El Col·legi de Metges de Girona contra els metges antivacunes

Ha obert un expedient informatiu a un col·legiat que estaria fent xerrades en contra de les vacunacions sistemàtiques i manté que aquesta actitud va contra el codi deontològic. 

L’expedient podria acabar amb una sanció econòmica o bé amb la inhabilitació temporal del facultatiu

La infecció de diftèria en un nen de sis anys d'Olot després que els seus pares es neguessin a vacunar-lo va portat a l'Estat espanyol una malaltia que es creia eradicada, però també un debat sobre les vacunes. 

Dels set brots de xarampió analitzats pels metges Javier Padilla i Amanda Brea entre 2003 i 2013 a l'Estat, cinc van afectar població marginada amb problemes per accedir al sistema sanitari. 

La metge Teresa Forcades defensa les famílies antivacunes. 

La religiosa critica a les autoritats sanitàries catalanes por "discriminar" les famílies que no vacunen  els seus fills. 

 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/11/2016 

Girona (Gironès).-  

Segons la premsa convencional gironina el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha obert un expedient informatiu a un col·legiat que estaria fent xerrades en què desaconsellaria les vacunacions sistemàtiques. L'inici d'aquest expedient informatiu, que és reservat i anònim, podria acabar amb una sanció econòmica o bé amb la inhabilitació temporal del facultatiu si s'acabés comprovant l'actitud antivacunes. El president del COMG, Josep Vilaplana, va explicar ahir que aquesta institució s'ha proposat parar atenció i estar alerta envers l'actitud dels col·legiats en aquesta matèria, no únicament perquè defensar la no-vacunació “no és ètic” i va en contra del codi deontològic, sinó també per vetllar pel manteniment de l'alt índex de cobertura de les vacunes sistemàtiques entre la població, que és de prop del 90%. L'actitud del COMG s'adiu amb la declaració que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que en aquests moments presideix el doctor Vilaplana, va aprovar el dia 16 sobre l'actitud antivacunació d'alguns professionals “arran de la polèmica que periòdicament susciten les declaracions d'aquests”. Segons s'exposa, si l'argument que fan servir els metges antivacunes és que els metges que recomanen les vacunacions, que són la immensa majoria, actuen sota pressió comercial, “s'està insinuant que aquesta immensa majoria són ineptes o corruptes”. “Això no solament és crear una alarma social totalment injustificada, sinó que, dit per un metge, és una vulneració de les normes de deontologia”, s'afirma. Es destaca, a més, que l'esmentat argument no invalida la científicament demostrada eficàcia de les vacunes sistemàtiques. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya considera que aquells metges que desaconsellen les vacunacions sistemàtiques sense la concurrència de contraindicació justificada, “vulneren les normes del codi deontològic i, per tant, podrien ser sancionats per infracció de les normes professionals”.  

Exclusió social i brots de malalties  

Segons mitjans alternatius de premsa a diferència d'altres indrets del món, els brots de les malalties vacunables a l'Estat espanyol es deuen més a l'exclusió social i la dificultat d'accedir a la sanitat que al rebuig dels pares a vacunar els seus fills. Encara que un brot de xarampió radicat a Granada el 2010 va tenir repercussió mediàtica perquè la causa eren infants a qui els pares havien decidit no vacunar, va ser menys greu (308 contagis) que un altre brot ocorregut a Sevilla l'any següent, en què es van registrar 1.759 casos, incloent-hi una mort en una comunitat gitana marginal, però que va passar desapercebuda per als mitjans de comunicació. Dels set brots de xarampió analitzats pels metges Javier Padilla i Amanda Brea entre 2003 i 2013 a l'Estat espanyol, cinc van afectar població marginada amb problemes per accedir al sistema sanitari i únicament el cas granadí va tenir com a causa el rebuig ideològic.

En alguns estats dels EUA, estar vacunat és un requisit per assistir a l'escola com a mesura preventiva. Demanar la cartilla de vacunació és una altra mesura que prenen els col·legis o escoles infantils en comunitats autònomes com Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Canàries i Astúries. Luis Garicano, economista i coordinador del programa econòmic de Ciutadans, aposta per treure beneficis socials i no escolaritzar els no vacunats. La mesura d'eliminar ajuts públics a famílies que no vacunin ja és adoptada per Austràlia.

El psicòleg experimental Guido Corradi creu que la batalla “ha de ser la de fer campanya positiva, en comptes de dir que les vacunes no són perilloses, dir que són segures a la gent que s'ho està pensant i no anar contra els convençuts, que són menys d'un 2%”. “Dir idiotes als que dubten davant les vacunes no és correcte deontològicament ni científicament i no és efectiu”, opina el metge de família Javier Padilla. Corradi creu que rebutjar vacunar-se “pot ser una actitud errònia, però no estúpida. Intentar convèncer algú que està equivocat des de la trinxera, cridar imbècil i desafiar és una bona manera de polaritzar la discussió i generar reactància. Sol passar que els antivacunes tinguin més informació que la majoria dels provacunes en aquest tema. A molts, els mou un interès genuí per la salut dels seus fills, interès que es manifesta en una recerca activa d'informació”.  De fet, probablement, el cas d'Olot no produirà cap increment en unes taxes de vacunació que ja són elevades, per sobre del 95%. Una epidèmia de tos ferina declarada a l'Estat de Washington entre el 2011 i 2012 no va provocar l'esperat augment de la immunització contra la tos ferina amb què comptaven els investigadors. 

La metge Teresa Forcades defensa les famílies antivacunes 

Les vacunes continuen generant oposicions com en la metge Teresa Forcades o el metge Miguel Jara. La metge Teresa Forcades defensa les famílies que no vacunen els seus fills i critica que l’Agència de Salud Pública de Catalunya les "discrimini". Forcades demana "respecte absolut per quests pares, ja que les vacunes estan en mans d’unes empreses que solament volen fer negoci", però considera que la de la diftèria és de les millors que hi ha. "La vacuna de la diftèria està provada i funciona, però no al 100%", alerta, doncs té una efectivitat del 95%, cosa que fa que un 5% de la mainada no estigui immunitzada estant vacunada i ha corregut el risc de patir efectes secundaris derivats de l’alumini que porta aquesta vacuna, segons explica. 

Vacunes en general 

“Les vacunes no formen un grup homogeni d'intervencions sanitàries. Parlar de vacunes en general no aporta res al debat. Presenten diferents mecanismes d'acció, diferents perfils de seguretat, es consideren diferents variables clíniques a l'hora de valorar la seva efectivitat, estan dirigides a grups poblacionals diferents”, opina Miguel López del Pueyo, MIR de Medicina Familiar i Comunitària. “La brotxa grossa no ajuda gens. Jo fugiria d'afirmacions en conjunt sobre les vacunes que les agrupen com un tot i el mateix val per parlar de diftèria, VPH (Virus del Papiloma Humà), xarampió que meningococ. Aquest tipus d'aproximacions es veuen en ambdós bàndols i són lamentablement populars als mitjans i en el debat públic. És més necessària que mai una aproximació crítica a la llum de la millor evidència científica i, si bé és impossible desprendre't dels biaixos que t'acompanyen, almenys fer un exercici d'honestedat reconeixent-los”.

El metge jubilat Juan Gérvas va més lluny. “Cal ser racionals i promoure les vacunes que donen més beneficis que danys. Estem tornant a la Inquisició. Per descomptat, hi ha vacunes comercials que només donen beneficis als accionistes, com les que van contra el VPH i la grip. El més prudent és valorar totes les vacunes i recomanar les necessàries advertint sobre les seves debilitats (i treballant per millorar-les)”. Gérvas no creu que aquesta actitud afavoreixi els antivacunes. “Donen ales als antivacunes els provacunes irracionals, que tan aviat donen suport a la vacuna contra la grip en nens a qui recomanen galetes Dinosaurus o hidratació amb Coca Cola. Això sí que deteriora el crèdit de les vacunes. Els antivacunes són anecdòtics. El problema de les vacunes és un altre i triple: les necessàries són moltes de baixa qualitat (com la de la diftèria), no arriben a qui més les necessita (pobres i marginats) i es barregen les vacunes necessàries amb les innecessàries, en paquet, per fomentar el negoci. Tot i que PLOS (Biblioteca Pública de Ciències, per les seves sigles en anglès) i ECDC (Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties) actuen amb racionalitat i dediquen un nombre extraordinari de recursos al veritable problema, el “dubte vacunal”, a qui vol analitzar les vacunes amb mètodes científics se'l declara anatema i antivacunes”. 

La vacuna del papil·loma humà 

El metge de família i doctor en medicina Enrique Gavilán creu que “si hi ha algú que està totalment a favor de totes les vacunes i no és capaç de qüestionar res en relació amb elles, estaria demostrant un fonamentalisme tan perillós com el que se situa al pol contrari. Hi ha molta sacralització en aquest assumpte. És l'expressió màxima de la substitució de la religió per la ciència”. Gavilán voldria que la polèmica vacuna del virus del papil·loma humà “fos tan necessària, tan efectiva, tan segura i tan cost-efectiva com diuen, però la realitat, intentant ser objectiu, és que ho és només a mitges. No crec que sigui dolent dir-ho públicament. Qui cregui que això és donar ales als antivacunes és perquè no tolera la discrepància o perquè té un complex d'inferioritat que vol suplir amb un revestiment d'autoritat científica, que és més propi d'altres àmbits com el polític, el militar o el religiós”. 

El metge de família Vicente Baos, per la seva banda, mostra una actitud a mig camí entre les dues postures consultades. “El debat científic sobre l'eficàcia i l'efectivitat de les vacunes no és un tema monolític. Hi ha vacunes inqüestionables i altres que basen el seu ús en un cost/efectivitat i cost/oportunitat individual i social que pot ser avaluat i discutit. S'ha de mantenir aquesta discussió en un àmbit científic. A vegades, en traslladar-ho a l'opinió pública, s'alimenten els arguments antivacunes i és perillós”.