Condemnat
a mort a Barcelona en un consell de guerra sumaríssim fou afusellat
junt a quatre companys el 14 de març de 1954 al Camp de la Bota
Santiago
Amir Cruañas:
El 29 de novembre de 1914 neix a Palamós (Baix Empordà)
el resistent implicat en la lluita llibertària i guia passador de la
frontera pirinenca Santiago Amir Cruañas, anomenat Sheriff i
Xiquiliquatre. D’ofici de forner, el 1926 es traslladà a l’hexàgon
francès amb el seu pare.
En
esclatar la Guerra Civil el 1936 tornà al Principat de Catalunya
incorporant-se la unitat miliciana Lenin del POUM. Després de les
Jornades de Maig de 1937 es veu obligat a refugiar-se en la Tercera
Brigada d’Estat Català (EC).
A
partir de 1940 va formar part d’una xarxa d’evasió des de territori
francès organitzada per Estat Català que impulsava Intel·ligència
Service Britànic (MI6), convertint-se en un dels guies més eficients de
les xarxes d’evasió aliades. Aleshores va contactar amb el maquis
anarquista, amb el qual va lluitar contra el franquisme. El 1944 matà
nazis que fugien de França i es volien refugiar en l’Espanya franquista.
Implicat en el Moviment Llibertari passa anarquistes a banda i banda
del Pirineu i el 1945 s’instal·là a Barcelona. Introduïa a l’Interior
armes i publicacions llibertàries (Ruta, CNT i altres).
El
1942 havia estat detingut per la policia franquista, cosa que es repetí
el 1946 durant 20 dies. En aquests temps participà en diverses accions
de la guerrilla urbana llibertària, com ara recuperacions econòmiques i
assalts polítics fins que va ser novament detingut sota l’acusació de
pertànyer al grup Talión el 5 de maig de 1950 i processat a Barcelona el
6 de febrer de 1952 pel Tribunal per a la Repressió del Bandidatge i el
Terrorisme en forma de consell de guerra sumaríssim. Nou guerrilles
llibertaris processats van ser condemnats a mort, entre ells Santiago
Amir, i llargues penes de presó per la resta de les trenta persones
encausades.
El
4 de gener de 1949 junt a Ginés Urrea Piña i José Torres Cuadrado va
intentar una expropiació armada, que fracassà, en la Banca Soler i
Torra, a la plaça d’Urquinaona núm. 3, de Barcelona. El 18 de febrer
d’aquell any junt a Ginés Urrea, Francisco Martínez Márquez i altres
guerrillers llibertaris va aconseguir pel Moviment Llibertari 77.669
pessetes en l’assalt a l0ficina del Banc Central en el Passeig Sant Joan
núm. 35, de Barcelona. L’11 de març de 1949 va ajudar a Francesc Sabaté
Llopart, Francisco Martínez Márquez i Josep González Puig a treure
d’una casa de Martorell (Baix Llobregat) a Josep Sabaté, ferit de bala.
El
20 de maig de 1949 formà part del grup que amb Ginés Urrea Piña,
Antonio Moreno Alarcón, Francisco Martínez Márquez i altres guerrillers
llibertaris assaltaren el domicili del constructor d’obres Francesc Puig
Alemany, a Barcelona, on aquest empresari hi guardava diners en el
despatx que hi tenia, emportant-se 75.000 pessetes. El 15 d’octubre
d’aquell any Julio Rodríguez, Francisco Martínez i César Saborit,
protegits per Santiago Amir, Ginés Urrea, José Pérez Pedrero i
Arquímedes Serrano, assaltaren l’oficina de l’empresa Construcciones
Pàmies S. A., al carrer Aribau núm. 117, de Barcelona, aconseguint pel
Moviment Llibertari 31.000 pessetes.
Santiago
Amir Cruañas fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 14 de
març de 1952 junt a quatre companys anarquistes del mateix sumaríssim.
Van ser el darrers afusellaments en aquest indret. Fou enterrat a la
fossa comuna de Pedrera del cementiri de Montjuïc. Quatre des nou
condemnats a mort van veure commutada la sentència per 30 anys de presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada