L’Ajuntament de Celrà canviarà el nom de la plaça Constitució del Regne el 6-D.
Aprofitarà el festiu estatal que commemora la Constitució de 1978 per
esborrar-ne el nom del nomenclàtor local i posar-hi Maria Mercè Marçal.
 |
|
|
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 01/12/2016
Celrà (Gironès).-
Llegim en la premsa
convencional que l'Ajuntament de Celrà (Gironès) té previst inaugurar
dimarts vinent, 6 de desembre, Dia de la Constitució del Regne
d’Espanya, la plaça Maria Mercè Marçal. La inauguració és, de fet, el
canvi de nom de la plaça, que actualment es diu plaça de la Constitució.
A l'acte, que es farà a les dotze del migdia, participaran la
presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i diputats de la
CUP i Junts pel Sí. De fet, aquests són els grups que hi han confirmat
l'assistència, tot i que el govern municipal ja ha dit que hi convidarà
tots els que tenen representació al Parlament de Catalunya. L'alcalde de
Celrà, Dani Cornellà, situa el canvi de nom en el marc del procés que
viu el país, i també com una qüestió de coherència amb el sentiment
majoritari al municipi: “Veient l'actitud de l'Estat espanyol, que
utilitza la Constitució com la garant de la unitat d'Espanya...
nosaltres considerem que no ens representa, i que, per tant, no té cap
sentit que li dediquem una plaça”, argumenta.
Cornellà
recorda que “hi ha lleis universals, com la dels drets humans, que
passen per damunt de la Constitució i que reconeixen el dret a
l'autodeterminació dels pobles”.
Per
altra banda, l'alcalde diu que, del poble, només un 12% de la població
actual va poder votar la Constitució “com a molt.” Hi afegeix que,
d'aquest 12% que podia votar, només va fer-ho un 68% “i d'aquests n'hi
ha que van votar-hi en contra”. Per Cornellà és un nou exemple de la
falta de representació de la Constitució espanyola per a les veïnes i
als veïns de Celrà.
El
nom de la plaça Constitució no és l'únic canvi que es planteja fer el
govern de Celrà en el nomenclàtor local. De fet, debatran amb els veïns
el nom del carrer dels Germans Sàbat –tres germans del Requetè i les
Joventuts Nacionalistes que van lluitar, i morir, pel bàndol nacional en
la Guerra Civil espanyola– pel de carrer dels Sàbat, reconeixent tota
la família, que era de Celrà, i no només els membres que van ser
víctimes de la contesa civil: “A Celrà va morir gent d'un bàndol i de
l'altre. Els vencedors tenen monòlits [fa pocs dies se'n va treure un de
Celrà, que també era en honor de les víctimes del bàndol franquista] i
carrers, i els que van perdre no tenen cap reconeixement. Això no és
just. Pensem que no n'hi ha prou de posar plaques explicatives, que en
tot cas s'haurien de posar a tot arreu. Per tant, els traiem i ja està”.
Nou delegat del Govern espanyol
El
municipi de Celrà ha estat víctima els últims anys de la persecució de
la Delegació del Govern de l'Estat per mocions sobiranistes aprovades
pel ple, per haver posat l'estelada i per haver obert el Dia de la
Hispanitat. El canvi de delegat del govern, de María de los Llanos de
Luna a Enric Millo, no fa pensar a Cornellà que canviï l'actitud de la
delegació: “No crec que suposi cap canvi significatiu. El partit polític
és el mateix. Potser poden canviar les maneres. Potser el nou delegat
és una mica més intel·ligent que la senyora Llanos de Luna i veurà que
el 6 de desembre també treballen els que volen celebrar el Dia de la
Constitució, que van a actes dins d'una agenda política de treball, i no
passa res”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada