Es
tracta del llibre ‘El Port de la Selva després de les bombes’, del
periodista Vicenç Relats, que continua un altre llibre seu del 2013 –‘El
Port de la Selva sota les bombes’--, que rememorava els intensos
bombardejos i altres fets tràgics soferts durant la guerra en aquest
municipi del Cap de Creus.
Es
presentarà dissabte 22 d’octubre, a les 6 de la tarda, a l’Espai Port
(Moll d’en Balleu).
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/10/2016
Port de la Selva
(Alt Empordà).-
 |
| El Port de la Selva als anys cinquanta, amb els campaments militars que s’hi van instal·lar en primer terme |
Vuitanta anys després del cop militar franquista de
juliol de 1936, el poble del Port de la Selva (Alt Empordà) veu
aparèixer un llibre que narra i documenta l’exili, la repressió
franquista i l’esforç de la gent per sobreviure en la llarga postguerra
d’un municipi que va ressorgir entre les runes de la guerra. Es tracta
del llibre ‘El Port de la Selva després de les bombes’, del periodista
Vicenç Relats (col·laborador habitual de Lliure i Millor), que continua
un altre llibre seu del 2013 –‘El Port de la Selva sota les bombes’--,
que rememorava els intensos bombardejos i altres fets tràgics soferts
durant la guerra en aquest municipi del Cap de Creus.
El
llibre es presentarà dissabte 22 d’octubre, a les 6 de la tarda, a
l’Espai Port (Moll d’en Balleu) del Port de la Selva. Anirà al càrrec de
l’alcalde, Josep M. Cervera, i del mateix autor. També hi participarà
Valérie Esparoner, néta del tinent d’alcalde Leandre Esparoner, que va
marxar a l’exili durant la Retirada 1939, a l’hexàgon francès, i no va
tornar mai més al seu poble.
Durant
l’acte es presentaran uns textos evocadors del Port de la Selva,
inclosos al llibre, que van ser escrits pel soldat Sebastià Falcó Falcó,
fill del poble, poc abans de ser mort al front d’Artesa de Segre
(Noguera, Segre Mitjà), als 25 anys, les darreres setmanes de la guerra.
“Són uns textos inèdits molt emotius que van ser escrits amb la
voluntat de ser coneguts i compartits i que veuen la llum 78 anys
després, com un missatge trobat dins d’una ampolla de vidre a la vora de
la platja”, indica Vicenç Relats.
Testimonis i material documental
El
llibre, editat per Gent i Terra, es basa en el testimoniatge dels veïns
de més edat, així com en material documental --cartes, fotografies,
memòries, etc-- extretes d’arxius familiars, que es completen amb un
ampli treball d’investigació dut a terme en arxius militars i civils.
Perquè a més de retratar la vida quotidiana d’uns anys de misèria,
racionament i estraperlo, de delacions contra els antifeixistes i de la
necessitat d’aconseguir avals entre els franquistes, el llibre
ressegueix el camí a l’exili d’alguns portselvatans, així com les
execucions i morts en camps de concentració que van patir un mínim de
sis veïns: l’agutzil Antoni Grau Manera, el guàrdia d’assalt Jaume París
Rotllan i els soldats Lluís Puignau Cervera, Llorenç Palomeras Ferrer,
Ferran Falcó i Galí i Jesús Paltré Nuñez. També s’acosta a algunes de la
cinquantena de causes judicials obertes contra veïns en tribunals
militars o al Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas, com va
ser el cas de l’alcalde Jaume Massot Galceran.
El
llibre fa una aportació significativa al que va significar la
postguerra als pobles i ciutats de Catalunya, amb la singularitat que el
Port de la Selva havia estat el poble perit més bombardejat per
l’aviació feixista italiana i que amb la dictadura franquista l’Exèrcit
s’hi va establir amb una companyia de sapadors i amb campaments per a
reclutes fins a primers dels anys seixanta. Va ser tanta la presència de
l’Exèrcit que durant molts anys el rector de la parròquia va ser un
capellà castrense que feia de l’Església catòlica un estret
col·laborador de la Dictadura. Entre la presència militar hi destacava
el tinent general Manuel Baturone Colombo, governador militar de Girona
entre 1946 i el 1954, que es va establir amb residència al Port de la
Selva fins que hi va morir l’any 1977 i es va convertir en tot un poder
fàctic local. Els primers anys seixanta van ser políticament convulsos
al Port de la Selva, amb grans divisions en el consistori franquista,
arran d’un primer projecte urbanístic beneït per l’alcalde Sebastià
Nadal que preveia construir una gasolinera damunt de la platja, allà on
els pescadors --que van aturar el projecte-- estenien a eixugar les
seves xarxes. Això era en els anys que el turisme tornava a treure el
cap i el poble aturava la progressiva despoblació viscuda des de la
guerra, amb l’arribada dels primers immigrants procedents d’Andalusia.
A
partir de les vivències dels testimonis, Vicenç Relats reconstrueix
episodis viscuts des del mateix 10 de febrer de 1939, quan s’hi va
consumar l’ocupació militar franquista. El llibre documenta també
l’exili a Mèxic dels germans Dalmau i Antoni Costa Vilanova, fills de
l’emblemàtic Hotel Comerç, fortament compromesos amb la Generalitat de
Catalunya. Dalmau Costa, que havia estat cofundador de la formació ERC i
el Cap de Cerimonial del Parlament de Catalunya durant la Segona
República, va viure una destacada activitat en el món de la restauració a
la capital mexicana, que el va convertir en una figura de renom i
també entre la colònia catalana, en la qual va ser un mecenes cultural. A
més de Josep Tarradellas, Dalmau Costa va arribar a rebre als seus
establiments mexicans Charles De Gaulle i Ricard Nixon.
El
llibre, de 170 pàgines en format 22 x 22 cm i àmpliament il·lustrat,
també inclou el documental en format DVD ‘Les guerres lluny de les
nostres terres i, si pot ser, enlloc’, basat en el testimoni de Caritat
Costa i Galí, una lúcida veïna del Port de la Selva que va morir el 25
de maig passat, a les portes dels cent anys que compliria aquest 31
d’octubre. “A la guerra no hi mor ningú, els maten”, hi emfasitza
Caritat Costa i Galí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada