A
l'espera de la resolució de l'indult, el Constitucional ha acceptat
tramitar la petició de suspensió de la sentència, tot i que anteriorment
ho havia denegat.
Vuit persones van ser condemnades a tres anys de
presó pel Tribunal Suprem.
DIRECTA 01/12/2016
Gemma Garcia
Amb
data d'1 de desembre de 2016, el Tribunal Constitucional ha notificat a
l'advocat Eduardo Cáliz l'acceptació a tràmit del recurs d'ampar contra
la sentència per l'acció Aturem el Parlament de 2011. Segons el
lletrat, la petició de suspensió es basa en la vulneració del dret a la
llibertat d'expressió i de reunió, detenció il·legal, vulneració de la
intimitat i del dret a la defensa. Les al·legacions també fan referència
al fet que el Suprem tombés la sentència de l'Audiència Nacional (AN)
espanyola sense tornar a escoltar ni acusades ni testimonis. Actualment,
les vuit persones condemnades a tres anys de presó pel Tribunal Suprem
estan pendents que es resolgui la petició d'indult parcial. Així mateix,
el passat mes d'octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans va admetre
la demanda contra la sentència, en considerar que es podria haver
violat el dret a un judici just, ja que el Suprem va contradir la
sentència de l'AN sense tornar a escoltar ni acusades ni testimonis.
Actualment
doncs es produeix una situació contradictòria. Mentre el Constitucional
admet a tràmit el recurs, Estrasburg també en tramita un sobre la
mateixa sentència en considerar que es podria haver violat el dret a un
judici just. Per poder portat el cas a Europa, les lletrades havien
d'esgotar les vies judicials espanyoles i, per tant, ja havien passat
pel Constitucional que, aleshores, va denegar la tramitació. Per a
Isabel Elbal, que porta la defensa de dues persones, el gir del
Constitucional podria estar vinculat precisament, a la posició del
Tribunal europeu. En tot cas, tot i que hi hagi diversos recursos en
marxa per part de diferents advocades, com es recórrer una única
sentència, les resolucions haurien d'afectar el conjunt de les
condemnades.
Un
dels arguments de la defensa en el recurs al Constitucional fa
referència a la "detenció il·legal" del 2011, quan una cinquantena
d'agents antiavalots de la Brigada Mòbil van entrar al hall i la
cafeteria de La Ciutat de la Justícia a la recerca de set manifestants
d'Aturem el Parlament que s'havien presentat voluntàriament al jutjat de
guàrdia per prestar declaració. El procés judicial dels fets del
Parlament estava en mans del jutge de l'Audiència Nacional espanyola,
Eloy Velasco, però els advocats dels manifestants van demanar al jutge
de guàrdia de Barcelona la possibilitat de declarar sense haver-se de
traslladar a Madrid. Quan els Mossos va assabentar-se de la presència
dels activistes als jutjats, sense autorització de la jutgessa degana,
van organitzar un operatiu per a detenir-los. Diversos periodistes i
advocats varen ser retinguts per la força per agents que duien la cara
tapada i no anaven identificats amb el TIP.
Un
altre dels arguments fa referència als reportatges fotogràfics, les
pericials fisionòmques i la identificació de les persones encausades. De
fet, la sentència del Tribunal Suprem donava la raó a les defenses de
què constituïen una "diligència de prova incriminatòria" i no una
diligència d'identificació. Les defenses argumenten que s'hauria d'haver
dut a terme amb l'assistència lletrada per poder tenir en compte la
prova. A més, denuncien, les encausades van ser detingudes contra la
seva voluntat i se'ls van fer fotos en determinades postures i
col·locant-los peces de roba. Posteriorment, les fotografies es van
incorporar en uns informes pericials fisonòmics dels Mossos d’Esquadra.
El
passat dissabte 26 d'octubre, l'Assemblea de Familiars per la Llibertat
de les persones encausades del Parlament va traslladar al Ministeri de
Justícia espanyol milers de signatures, mocions aprovades a ajuntaments i
l'acord de la mesa del Parlament per demanar que les joves no ingressin
a presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada