Arran
d’un acte a Figueres sobre l’autogestió celebrat el 5 de novembre de
1978, Federica Montseny va fer estada aquell cap de setmana a la casa de
Josep Maria Benejam i la seva esposa Maria Vidal.
Josep
Maria Benejam i Bohigas:
El 28 de novembre de 1950 neix a Figueres
(Alt Empordà) l’impressor, ecologista, excursionista, sindicalista,
cooperativista i socialista llibertarI Josep Maria Benejam i Bohigas,
conegut com a Bene, destacat el 1974 en la reorganització clandestina de
la CNT-AIT a Figueres i l’Alt Empordà, procedent del moviment de
Convergència Socialista de Catalunya (CSC) durant el franquisme tardà i
les activitats del Centre Excursionista Empordanès (CEE) i el Grup d’Art
i Treball de Figueres (GAT).
Havia
nascut al carrer Magre, on hi havia el call jueu figuerenc en el segle
XIV. Els seu pare, Josep Benejam i Gustà, i la mare, Maria Bohigas i
Rigall, que es dedicaven al comerç de gra i cereals en un petit magatzem
del carrer Nou. Les seves famílies provenien dels masos Palol de
Vilasacra i Paterra, a Garrigàs, ambdós a l’Alt Empordà. Va fer
l’ensenyament primari a l’escola Sant Pau. El seu germà Lluís va néixer
el 1954.
Entrà
d’aprenent als 13 anys en la impremta Gràfiques Trayter de Figueres, on
arribà a compondre gairebé tots els llibres de Alexandre Deulofeu i
Torres i els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (feina que
continuà a Gràfiques Canigó), i el 1980 cofundà amb un company de feina
la Cooperativa Gràfiques Canigó al carrer Peralada de la ciutat després
d’una intensa activitat sindical de CNT en el sector. En la recuperació
de patrimoni medieval de l’Empordà, quan era jove, col·laborà
estretament, entre altres, amb el farmacèutic Alexandre Deulofeu,
Sebastià Delclòs i Suñer (Pitruk) i Antoni Egea i Codina. També era amic
del terrisser figuerenc Francesc Ollé.
Va
estimar el món de muntanya i a partir de 1970, com a cap de Minyons
Escoltes de Figueres, que tenia un cau al partí de la Catequística,
organitzava activitats conjuntes amb el Centre Excursionista Empordanès.
Les caminades eren pel Pirineu Oriental, especialment a la Garrotxa i
l’Alt Empordà, complementades amb alpinisme, espeleologia i recuperació
de monuments medievals a partir de l’afició de Deulofeu per l’art
romànic i preromànic. A aquestes activitats posteriorment s’uní
l’historiador Joan Badia-Homs. Benejam, d’aquesta manera tractava de
conèixer el país i la seva gent, recuperant a través del Grup Art i
Treball patrimoni cultural, monuments medievals i camins ancestrals,
fent aplecs de muntanya i amb el treball de camp que va concloure en el
llibre de Delclòs ‘Guia del romànic de l’Alt Empordà’, editat a Figueres
pel Centre Excursionista Empordanès el 1975.
Es
casà el 1978 amb Maria Vidal i Puig, filla de la botiga de roba
figuerenca La Balera. Els seus fills, Lluís (1980) i Joan (1983).
Durant
la Segona Restauració Borbònica, dita Transició, mentre a localitats de
l’Alt i Baix Empordà, com ara l’Escala i Palafrugell la reconstrucció
de la CNT-AIT en 1976-1977 tingué un caire més aviat fruit de grups
específicament anarquistes, vinculats o no a la FAI, a Figueres
predominà el caire sindicalista llibertari, sense intervenció de la FAI
ni de cap grup específic i amb alguns militants cenetistes que després
foren regidors (Alfons Romero i Dalmau) i alcaldes (Martí Palahí i
Badruna), aleshores del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C,
després PSC-PSOE), on destacà entre altres joves militants Josep Maria
Benejam, en aquest cas sense entrar en aquest partit, solament més
endavant en el grup local Fòrum Cívic. Hi hagué el cas que al Gironès i a
l’Alt i Baix Empordà hi hagué un intent el 1976 de controlar la CNT-AIT
per part del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament Socialista i
Democràtic (PSC-R), del figuerenc Josep Pallach i Carolà. En oposició a
aquesta maniobra, encapçalada per antics militants del POUM i de la CNT,
també destacà Josep Maria Benejam així com en l’organització del cicle
llibertari d’actes al Museu de l’Empordà a la ciutat de Figueres ‘La CNT
i l’autogestió’, entre l’1 de setembre i el 5 de novembre de 1978, amb
la conferència de clausura de les jornades feta per Federica Montseny el
diumenge 5 de novembre, a les 11 del matí, al Cinema El Jardí, sala que
s’emplenà de gom a gom amb gent de la localitat i la comarca. Ha estat
l’acte polític i social amb més concurrència a Figueres des de la mort
de Franco. Segons un article del professor de l’Institut Ramon Muntaner
de Figueres Joan Ferrerós (1) Federica Montseny va fer estada aquell cap
de setmana a la casa de Josep Maria Benejam i la seva esposa. Aleshores
participava en els plens regionals de la CNT-AIT que es celebraven
periòdicament a Barcelona. El dia del referèndum de la Reforma Política
de 1976 va ser detingut junt al militant músic i llibreter Jordi Torrent
(provinent del col·lectiu llibertari de Secundària ja des de 1966 i
relacionat amb l’Organització de l’Exili a Perpinyà, actualment
desvinculat del Moviment Llibertari i membre d’ERC figuerenca),
Montserrat Joanola i un altre company mentre penjaven cartells i
repartien propaganda abstencionista a Figueres. El març de 1977 la
CNT-AIT de Figueres rutllava malgrat la Confederació no fou legalitzada
fins el 7 de maig d’aquell any. El 3 d’abril de 1977 s’havia prohibit
l’acte de presentació de la CNT a Figueres, ja s’havia previst per
aquell diumenge al migdia. L’Organització aleshores tenia al Principat
de Catalunya 42 fedeacions locals i 81 sindicats. Artemio García, que
havia estat enllaç de Cipriano Mera en el front de Madrid durant la
guerra, s’encarregà de trobar un local de lloguer on abans hi havia
hagut un magatzem d’una conservera basca, al carrer Fages de Climent
núm. 7. Aviat el Sindicat d’Oficis Diversos de Figueres aplegà més de
vuitanta afiliats i es feien permanències sindicals. Josep Santaló
--oncle de Víctor Sánchez-- era un actiu militant de família
anarcosindicalista empordanesa. Vicenç Soler, anarcosindicalista de
Roses (Alt Empordà) exiliat a Perpinyà, on pertanyia a un grup de la
FAI, amb la seva companya figuerenca, ajudava econòmicament. Altres
militants de l’Exili ajudaven en les tasques a Figueres. El desembre de
1977 sortí el primer número de l’òrgan local ‘Viento del Pueblo’
l’afiliació a Figueres arribà a 161 persones i la secció d’ensenyament,
animada per Anna Falgàs, enllestí l’Ateneu Popular per la cultura i
l’esbarjo. A l’Escala s’havia reconstruït l’Ateneu Art i Cultura, fundat
el març de 1914. L’any 1976 la CNT de l’Escala amb el suport de la
Federació Local de Perpinyà de la CNT-AIT havia publicat un número de
‘Vibracions’ com a portaveu comarcal. S’intentà crear la CNT a Roses i
Llançà.
En
el Cinquè Congrés de la CNT, celebrat a Madrid el desembre 1979,
Figueres fou representat per Artemio García (Metall), Vicenç Soler
(Construcció) i Bujuán (Oficis Diversos). L’afiliació local havia baixat
a 88 persones que pagaven la quota mensual. La CNT-AIT de l’Escala
novament es manifestà contra la necessitat de celebrar aquest congrés,
tot pensant que seria molt negatiu i tal com es trobava l’Organització
hi hauria ruptures i desmoralització militant. L’Escala no hi participà
com tampoc havia estat a l’Assemblea de Sants de 1976. A Figueres el
Congrés produí tensions i fou l’inici d’una crisi. L’anarquista
Méndez,encara que no era partidari del provocador Enric Marcó i Batlle,
passaria més endavant a militar en la CGT, però la gran majoria de
l’afiliació figuerenca abandonà l’anarcosindicalisme. El 4 de febrer de
1983 la CNT de Figueres i la de l’Escala ocuparen l’edifici de l’antic
Sindicat Vertical a Figueres, al carrer Poeta Marquina núm. 5, en una
acció conjunta amb CCOO de l’Alt Empordà.
Segons
Ferrerós, Josep Maria Benejam “no tenia pas visions dogmàtiques ni
sectàries de la vida i tampoc les va tenir amb la CNT, tot i que durant
uns anys hi col·laborà intensament; fins i tot va ajudar a buscar un mas
fronterer per comprar-lo –no es va fer-- i va ensenyar els passos
fronterers per muntanya de la comarca per si algú els necessitava; quan a
activitat política explícita, posteriorment va participar en la creació
del Fòrum Cívic [junt a Alfons Romero que havia deixat], partit polític
[local de Figueres] per a les eleccions municipals, del qual
n’elaborava i editava el butlletí a la seva impremta amb l’ajut de
Miquel Sánchez [que abans havia estat al PSUC] i altres col·laboradors”.
Segons Ferrerós, l’historiador “Alfons Romero el veia com un benedictí
laic, a la manera del també enyorat [impressor] llibreter Ramon Canet,
portava la bata de l’ofici com si fos l’hàbit que fa el monjo”.
Segons
l’historiador Marciano Cárdaba (2), un col·lectiu a Figueres format per
Jordi Torrent, Josep Maria Benejam i la professora Anna Falgàs i Costa
--filla de Camallera (Alt Empordà) i ex alumna de l’Institut Ramon
Muntaner--, impulsaren la reorganització de la CNT a Figueres, amb el
suport des de Barcelona de l’històric militant anarquista Domènec Ibaras
i Juanines. El 1976 s’hi van afegir Alfons Romero –procedent del grup
de Secundària de 1966-, el treballador de banca Martí Palahí --fill de
l’Armentera (Alt Empordà), municipi del qual més endavant en seria
alcalde pel PSC després de ser regidor a Figueres per aquest partit i
després tinent d’alcalde per CDC i president del Consell Comarcal pel
mateix partit burgès- i Antonio Egea. Aquest col·lectiu participà,
contra el criteri del nucli anarcosindicalista de l’Escala, en
l’Assemblea de Sants el 29 de febrer de 1976. Enfront el referèndum de
la Reforma Política del govern Suárez el desembre de 1976 la CNT-AIT
demanà l’abstenció activa mentre el PSC (Reagrupament) i CDC que tenien
militants en la CNT anaren a votar. Per aquesta ocasió enllestí la seva
pròpia campanya en contra el referèndum monàrquic. Hi hagué les
detencions de Torrent, Benejam i la infermera Montserrat Joanola
(procedent del grup anarquista autònom empordanès de 1971, Kronstadt-71)
a Figueres durant la mateixa celebració del referèndum quan es
repartien fulls en contra. Aleshores hi havia més militància
anarcosindicalista a Figueres, amb el mestre Víctor Sánchez Santaló
(actualment dirigent de CCOO i d’EUiA), l’anarquista treballador de
banca Regis, Gibert i Joan Sala. Poc després arribà de l’exili a París
Eugeni Méndez i Franch, procedent de Kronstadt-71 i Estudiants
Llibertaris de Catalunya i Balears.
A
Gràfiques Canigó s’hi va imprimir també propaganda de la Federació
Local de la CNT-AIT de l’Escala així com publicacions ecologistes i de
la Federació Anarquista-Comunista Catalana (FA-CC), com ara ‘Visca la
Terra!’. En aquest sentit, Benejam sempre va mantenir una estreta
amistat amb l’anarquista Miquel-Dídac Piñero i Costa, pel qual imprimí
diverses edicions facsímil de la llibreria Els Trobadors de l’Escala.
A
part de l’excursionisme muntanyenc Benejam cultivava un jardí-hort a
casa seva. Ja de gran s’aficionà a la genealogia i aconseguí refer el
fil de la seva família fins el segle XIII. Havia aprés escriure en
català a les classes d’Òmnium Cultural a Figueres que els anys 70
donaven el matrimoni Fortiana i Verdaguer.
Aconseguí
com a impressor malalt la jubilació. Aleshores va tenir temps per
escriure. Va rebutjar les agressions al territori, com ara la MAT.
Aplegà una bona col·lecció d’atuells de terrisser, recollint 400 peces
relacionades amb el bestiar i que l’any 2012 va exposar al Celler
Espelt. Defensà la independència nacional catalana. El seu fill Lluís
destaca també com ecologista i des de molt jove participa en accions
reivindicatives de l’entitat empordanesa IAEDEN.
Josep
Maria Benejam i Bohigas va morir a Figueres acompanyat per la seva
família i amistats el 14 de febrer de 1915, quan poques setmanes abans, a
pesar del càncer que patia --segurament provocat per tota una vida
dedicada a les arts gràfiques amb les seves tintes tòxiques durant els
seus anys joves-, encara publicava en la premsa local de Figueres
encertats escrits d’opinió.
(1) Joan Ferrerós, ‘Josep M. Benejam, impressor i humanista’, Setmanari de l’Alt Empordà (Figueres, 05/04/2016), p. 24.
(2)
Marciano Cáedaba, Lluitaren per la llibertat. Anarcosindicalisme a
l’Empordà 1870-2014, El Grillo Libertario (Cornellà de Llobregat, abril
2016) pàgines 235-243.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada