Ha
obert un expedient informatiu a un col·legiat que estaria fent xerrades
en contra de les vacunacions sistemàtiques i manté que aquesta actitud
va contra el codi deontològic.
L’expedient podria acabar amb una sanció econòmica o bé amb la inhabilitació temporal del facultatiu
La
infecció de diftèria en un nen de sis anys d'Olot després que els seus
pares es neguessin a vacunar-lo va portat a l'Estat espanyol una
malaltia que es creia eradicada, però també un debat sobre les vacunes.
Dels
set brots de xarampió analitzats pels metges Javier Padilla i Amanda
Brea entre 2003 i 2013 a l'Estat, cinc van afectar població marginada
amb problemes per accedir al sistema sanitari.
La metge Teresa Forcades defensa les famílies antivacunes.
La religiosa critica a les autoritats sanitàries catalanes por "discriminar" les famílies que no vacunen els seus fills.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/11/2016
Girona (Gironès).-
Segons la premsa
convencional gironina el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha
obert un expedient informatiu a un col·legiat que estaria fent xerrades
en què desaconsellaria les vacunacions sistemàtiques. L'inici d'aquest
expedient informatiu, que és reservat i anònim, podria acabar amb una
sanció econòmica o bé amb la inhabilitació temporal del facultatiu si
s'acabés comprovant l'actitud antivacunes. El president del COMG, Josep
Vilaplana, va explicar ahir que aquesta institució s'ha proposat parar
atenció i estar alerta envers l'actitud dels col·legiats en aquesta
matèria, no únicament perquè defensar la no-vacunació “no és ètic” i va
en contra del codi deontològic, sinó també per vetllar pel manteniment
de l'alt índex de cobertura de les vacunes sistemàtiques entre la
població, que és de prop del 90%. L'actitud del COMG s'adiu amb la
declaració que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que en
aquests moments presideix el doctor Vilaplana, va aprovar el dia 16
sobre l'actitud antivacunació d'alguns professionals “arran de la
polèmica que periòdicament susciten les declaracions d'aquests”. Segons
s'exposa, si l'argument que fan servir els metges antivacunes és que els
metges que recomanen les vacunacions, que són la immensa majoria,
actuen sota pressió comercial, “s'està insinuant que aquesta immensa
majoria són ineptes o corruptes”. “Això no solament és crear una alarma
social totalment injustificada, sinó que, dit per un metge, és una
vulneració de les normes de deontologia”, s'afirma. Es destaca, a més,
que l'esmentat argument no invalida la científicament demostrada
eficàcia de les vacunes sistemàtiques. El Consell de Col·legis de Metges
de Catalunya considera que aquells metges que desaconsellen les
vacunacions sistemàtiques sense la concurrència de contraindicació
justificada, “vulneren les normes del codi deontològic i, per tant,
podrien ser sancionats per infracció de les normes professionals”.
Exclusió social i brots de malalties
Segons
mitjans alternatius de premsa a diferència d'altres indrets del món,
els brots de les malalties vacunables a l'Estat espanyol es deuen més a
l'exclusió social i la dificultat d'accedir a la sanitat que al rebuig
dels pares a vacunar els seus fills. Encara que un brot de xarampió
radicat a Granada el 2010 va tenir repercussió mediàtica perquè la causa
eren infants a qui els pares havien decidit no vacunar, va ser menys
greu (308 contagis) que un altre brot ocorregut a Sevilla l'any següent,
en què es van registrar 1.759 casos, incloent-hi una mort en una
comunitat gitana marginal, però que va passar desapercebuda per als
mitjans de comunicació. Dels set brots de xarampió analitzats pels
metges Javier Padilla i Amanda Brea entre 2003 i 2013 a l'Estat
espanyol, cinc van afectar població marginada amb problemes per accedir
al sistema sanitari i únicament el cas granadí va tenir com a causa el
rebuig ideològic.
En
alguns estats dels EUA, estar vacunat és un requisit per assistir a
l'escola com a mesura preventiva. Demanar la cartilla de vacunació és
una altra mesura que prenen els col·legis o escoles infantils en
comunitats autònomes com Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Canàries i
Astúries. Luis Garicano, economista i coordinador del programa econòmic
de Ciutadans, aposta per treure beneficis socials i no escolaritzar els
no vacunats. La mesura d'eliminar ajuts públics a famílies que no
vacunin ja és adoptada per Austràlia.
El
psicòleg experimental Guido Corradi creu que la batalla “ha de ser la
de fer campanya positiva, en comptes de dir que les vacunes no són
perilloses, dir que són segures a la gent que s'ho està pensant i no
anar contra els convençuts, que són menys d'un 2%”. “Dir idiotes als que
dubten davant les vacunes no és correcte deontològicament ni
científicament i no és efectiu”, opina el metge de família Javier
Padilla. Corradi creu que rebutjar vacunar-se “pot ser una actitud
errònia, però no estúpida. Intentar convèncer algú que està equivocat
des de la trinxera, cridar imbècil i desafiar és una bona manera de
polaritzar la discussió i generar reactància. Sol passar que els
antivacunes tinguin més informació que la majoria dels provacunes en
aquest tema. A molts, els mou un interès genuí per la salut dels seus
fills, interès que es manifesta en una recerca activa d'informació”. De
fet, probablement, el cas d'Olot no produirà cap increment en unes
taxes de vacunació que ja són elevades, per sobre del 95%. Una epidèmia
de tos ferina declarada a l'Estat de Washington entre el 2011 i 2012 no
va provocar l'esperat augment de la immunització contra la tos ferina
amb què comptaven els investigadors.
La metge Teresa Forcades defensa les famílies antivacunes
Les
vacunes continuen generant oposicions com en la metge Teresa Forcades o
el metge Miguel Jara. La metge Teresa Forcades defensa les famílies que
no vacunen els seus fills i critica que l’Agència de Salud Pública de
Catalunya les "discrimini". Forcades demana "respecte absolut per quests
pares, ja que les vacunes estan en mans d’unes empreses que solament
volen fer negoci", però considera que la de la diftèria és de les
millors que hi ha. "La vacuna de la diftèria està provada i funciona,
però no al 100%", alerta, doncs té una efectivitat del 95%, cosa que fa
que un 5% de la mainada no estigui immunitzada estant vacunada i ha
corregut el risc de patir efectes secundaris derivats de l’alumini que
porta aquesta vacuna, segons explica.
Vacunes en general
“Les
vacunes no formen un grup homogeni d'intervencions sanitàries. Parlar
de vacunes en general no aporta res al debat. Presenten diferents
mecanismes d'acció, diferents perfils de seguretat, es consideren
diferents variables clíniques a l'hora de valorar la seva efectivitat,
estan dirigides a grups poblacionals diferents”, opina Miguel López del
Pueyo, MIR de Medicina Familiar i Comunitària. “La brotxa grossa no
ajuda gens. Jo fugiria d'afirmacions en conjunt sobre les vacunes que
les agrupen com un tot i el mateix val per parlar de diftèria, VPH
(Virus del Papiloma Humà), xarampió que meningococ. Aquest tipus
d'aproximacions es veuen en ambdós bàndols i són lamentablement populars
als mitjans i en el debat públic. És més necessària que mai una
aproximació crítica a la llum de la millor evidència científica i, si bé
és impossible desprendre't dels biaixos que t'acompanyen, almenys fer
un exercici d'honestedat reconeixent-los”.
El
metge jubilat Juan Gérvas va més lluny. “Cal ser racionals i promoure
les vacunes que donen més beneficis que danys. Estem tornant a la
Inquisició. Per descomptat, hi ha vacunes comercials que només donen
beneficis als accionistes, com les que van contra el VPH i la grip. El
més prudent és valorar totes les vacunes i recomanar les necessàries
advertint sobre les seves debilitats (i treballant per millorar-les)”.
Gérvas no creu que aquesta actitud afavoreixi els antivacunes. “Donen
ales als antivacunes els provacunes irracionals, que tan aviat donen
suport a la vacuna contra la grip en nens a qui recomanen galetes
Dinosaurus o hidratació amb Coca Cola. Això sí que deteriora el crèdit
de les vacunes. Els antivacunes són anecdòtics. El problema de les
vacunes és un altre i triple: les necessàries són moltes de baixa
qualitat (com la de la diftèria), no arriben a qui més les necessita
(pobres i marginats) i es barregen les vacunes necessàries amb les
innecessàries, en paquet, per fomentar el negoci. Tot i que PLOS
(Biblioteca Pública de Ciències, per les seves sigles en anglès) i ECDC
(Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties) actuen amb
racionalitat i dediquen un nombre extraordinari de recursos al veritable
problema, el “dubte vacunal”, a qui vol analitzar les vacunes amb
mètodes científics se'l declara anatema i antivacunes”.
La vacuna del papil·loma humà
El
metge de família i doctor en medicina Enrique Gavilán creu que “si hi
ha algú que està totalment a favor de totes les vacunes i no és capaç de
qüestionar res en relació amb elles, estaria demostrant un
fonamentalisme tan perillós com el que se situa al pol contrari. Hi ha
molta sacralització en aquest assumpte. És l'expressió màxima de la
substitució de la religió per la ciència”. Gavilán voldria que la
polèmica vacuna del virus del papil·loma humà “fos tan necessària, tan
efectiva, tan segura i tan cost-efectiva com diuen, però la realitat,
intentant ser objectiu, és que ho és només a mitges. No crec que sigui
dolent dir-ho públicament. Qui cregui que això és donar ales als
antivacunes és perquè no tolera la discrepància o perquè té un complex
d'inferioritat que vol suplir amb un revestiment d'autoritat científica,
que és més propi d'altres àmbits com el polític, el militar o el
religiós”.
El
metge de família Vicente Baos, per la seva banda, mostra una actitud a
mig camí entre les dues postures consultades. “El debat científic sobre
l'eficàcia i l'efectivitat de les vacunes no és un tema monolític. Hi ha
vacunes inqüestionables i altres que basen el seu ús en un
cost/efectivitat i cost/oportunitat individual i social que pot ser
avaluat i discutit. S'ha de mantenir aquesta discussió en un àmbit
científic. A vegades, en traslladar-ho a l'opinió pública, s'alimenten
els arguments antivacunes i és perillós”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada