El
Síndic de Greuges proposa un nou impost perquè la indústria ramadera
pagui el cost de la depuració dels purins i recomana que l’Administració
elabori i impulsi l’aprovació d’un règim sancionador específic.
La
institució ha presentat un informe sobre la contaminació per purins a
Catalunya. Entre les recomanacions, també proposa una moratòria en els
permisos a noves granges, mentre no s’aprovi una modificació de la
normativa.
El
Síndic proposa una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la
instal·lació de noves granges del sector porcí a les comarques saturades
per nitrats, com ara Osona i l’Empordà.
Lamenta la falta de control, o consentiment implícit, de l’administració davant les males pràctiques ramaderes.
L’ACA ha emès diversos dictàmens evidenciant que la contaminació per nitrats en els aqüífers continua igual o pitjor |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 01/12/2016
Vic (Osona).-
La concentració de nitrats als cursos fluvials d’Osona més superior als valors dels últims tres anys |
Llegim a DIRECTA que el Síndic
de Greuges, Rafael Ribó, proposa la creació d’un nou tribut o tributs
perquè sigui la indústria ramadera qui pagui el cost de la depuració
dels purins. És una de les recomanacions que fa el Síndic en un complet
informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya. El
document també fa tot un seguit de valoracions i propostes, força en la
línia de les que ha fet històricament el moviment ecologista, i el Grup
de Defensa del Ter (GDT) en particular, mentre administració i sector,
tot i aconseguir avenços, es dedicaven a posar més pedaços que solucions
als problemes de contaminació per les dejeccions ramaderes. Tal com
indica el Síndic en el seu informe, també citant fonts de
l’administració, la contaminació per purins en els últims anys, no només
no ha disminuït, sinó que s’han hagut d’anar ampliant les anomenades
zones vulnerables del país afectades.
D’aquí
que, mentre la Generalitat no aprovi una nova regulació, el Síndic
també fa una altra recomanació en la línia del que ha reclamat el
moviment ecologista des de fa anys: que es valori si és necessari
aplicar una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la
instal·lació de noves granges del sector porcí a les comarques saturades
per nitrats. En tot cas, afegeix el Síndic, si la nova regulació no
s’aprova en el termini de sis mesos, s’haurà d’aplicar la moratòria.
També
en la mateixa línia, Ribó proposa la creació d’una taula sectorial amb
presència dels departaments de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda,
el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i del de Territori i
Sostenibilitat, amb l’objectiu d'analitzar anualment les dades del
sector respecte a la necessitat de "reduir la cabana porcina en
cadascuna de les granges com a mesura per reduir els purins".
Respecte
els nous tributs perquè la indústria ramadera pagui el cost de la
depuració dels purins, prèviament el Síndic proposa que l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) elabori un estudi sobre quina despesa comporta
la depuració dels residus provinents de la cabana porcina. L’ACA, de
fet, en aquest últim any, ja ha emès diversos dictàmens evidenciant que,
malgrat les mesures preses des de l’administració i el sector, la
contaminació per nitrats en els aqüífers continua igual o pitjor. D’aquí
que, tal com es recorda en l’informe del Síndic, el 7 de juny passat,
l’ACA va comunicar que a partir d’aleshores passaria a informar
desfavorablement sobre els nous expedients d’activitats ramaders que
suposin un increment en la càrrega de nitrogen aplicada en els municipis
on se’n generi un excedent i que estigui dins les anomenades zones
vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen ramader. El mateix
Síndic ja afegeix que la decisió de l’ACA no ha estat ben rebuda pel
sector ramader i porcí, que demana que el Departament d’Agricultura de
la Generalitat faci d’intermediari en aquesta qüestió.
Altres
recomanacions que fa el Síndic en les conclusions del seu informe
passen perquè, sobre la base de l’informe tècnic que va elaborar l’ACA
el març passat, es redacti un programa d’actuació amb la participació
del sector ramader i l’administració, amb l’objectiu de recuperar de
"forma immediata" els aqüífers contaminats, i que l’administració hi
destini els recursos necessaris. Ribó també recomana que l’administració
elabori i impulsi l’aprovació d’un règim sancionador específic, o que
es revisi i actualitzi, adequant-se a la normativa, el Codi de bones
pràctiques agràries en relació amb el nitrogen existent actualment, i
especifiqui quins aspectes haurien de tenir rang de llei.
L'informe
de l’ACA de 21 de març de 2016, que el Síndic cita en més d’una ocasió,
recorda Ribó, posa de manifest l’afectació de l’excés de purins en les
captacions d’aigua per a l’abastament humà. Les dades de les anàlisis
dutes a terme per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, dependent del
Departament de Salut de la Generalitat, assenyalen que s’ha detectat
139 municipis amb concentracions elevades de nitrats a la xarxa
d’abastament d’aigua potable, la qual cosa ha obligat a clausurar pous.
També, però, amb una especial afectació a les fonts. Segons dades de
l’informe de l’ACA que cita el Síndic, l’excés de nitrats provoca el mal
estat en un 41% de les masses d’aigua subterrànies de Catalunya.
Una
qüestió en què posa especial èmfasi l’informe del Síndic de Greuges és
en els dèficits que hi ha hagut fins ara en la tasca de control de
l’administració respecte la picaresca en la duplicació de terrenys on
aboquen els purins més d’una granja. Una realitat que, segons el Síndic,
s’està donant "i n’és coneixedora l’administració". De fet, juntament
amb el pes de l’agroindústria en el PIB català i la degradació del medi
ambient per l’excés de purins, la de la falta de control de
l’administració és una de les tres conclusions finals del Síndic prèvies
a les recomanacions. Segons el Síndic, es constata que aquesta
duplicació de terrenys on s’aboquen purins "ha estat fins ara una
pràctica generalitzada, que s’ha pogut produir com a conseqüència de la
manca d’estratègia i de control, o del consentiment implícit de
l’administració".
En
el seu informe, el Síndic dóna un marge de confiança al Departament
d’Agricultura, que segons diu, està preparant una revisió a fons de la
normativa de control de l’excés de purins. En aquest sentit, cita la
reunió que, a instància del Síndic, va celebrar-se el 6 de juliol passat
amb presència d’administració, sector ramader i entitats ecologistes.
En aquella reunió, la directora general d’Agricultura i Ramaderia,
Teresa Masjuan, va explicar que en els propers mesos, s’ha de publicar
una modificació de la normativa que passa, en paraules d’aquesta
responsable política, per "crear un sistema viu i de confiança". Un
exemple d’això, segons la directora general, és que es pretén que se
sàpiga diàriament la traçabilitat de les dejeccions, d’on surten, per on
passen i on s’acaben abocant. En tres anys es pretén que tot el sector
estigui en el sistema pel que fa a l’ús del GPS.
Els
camions de transport de purins haurien de portar un sistema de control a
través de GPS, que permet que l’administració pugui saber, en tot
moment, per on passa cada litre de purí. Així s'hauria d'impedir que
s’aboquessin en un mateix camp residus ramaders de més d’una granja, tal
com passa en l’actualitat i des de fa anys, sense que l’administració
n’hagi acabat de fer el control de forma eficient. De fet, en aquella
mateixa reunió del passat mes de juliol, el representant del GDT ja va
advertir que a Dinamarca i Holanda no han solucionat el problema amb
l’ús del GPS i de la tecnologia. En aquest sentit, el Síndic també fa un
apunt crític cap a la veritable voluntat d’administració i sector: "Es
disposa de la normativa per aconseguir, però la qüestió és si es disposa
dels mitjans suficients i de la implicació de totes les parts afectades
per poder assolir els objectius marcats, que en definitiva seria la
contaminació 0".
L’informe
del Síndic inclou altres dades interessants, fruit de la consulta de
diferents fonts. Entre elles, la memòria de 2015 del seguiment de
l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona a càrrec del Centre
d’Estudis dels Rius Mediterranis. Segons l’estudi, la concentració de
nitrats és superior als valors dels últims tres anys. En concret
destaquen sobretot tres punts on la concentració de nitrats és superior a
10mg/l: el Meder a la Guixa a l’estiu, amb 10,4 mg/l; el Rimentol a la
primavera, amb 16,2mg/l, i el Gurri al polígon industrial Malloles a
l’estiu, amb 10,6mg/l. Entre les causes probables d’aquesta contaminació
hi ha "el sobreadobament dels camps de conreu", que segons l’informe,
"pot esdevenir un focus important de contaminació difusa de nutrients
(nitrogen i fòsfor) als cursos fluvials d’Osona".
Ribó
també entra en l’anàlisi de les millores introduïdes en els últims anys
pel sector agroramader, tant en la composició dels pinsos que permet
reduir la presència de nitrogen en les dejeccions dels porcs, com en la
gestió de les granges mateix. Així, cita que dins de cada explotació
ramadera es pot innovar, tal com s’està fent en algunes, en diversos
sentits: des de la gestió de l’aigua, amb l’optimització dels abeuradors
que s’utilitzen; amb l’adequació de l’alimentació, amb canvis en les
dietes que poden suposar reduir significativament l’excreció de nitrogen
i fòsfor, o amb l’adequació dels sistemes de tractament a la granja
mateix. En aquest sentit, el Síndic fa especial èmfasi en la protecció
especial de les petites explotacions que poden tenir més problemes per
disposar de les eines i els recursos necessaris per fer una gestió
correcta dels purins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada