 |
| José Luis García Rúa, el 1er de maig de 2013 a Granada |
Ha mort a Granada, als 93 anys.
Fou secretari
general de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de l’Associació
Internacional dels Treballadors (AIT) i catedràtic emèrit de la
Universitat de Granada (UGR).
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 06/01/2017
Olot (La Garrotxa).-
José Luis García Rúa ha
mort a Granada (Andalusia) als 93 anys, aquest divendres, segons han informat fonts properes de la
seva família. Fou secretari
general de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de l’Associació
Internacional dels Treballadors (AIT) i catedràtic emèrit de la
Universitat de Granada (UGR),
La
rectora de la UGR, Pilar Aranda, ha mostrat a través del seu perfil en
la xarxa social Twitter el seu "més sentit condol” a familiars i amics
del que fora catedràtic emèrit de Filosofia.
José
Luis García Rúa havia nascut el 31 d'agost de 1923 a Gijón (Astúries).
Ha estat un filòsof, un escriptor i un destacat militant anarquista i
anarcosindicalista. El seu pare, Emilio García García, va ser un afiliat
de relleu de la CNT, que assistí a congressos en representació del
Sindicat de la Construcció de Gijón, que escrigué algunes proclames i
textos sindicals, i que, finalment, morí al front d'Oviedo durant la
Guerra Civil. Entre 1929 i 1936 estudià a l'Escola Neutra Graduada
regentada per Eleuterio Quintanilla. Després va començar el batxillerat a
Gijón i el continuà a Olot (la Garrotxa).
En
1939 marxà a l'exili, passant a una colònia de vells i de joves;
després va ser reclòs als camp de concentració d'Argelers de la Marenda i
de Barcarès, al Rosselló. A finals de 1939 retornà a la Península i a
Gijón treballà en una fàbrica de rajoles i en altres feinetes.
A
partir de 1942 decidí continuar els estudis per lliure, acabant el
batxillerat en dos anys i començant la carrera de Filosofia i Lletres
(Llengües Clàssiques) a la Universitat d'Oviedo, que continuà entre 1945
i 1948 a Salamanca gràcies a una beca de l'Ajuntament de Gijón,
llicenciant-se en Filosofia Clàssica amb premi extraordinari. En acabar
els estudis, viatjà a Alemanya i entre 1952 i 1953 amplià estudis a
l'Stifung Maximillaneum de Munic i, en 1958, va fer de lector d'espanyol
a la Universitat de Magúncia. En 1955 llegí una tesi sobre Séneca a la
Universitat de Salamanca. Entre 1958 i 1971 va fer classes de filosofia a
Gijón de manera gratuïta, alhora que participà en la clandestinitat
antifranquista.
Durant
els anys seixanta va patir represàlies per fer costar els miners en
vaga: revocat el seu nomenament com a professor de la Universitat i de
l'Escola de Comerç d'Oviedo per «desafecte al règim» (1963), cessament
com a professor d'alemany a l'Escola de Comerç d'Oviedo (1964), clausura
policíaca del centre cultural Gesto on impartia classes gratuïtes amb
altres companys (1965), etc.
En 1966 denuncià mitjançant una carta oberta dirigida a la UNESCO la seva situació de perseguit pel franquisme.
En 1969 fou un dels fundador de les Comunes Revolucionàries d'Acció Socialista (CRAS) i s'afilià a la CNT.
En
1971 es traslladà a Andalusia, primer fent classes a la Universitat
Laboral de Còrdova, de la qual serà expulsat, i en l'Institut Séneca de
la mateixa ciutat, del qual també serà engegat. Entre 1972 i 1975 va fer
classes d'Història de la Filosofia al Col·legi Universitari Santo Reino
de Jaén. A partir de 1975 exercí de professor d'Història de la
Filosofia a la Universitat de Granada, arribant a ser-ne catedràtic.
Després
de la mort del dictador Francisco Franco, es volcà en la militància
confederal, destacant com a orador i conferenciant. En 1977 va ser
nomenat secretari de la CNT-AIT d'Andalusia, càrrec que renovarà entre
1981 i desembre de 1983 i, més tard, en 1992. En el Ple de Regionals de
març de 1988 va ser elegit secretari general de la CNT-AIT, càrrec en el
qual va ser reelegit en el Ple de desembre de 1988 i fins al 1990.
Representà Granada en les Conferències de Sindicats de 1987 i 2000, i en
el Ple de novembre de 1992 va ser nomenat director del periòdic CNT.
En 1993 intervingué en els debats internacionals sobre anarquisme de Barcelona i en la V Conferència de Sindicats.
Entre 1997 i 2000 exercí de secretari general de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Durant
els anys noranta defensà la línea anarcosindicalista qualificada
d’antireformista en la CNT-AIT i intervingué en nombrosos mítings i
conferències.
Troben
articles seus en multitud de publicacions llibertàries i
especialitzades en filosofia, com ara Adarga, Cenit, CNT, Emérita,
Espoir, Euroliceo, Icària, Ideas-Orto, El Libertario, Martillo, El Olivo
del Búho, La Protesta, Revista de Filosofía, Revista de Fomento Social,
Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Voluntad, etc.
És
autor de De los matices del interés existencial romano hasta el siglo I
de Cristo (1955), Los matices de la interiorización en la historia
helénica (1956), Sobre animus/anima en un texto de Séneca (1956),
Política y pedagogía liberadora (1974), El sentido de la interioridad en
Séneca. Contribución al estudio del concepto de «modernidad» (1976),
Mis ciudades I. Gijón (En la marea del siglo) (1993 i 2006), A vueltas
con la ley (1995, amb altres), El sentido de la naturaleza en Epicuro
(1996), Reflexiones para la acción (1997-2008, tres toms), etc.
En 1991 traduí del francès l'obra de Paul Ricoeur Los caminos de la interpretación.
En
1996 va ser creada a Gijón l'Aula Popular José García Rúa, associació
cultural que segueix les passes de qui està dedicada. També ha estat
membre del consell editorial del servei de publicacions de la Fundació
d'Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada