dimarts, 6 de desembre del 2016

Durruti. 80è aniversari de la revolució social (I)

Imagen de cubierta: EL CURT ESTIU DE L'ANARQUIA
Amb la creació dels comitès antifeixistes i les col·lectivitzacions i, després, de les milícies armades: de juliol a octubre, fou el Curt Estiu de la Revolució proletària  










[06/12/2016]  
Lluís Bosch Martí 

El nostre estimat amic Enric Marquès! En Durruti Petit, com carinyosament hom el batejà un dia de principis de tardor que el vaig trobar passejant per Sant Daniel, llegint El curt estiu de l'anarquia, o la vida de Durruti, de Hans Magnus Enzensberger. En deixar-me el llibre i mirar la portada vaig descobrir l'Enric, tenia la mateixa cara grossa, ferma, camperola i proletària del vell Durruti. I Marquès, com sap tothom qui el va conèixer, com Durruti, impressionava molt, era gegant, atlètic i tenia un cap poderós com Danton, tenia una veu que imposava. I quan volia també era bondadós, i fins i tot tendre.
El curt estiu de l'anarquia, de H. Magnus Enzensberger, publicat a Alemanya el 1972 i en castellà en diverses edicions, fins i tot, a partir del 2014 podem trobar una acurada reedició en català per Virus, editorial de Barcelona. Aquest extraordinari assaig, biografia, collage, coral de la vida de l'anarquista Buenaventura Durruti és un, repetim, gran collage –coral escrit sobre els testimonis orals i escrits de tots els seus amics, camarades i simpatitzants, però també antagonistes ideològics. I dels que creien que la primera part de la Guerra Civil espanyola fou també un intent i un assaig fracassat del que els anarquistes en van dir la Revolució Espanyola, que s'inicià amb l'aixecament armat dels furiosos obrers hispànics contra els militars colpistes envers la II República. Amb la creació dels comitès antifeixistes i les col·lectivitzacions i, després, de les milícies armades: de juliol a octubre, fou el Curt Estiu de la Revolució proletària. Buenaventura Durruti va néixer a Lleó, el 14 de juliol de 1896, en una família amb 8 germans. Mecànic de professió, quan es declara la famosa Vaga General de 1914 tenia dinou anys. En aquest moment comença la vida sindical i revolucionària de Durruti, fins la seva misteriosa mort, d'un tret per l'esquena a Madrid. Per ser anarquista de la CNT i la seva implicació en la Vaga General va perdre la feina, marxà a Astúries a treballar, on féu activisme sindical, també fou acomiadat de la feina i s'exilià a França. Va treballar tres anys a París de mecànic, allà va conèixer un dels seus futurs camarades anarquistes, amb el qual formarien el grup de Los Solidarios, els mítics F. Ascasio, G. Jover i Garcia Oliver. I convidat per Buenacasa va anar a viure a Barcelona el 1920, on hi havia un important moviment proletari de tendència anarcosindicalista. Era l'època del governador Martínez Anido i dels pistolers pagats per la patronal burgesa.
Amb els futurs Solidarios van formar un grup de combat, per mantenir a ratlla els assassins de treballadors. Los Solidarios passaren a l'acció directa clandestina, com la futura FAI, iniciaren atracaments per finançar-se i comprar armes, per fer atemptats contra els empresaris més poderosos, polítics, etc. El resultat de les seves accions els portaren a continuats empresonaments, fugues i exilis. Perseguits el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera, Los Solidarios marxen a París, i com Bakunin són vigilats i perseguits per totes les polícies d'Europa i llatinoamèrica: tenien pànic a la manera de fer anarquista, cèlebre per la seva capacitat d'acció directa i perquè mai es pactava res amb l'ordre establert, el qual sempre els acabava reprimint i empresonant. El 1924 tornen a París, on intenten atemptar contra el rei Alfons XIII, que hi estava de visita. Fracassen, són descoberts, processats i condemnats. Durruti es passa més d'un any en una cel·la, la mateixa on va estar tancada la reina Maria Antonieta. Finalment, el van portar a la frontera belga, expulsat. Un cop més, tornà clandestinament a França, va treballar a Lió, on tornà a ser descobert i empresonat durant mig any i expulsat. Es mogué per diferents països europeus d'incògnit, amb el suport dels revolucionaris de cada ciutat, que l'amagaren i l'ajudaren: són els internacionalistes.
El 1928 el troben a Berlín i el 1930 a Brussel·les, on obtingué permís per residir durant dos anys. L'abril de 1931, amb la proclamació de la II República, Los Solidarios, dins la FAI, tornaran a conspirar i preparar la Revolució, tal com diu Magnus: «els republicans eren uns moderats-reformistes liberals rodejats per les forces reaccionàries del antics monàquics, militars, clergat i capitalistes, que no volien canviar gaire res i menys a favor de les classes treballadores hispàniques». En l'àmbit rural, la reforma agrària, en l'urbà, la millora dels drets de participació democràtica. El descontentament dels obrers esclata en la Revolta d'Astúries de 1934, on s'uneixen per primer cop socialistes, comunistes i anarquistes sota le lema «Uniu-vos, germans proletaris».
Durruti, després del fracàs d'Astúries, va tornar a ser empresonat a València. En aquest moment pensa que cal continuar amb la unitat de totes les forces d'esquerra i donar suport a un Front Popular electoral a tot l'Estat espanyol.
Los Solidarios d'en Durruti, durant els primers anys republicans, fins al triomf a les eleccions del Front Popular, per les seves accions revolucionàries, foren detinguts contínuament i empresonats, com en els anys de la monarquia alfonsina...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada