervinguts els telèfons del Bisbat de Girona. 
Alguns clergues propers al bisbe eren confidents de la policia. 
 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/01/2017 
Girona (Alt Empordà).-  

L’historiador Josep Clara revela en l’edició d’avui del Diari de Girona que el bisbe Jaume Camprodon fou estretament espiat per la policia franquista, amb la col·laboració d’alguns capellans del seu entorn, que en diu Judes.
Josep Clara escriu: “Moltes vegades els bisbes Cartañà i Jubany van passar per davant de casa, quan tocava processó. Com l'alcalde i el general, per a mi foren persones d'estament, és a dir, uniformades i distants. Amb mossèn Jaume Camprodon, en canvi, vaig tenir l'oportunitat de parlar-hi una vegada i em va semblar una persona planera, natural, tot el contrari dels personatges tibats. Era un diumenge de Rams, davant la porta dels Apòstols. L'ocasió resultà propícia per fer-li saber que, durant el franquisme, la policia li obria la correspondència i, tot seguit, la transcrivia per al governador civil. Ell no ho sabia, però intuïa alguna cosa, segons que em va revelar: el control del telèfon [...] Es va comprometre amb la defensa dels drets humans, la democratització del país i la de Catalunya com a poble [...] Final del franquisme, transició i consolidació de la democràcia liberal; crisi del postconcili [Vaticà II]. Aquest és el llarg i complicat període del bisbe Camprodon: uns anys d'esperança, però igualment de pors i rectificacions, d'envelliment de les estructures eclesials, de pèrdua d'efectius i disminució de la influència social. Durant una etapa tan moguda, algunes ovelles s'extraviaren i, entre el presbiterat que havia de fer-li costat, van sorgir diversos Judes. El Judes que va denunciar-lo a la policia de Franco per desviament polític, i el que va fer-ho al Vaticà per acusar-lo de tolerar l'heterodòxia [...]  Va ser coherent a l'hora de criticar la política propagandística del president Pujol i de rebutjar la Creu de Sant Jordi. Però, com que el seu pontificat resultà llarg, no va poder evitar el desgast personal, la inacció i el tràfic dels mediocres i manyosos d'ocasió que miraren d'imposar-se en qüestions internes i externes. Així va estar a punt de malvendre el Seminari menor a la Universitat [...]  Res a veure amb els aires autosuficients --disfressats de burocràcia, pantomima i exhibicionisme-- que han arribat després.”  
Entre altres gestions durant la Dictadura, l’any 1976 Camprodon tramità un indult fallit d’un pres polític. Amb la correspondència intervinguda qualsevol gestió política era coneguda immediatament pel governador civil de Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada