dijous, 12 de gener del 2017

320) CRÒNICA TRES-CENTES VINT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Indulgència amb les pancartes ofensives de l’Espanyol. 
Hi ha indicis de pressions polítiques des de la direcció dels Mossos per evitar un fort càstig al club blanc-i-blau. 
La denunciant del detectiu Peribáñez és una estafadora de Miami. 
L’ha acusat davant els Mossos d’“amenaces” i de formar part de l’Operació Catalunya. 
L’anarquista Vicente Santolaria, la setena víctima del franquisme en una fossa que s’identifica a Catalunya. 
Una de les pancartes mostrades la nit del 13 de gener del 2016 a La Curva espanyolista de l’estadi de Cornellà-El Prat 















[Barcelona (República Catalana) 12/01/2017] 
L’AMIC DEL POBLE  

Un any després del derbi de les pancartes a l’estadi de Cornellà-el Prat, l’organisme responsable de resoldre l’expedient el segueix guardant en un calaix i no sembla que, per ara, tingui cap interès a treure-li la pols. La causa aparent d’aquest vergonyós silenci administratiu relaciona d’un costat l’evident gravetat dels fets i d’un altre la por política a aplicar contra el RCD Espanyol i els autors materials dels insults les sancions corresponents previstes en els reglaments sancionadors.  
A Catalunya, o almenys a l’estadi de Cornellà-el Prat, insultar, promoure la violència, el racisme i la xenofòbia segueix sortint gratis. Per ara és així. La direcció general d’Administració de la Seguretat (DGAS) de la Generalitat és qui té les atribucions que a la resta de l’Estat espanyol corresponen a la Comissió Antiviolència en “matèria de violència esportiva i lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport”. La DGAS actua, com la Comissió Antiviolència, basant-se en els informes policials, en aquest cas els realitzats pels Mossos d’Esquadra després dels alarmants fets ocorreguts el 13 de gener del 2016 en un partit de Copa de vuitens de final entre l’Espanyol i el Barça.
Pancartes que contenien expressions com “Shakira es de todos”, “Antonio de la Riba, contigo empezó todo”, “Pau, tu pie nos señala el camino” o “Bordador i mossegador”, en al·lusió al davanter del FC Barcelona Luis Suárez, van ser desplegades en una mida més que considerable, en gran nombre i de forma perfectament organitzada i coordinada. Els missatges van aparèixer a la zona de l’estadi denominada La Curva, on es concentrava l’animació de l’Espanyol, un espai d’obligat compliment i disseny de la Lliga de Futbol Professional (LFP) que exigeix aïllament, control efectiu i especial dels responsables de seguretat i un registre previ dels assistents, que només poden accedir-hi mitjançant torns de control biomètric, o sigui per identificació dactilar. És impossible que algú accedeixi a aquesta àrea sense haver estat anteriorment aprovat pel club, pels Mossos d’Esquadra i haver subscrit un compromís personal de responsabilitat en cas d’infracció.
Des de la mort d’un seguidor del Deportivo al riu Manzanares de Madrid, tant la LFP com el Consell Superior d’Esports van impulsar una política sancionadora inflexible i duríssima per evitar la formació d’elements radicals i col·lectius de risc en els terrenys de joc. En aquest tipus de zones controlades només és possible exhibir pancartes autoritzades, ja que el club i la policia han d’aprovar-ne el contingut o actuar immediatament prohibint-les o retirant-les al seu criteri com exigeix la llei. 

La denunciant del detectiu Peribáñez és una estafadora de Miami 
Cecilia Cabral, la dona de Miami que ha formulat una denúncia als Mossos d’Esquadra contra el detectiu Julián Peribáñez, acusant-lo de suposades “amenaces”, té un llarg historial d’estafes i de “pirules” als Estats Units, segons ha pogut documentar EL TRIANGLE. En la seva declaració davant la policia catalana, filtrada al diari Ara, Cecilia Cabral va acusar Julián Peribáñez, amb qui tenen una filla en comú –tot i que actualment estan separats-, d’estar a sou dels “fons reservats de l’Estat” per fer informes sobre els líders del procés sobiranista a Catalunya.
A Miami, Cecilia Cabral ha protagonitzat en els últims anys algunes estafes econòmiques que han estat denunciades i, en alguns casos, jutjades i sentenciades. Concretament, està documentat que l’any 2012 va estafar 197.000 dòlars a Roma Food Group Inc., per a la qual treballava com a comercial, desviant xecs de l’empresa a un compte seu particular. L’any següent, va ser condemnada a pagar 47.000 dòlars pel tribunal de Miami Dade County per una altra estafa denunciada per un empresari nord-americà. I encara l’any passat va rebre una altra denúncia per una altra estafa de 5.300 dòlars a una antiga amiga seva, Mairin Arellano. Al pare de la seva filla, el detectiu Julián Peribáñez, també li va falsificar la signatura de xecs que després va intentar cobrar.
Segons informes comercials de Miami, Cecilia Cabral arrossega crèdits impagats per més de 60.000 dòlars i ha deixat penjat el lloguer de pisos i el pagament de la quota de cotxes, com ara un Lexus Infinty. A causa de les sentències condemnatòries i dels embargaments ja no té comptes bancaris al seu nom.
Per això, resulta un misteri com Cecilia Cabral, que ha esdevingut una insolvent crònica, ha pogut viatjar fins a Barcelona, just per formular la denúncia contra Julián Peribáñez davant els Mossos i tornar tot seguit als Estats Units. “Algú” li ha pagat el viatge i l’estada a Catalunya, amb l’objectiu que la denúncia fos esbombada pels mitjans de comunicació d’aquí. En cas que hi hagués hagut, efectivament, les suposades amenaces, el més lògic i pràctic és que hagués presentat la denúncia als Estats Units, on el detectiu hi viatja sovint per poder visitar la seva filla.
Objectivament, la denúncia de Cecilia Cabral s’emmarca en el culebró de La Camarga, que l’any 2012 va fer esclatar les primeres investigacions policials i judicials sobre el clan Pujol. El detectiu Julián Peribáñez, que aleshores treballava a Método 3, va ser detingut i empresonat per l’enregistrament d’aquell dinar entre Alicia Sánchez-Camacho i Vicki Álvarez, l’exnòvia de Jordi Pujol Júnior.
Amb el trasllat a Barcelona i la declaració davant els Mossos d’Esquadra d’aquesta dona uruguaiana s’intenta demostrar que l’anomenada Operació Catalunya existeix i que, segons el seu testimoni, el detectiu Julián Peribáñez i el seu soci Antonio Tamarit serien uns membres de la “cèl·lula” d’informació activada des del ministeri de l’Interior per desacreditar el procés independentista. Segons sembla, abans de viatjar a Barcelona, Cecilia Cabral s’hauria posat en contacte amb Francisco Marco, l’exdirector de l’agència d’investigació Método 3, que manté una llarga pugna judicial amb aquests dos detectius, ex empleats seus. 

L’anarquista Vicente Santolaria, la setena víctima del franquisme en una fossa que s’identifica a Catalunya 
Raül Romeva, amb els familiars de Vicente Santolaria 
Sabien que el Vicente tenia 46 anys quan el van matar. Que va ser l'any 1948, a la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp (Pallars Jussà). Que, en vida, el 'Chirle', com li deien, havia fundat la secció local de la CNT del seu poble, Cirat (Alt Millars, País Valencià), i que fou l’alcalde del municipi durant la Guerra Civil. Que, més tard, el franquisme l'havia detingut i ja no l'havien tornat a veure. Però poca cosa més d'ell sabien els seus descendents i, de fet, com ningú els va dir on eren les seves restes, no el van poder enterrar mai dignament. Intuïen que l'havien abocat al cementiri de Tremp, a l'única tomba sense inscripció del recinte, però cap autoritat va fer res per comprovar-ho. Fins ara.
Han hagut de passar gairebé setanta anys perquè aquella fossa de Tremp hagi estat exhumada --van trobar el cos bocaterrosa i dins una bossa-- i perquè les restes hagin estat identificades i s'hagi pogut verificar que pertanyien a Vicente Santolaria.
Aquest és el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern de la Generalitat de Catalunya i aquest anarquista de l’Alt Millars és la setena persona desapareguda pel franquisme que s'identifica a Catalunya.
"Això ha de servir per esperonar molta gent que vegi que [la identificació] és tan necessària com possible", ha afirmat el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, que aquest dimecres ha lliurat la memòria de la intervenció arqueològica i l’informe d’identificació genètica als familiars --un dossier enquadernat que ha escenificat el traspàs de les restes--. Diu el conseller que no es pot construir un país "en base a la desmemòria" i que seguiran atenent les demandes dels familiars de desapareguts. Aquest divendres, sense anar més lluny, presentaran el Pla de Fosses perquè el cas de Tremp no sigui una excepció. Tot i que Romeva ha defugit quan se li ha preguntat pel cost econòmic que tot plegat suposa --"els diners no han de ser cap excusa", "el que cal és voluntat política"--, la presidenta de l'entitat memorialística Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ja va avançar que el cost d'exhumar i identificar un cos podia rondar el miler d'euros. 
Dissabte, després d'una recerca d'onze anys --ha estat una qüestió de "tossuderia", diuen els familiars-- i la col·laboració de la Generalitat i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, la família Santolaria podrà enterrar les restes de Vicente.
Juan Santolaria, el fill d'un nebot de Vicente, professor de filosofia i també el familiar que ha liderat la recerca, explica els detalls. Ho faran a Cirat, el seu poble, al costat de la seva mare i embolcallat amb una bandera vermella i negre per reivindicar que Vicente era anarquista. Després Juan treu un llapis de memòria minúscul. Allà, hi té tots els documents digitalitzats que ha anat recopilant amb els anys d'ençà que, en morir el seu pare, ell intensifiqués la investigació per trobar les restes de Vicente. Diu que aprofitava les guàrdies de l'institut per, amb paciència, anar-los llegint. Conserva l'acta on acusen Vicente d'incitació a la rebel·lió i de crema de sants --raó per la qual va ser condemnat a 16 anys de presó dels quals va complir-ne 2 i mig--, el text on l'acusen d'auxiliar els maquis el 1948 i també l'informe amb l'autòpsia en què el franquisme determina que el detingut en mans de la Guàrdia Civil es va suïcidar. La família, però, no es creu la versió oficial dels fets. L'anàlisi forense tampoc ha pogut confirmar.
Juan ha triat una corbata tricolor a rombes per atendre els mitjans. "Què els hi desitjaria a les famílies que segueixen buscant els seus desapareguts?", li demana un dels periodistes. Ell respon que els envia un missatge de força, conscient que sovint molta gent té una edat avançada i ha de deixar la lluita a mig camí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada