El govern de Junts pel Sí vol restablir els pistolers de la patronal en l’ordre públic segons Albert Ballesta (PDECat)

L'exalcalde de Girona Albert Ballesta, delegat d'Interior 

El govern de Junts pel Sí vol restablir els pistolers de la patronal en l’ordre públic segons Albert Ballesta (PDECat).  

El delegat del Departament d’Interior de la Generalitat, Albert Ballesta, preveu que els vigilants privats puguin patrullar pels carrers

La llei de la seguretat privada, en el seu article 43, permet aquesta opció.  

Ja s’aplica en municipis de la Vall d’Aran i del Segrià. 

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/10/2016 

Girona (Gironès).- 

En els últims deu anys s'han obert a les comarques gironines 26 centres de formació de seguretat privada. Segons les dades que el director general d'Administració de Seguretat, Jordi Jardí, ha fet públiques en una resposta parlamentària, la demarcació de Girona encapçala, darrera de Barcelona, aquesta tipologia de formació. I és que a la de Barcelona, des de l'any 2007 fins al juliol del 2016 se n'han obert 106, mentre que a Tarragona 18 i a Lleida només 10. Més enllà d'aquestes xifres, la seguretat privada s'ha posat sobre la taula en més d'una ocasió com a opció per convertir-se en un cos de seguretat que, sempre sota supervisió de la pública, pugui patrullar per carrers, una manera de restablir els pistolers de la patronal, tant trista memòria, en l’ordre públic.

En l’edició d’avui del Diari de Girona s’explica que en la demarcació gironina aquesta idea s'ha materialitzat amb una proposta que va fer l'Ajuntament de Roses (Alt Empordà) –amb una alcaldessa del convergent PDECat-- per reprimir el top manta a la població. Però finalment, tal com recorda el políticament polèmic director dels serveis territorials del departament d'Interior a Girona, Albert Ballesta (PDECat), no es va tirar endavant. El motiu: "Roses va demanar-ho però ja quan estava a la meitat del camí ens va dir d'aturar la gestió perquè contractaria auxiliars de policia per posar fi a aquest problema", explica Ballesta.

Altres poblacions com Lloret de Mar (la Selva marítima), amb alcalde del PDECat, preocupada per l'avinguda Just Marlés --destinada principalment a l'oci nocturn--, i la Jonquera (Alt Empordà), amb l’Ajuntament governat pel PDECat-- al veïnat fronterer dels Límits, al Portús (Vallespir), també s'havien postulat com a possibles candidats per aquest nou sistema. Finalment, però, la seguretat privada no s'ha aplicat en els seus carrers ni tampoc ho han arribat a demanar mai de forma formal, diu el delegat d'Interior.

Però malgrat ser una fórmula que no s'està aplicant, Ballesta admet que és una possibilitat i recorda que el paper de la seguretat privada se sol relegar en cas d'estaments públics, per exemple, quan es donen activitats en un municipi per vigilar recintes tancats com poden ser les fires o les festes. En l'àmbit privat, fan tasques de vigilància per exemple en grans superfícies comercials, botigues o empreses, entre altres.

A la Vall d’Aran i al Segrià hi ha quatre municipis amb l’ordre públic a cura de seguretes

La possibilitat que algun dia es puguin veure agents de seguretat privada patrullant pels carrers hi és. Per exemple, a la província de Lleida hi ha almenys quatre municipis que compten amb vigilància privada a les nits. Es tracta d'un servei que es fa a temps parcial i que consisteix en fer una ronda per punts concrets del poble. Els municipis lleidetans que compten amb aquest servei són Vielha (Vall d’Aran, Occitània), Torrefarrera (Segrià), Rosselló de Segrià i Alcoletge (Segrià). 

La llei de la seguretat privada, en el seu article 43, permet aquesta opció 

A les comarques gironines aquesta possibilitat ha passat pel cap de més d'un alcalde, sobretot en pobles petits, però per ara no s'ha materialitzat amb cap proposta. Però Ballesta recorda que la llei de la seguretat privada, en el seu article 43, permet aquesta opció. Tot i això, recorda que "no té un reglament i per tan sempre es pot interpretar d'una manera diferent".

El director dels serveis territorials d'Interior a Girona diu que si mai s'arriba a permetre aquest tipus de vigilància en un municipi de la demarcació de Girona "la prioritat sempre l'ha de marcar la seguretat pública, que és qui estableix la pauta a la seguretat privada" i que el permís que es donés per part d'Interior deixaria "molt clar" el que es pot fer i el que no.

La llei de seguretat privada fa prop de dos anys que permet que empreses privades puguin fer aquests serveis d’ordre públic al carrer de forma programada en llocs de vigilància preestablerts.