La tortura taurina i espanyola ni art ni cap mena de cultura!!!
Animalistes del món aplegueu-vos per aconseguir la independència catalana!!!
Animals, si! Jutges taurins, no!
El Tribunal Constitucional espanyol obliga a fer tornar els toros a Catalunya.
Anul·la la prohibició de les corregudes de toros que va aprovar el Parlament de Catalunya el 2010.
El Govern de la Generalitat i Colau impediran que les corregudes de toros tornin a Catalunya.
La CUP-CC i el PSC es posen de costat del Govern de la Generalitat.
Ecologistes en Acció reprova la decisió del TC espanyol d’anular la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya.
Clatellada internacional al Govern espanyol pel retorn dels toros a Catalunya.
Entitats
internacionals que representen 20 milions de socis arreu del món donen
suport a mantenir la prohibició de les corrides de toros a Catalunya.
Reparació per a 78.331 persones represaliades.
Primer pas per anul·lar els consells de guerra sumaríssims del franquisme.
La Comissió de la Dignitat entén que l'Estat “seria la riota mundial” si ho impugna.
Concentració davant el Parlament per donar suport a Forcadell.
Entre
els assistents, hi ha diputats de Junts pel Sí, la CUP i CSQP, i
l’alcaldessa Ada Colau.
[Barcelona (República Catalana) 20/10/2016]
L’AMIC DEL POBLE
La
militància que l’any 1972 varem donar el nom de llibertaris a uns
col·lectius estudiantils de Batxillerat i Universitat a Catalunya sota
el franquisme (veure ‘Manifesto Estudiantes Libertarios de Catalunya’,
Barcelona, desembre de 1972) no pensaven que el dia d’avui la notícia
seria la Federació d’Estudiants Llibertaris de Madrid al mateix temps
que la imposició de la taurina tortura animal.
El
ple del Tribunal Constitucional espanyol ha pres finalment la decisió
d’anul·lar la prohibició de fer corregudes de toros a Catalunya que va
aprovar el Parlament de Catalunya el 2010. Els magistrats han decidit,
no pas per unanimitat, de fer cas de la ponència taurina de la
magistrada Encarna Roca sobre la prohibició de les curses de toros al
Principat de Catalunya, que dóna la raó al PP. Els recurs presentat per
aquest partit deia que el Parlament de Catalunya no tenia potestat per a
prohibir-les. El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos,
intentava que el TC emetés un veredicte per unanimitat. És la tendència
que ha aplicat en totes les resolucions de recursos sobre lleis del
parlament, i tenia l’objectiu d’evitar un desgast encara més important
de la institució jurídica constitucional del Regne d’Espanya, molt
qüestionada políticament. Però no ha estat possible i s’ha aprovat per 8
vots contra 3. Els magistrats anul·len l’article 1 de la llei catalana
adduint que la prohibició vulnera l’article 149 de la Constitució
espanyola que estableix que l’Estat té competència exclusiva per regular
“les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els
espanyols en l’exercici dels seus drets”. Així, el TC fa constitucional
en la monarquia espanyola la tortura animal com espectacle públic.
El
TC assenyala que Catalunya té competència per a regular els espectacles
públics i també per a protegir els animals, i admet que la competència
sobre espectacles públics podria incloure la prohibició de les
corregudes de bous amb la finalitat, com és el cas, de protegir els
animals. Però sosté que en aquest cas cal tenir en compte que el Congrés
de Diputats del Regne d’Espanya va declarar la tauromàquia patrimoni
cultural, i per aquest motiu la prohibició “envaeix” competències
estatals en matèria de cultura regulades en els articles 149.1.28 i
149.2 de la constitució.
El
Govern de la Generalitat reitera avui el que ja va dir que deixaria
“sense efectes pràctics” una possible sentència del TC contra la
prohibició dels toros a Catalunya. “No volem un país on es mati i es
faci patir els animals”, va declarar la consellera de la Presidència de
la Generalitat i portaveu, Neus Munté.
El
Govern de la Generalitat i Colau impediran que les corregudes de toros
tornin a Catalunya. La CUP-CC i el PSC es posen de costat del Govern de
la Generalitat.
Les
reaccions a la decisió del Tribunal Constitucional espanyol d’anul·lar
la prohibició de fer corregudes de toros a Catalunya no s’ha fet
esperar. El Govern de la Generalitat i l’alcaldessa de Barcelona, Ada
Colau, s’han expressat en un mateix sentit i han mostrat la seva
voluntat que aquest espectacle no es torni a organitzar al Principat de
Catalunya: “No hi tornarà ha haver toros a Catalunya, ho puc dir més alt
però no més clar”, ha dit el conseller Josep Rull. I ha afegit:
“Defensarem la decisió sobirana del Parlament. Utilitzarem tots els
mecanismes per impedir que es facin corrides de toros”.
Per
la seva banda, Ada Colau ha dit que “digui el que digui” el TC,
l’Ajuntament de Barcelona impedirà el maltractament animal. En un
missatge en el seu compte de Twitter, Colau ha recordat que Barcelona ja
es va declarar ciutat antitaurina el 2004: “Barcelona és una ciutat
antitaurina des del 2004. Digui el que digui el TC, farem complir les
normatives que impedeixen el maltractament animal”.
El PSC, al costat del Govern de la Generalitat
El
PSC tampoc no vol que tornin les curses de toros, malgrat la darrera
sentència del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya. El diputat
pel PSC Jordi Terrades ha assegurat que, tot i que en 2010 el seu grup
va votar dividit la prohibició dels toros i el mateix president José
Montilla --ex stalinista del PCE (i)/PTE-- va donar suport a la
continuïtat de l’espectacle taurí, ara el partit no comparteix la
sentència del TC. “Aquest és un debat que estava tancat a Catalunya. La
immensa majoria de ciutadans del país no comparteix aquests espectacles
on el toro mor, i no reobrirem el debat”, ha comentat Terrades des del
Parlament de Catalunya.
Ecologistes en Acció reprova la decisió del TC d’anular la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya
Ecologistes
en Acció ha reprovat la decisió del Tribunal Constitucional d’anular la
prohibició de fer curses de braus a Catalunya, de forma explícita i
rotunda i emplaça al "conjunt de l’ecologisme social a fer un front comú
en defensa de la legalitat de la normativa revocada i en contra de la
barbàrie d’aquesta pràctica mesquina de tortura animal".
Puntualitza
que l’abolició de les curses de braus a Catalunya va ser aprovada pel
Parlament de Catalunya el 28 de juliol del 2010 a partir de la
Iniciativa Legislativa Popular promoguda per la Plataforma Prou! amb la
intenció d’aconseguir la prohibició d’aquests tipus d’espectables al
nostre País. La decisió del TC representa menystenir un procés
participatiu i democràtic sorgit de la societat civil i una
interpretació subjectiva i errònia de les competències que el Parlament
de Catalunya té sobre aquest tema.
L'entitat
ecologista recorda que l’abolició de les curses de braus a Catalunya va
ser el resultat de la mobilització popular, la qual segueix disposada a
defensar fins on faci falta la vigència de la normativa que regula la
prohibició d’aquests espectacles vergonyants, "aquesta oposició popular
es mobilitzarà per tal de que la decisió del TC no tingui cap efecte
legal al nostre País", remarca.
També
ha assenyalat que les infraestructures que es necessiten per a tornar
les “corridas” a Catalunya complint la Llei estatal, estan avui en dia
desmantellades, fins al punt que la principal plaça, la Monumental de
Barcelona està totalment abandonada i part de les seves instal·lacions a
punt de ser llogades amb altres objectius com els de instal·lar una
Mezquita. Això representa que la sentència a part de ser injusta i
antidemocràtica és inútil, perquè tornar a posar en funcionament tot el
necessari per poder fer corregudes a Catalunya seria altament costós i
de difícil viabilitat econòmica.
Entitats
internacionals que representen 20 milions de socis arreu del món donen
suport a mantenir la prohibició de les corrides de toros a Catalunya
Segons
l’Agència Catalana de Notícies entitats animalistes de nou estats
europeus han expressat el seu rebuig al retorn de corregudes de toros a
Catalunya. Aquestes entitats, que representen 20 milions de socis arreu
del món, han participat a la reunió entre la Plataforma Prou i el
conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, aquest dimecres al
vespre al Parlament de Catalunya. A la sortida de la trobada, Rull ha
assegurat que el Govern articularà "totes les actuacions normatives que
calgui per garantir que les corrides de toros no tornin a Catalunya".
"El Constitucional pot fer totes les sentències del món, però nosaltres
ens posicionarem a favor del que sobiranament va decidir el Parlament de
Catalunya, emparat en el llenguatge universal dels drets dels animals,
davant un llenguatge identitari i particular, com és el de la 'fiesta
nacional española'", ha afirmat Rull. A la trobada, també hi han
participat els grups parlamentaris de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP.
Entitats
com la suïssa Franz Weber, la francesa Robin des Bois o l'anglesa
League Against Cruel Sports s'han unit aquest dimecres a la Plataforma
Prou, que va promoure la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a partir
de la qual el Parlament va prohibir les corrides de toros el 2010.
Govern, grups parlamentaris i entitats han abordat una estratègia
compartida per donar resposta a l'eventual aixecament de la prohibició.
El
portaveu de la Plataforma, Leonardo Anselmi, ha mostrat el rebuig
frontal a l'eventual aixecament de la prohibició per part del TC i de
"qualsevol sentència que vagi en contra de la voluntat popular i d'un
exercici de democràcia participativa, com va ser la ILP". "Seria la
primera vegada que un tribunal constitucional deroga una llei que és el
resultat de la democràcia participativa, a sobre que n'hi ha poca; és un
missatge molt perillós per a la salut democràtica per a tot el món", ha
reblat.
Una
de les portaveus de les entitats internacionals que ha intervingut
després de la reunió, Vera Weber, de la Fundació Franz Weber, ha afirmat
que "una sentència d'un alt tribunal derogant una reivindicació de la
societat civil fins a transformar-se en una llei seria un atemptat
contra la democràcia, contra els animals i contra la natura".
Rull
ha agraït a les entitats que es posicioni al costat del Parlament i ha
insistit en la posició "clara" i "rotunda" del Govern de la Generalitat
de posar "tots els mecanismes al nostre abast per garantir els drets
dels animals". Per al titular de Territori i Sostenibilitat, és aquest
"llenguatge universal" el que preval en la "col·lisió" amb "l'element
tradicional de la 'fiesta nacional española'".
Ni art ni cultura
Per
la nostra part proclamem davant el món que la tortura taurina i
espanyola ni art ni cap mena de cultura!!! Animalistes del món
aplegueu-vos per aconseguir la independència catalana!!! Animals, si!
Jutges taurins, no!
Primer pas per anul·lar els consells de guerra sumaríssims del franquisme
Via
lliure per declarar nuls i sense efecte jurídic els consells de guerra
sumaríssims franquistes i les seves corresponents sentències contra
78.331 represaliats per la criminal dictadura, 3.358 dels quals van ser
executats. Davant l'immobilisme espanyol en aquesta matèria, el
Parlament va exercir la seva pròpia sobirania, ahir, amb la tramitació
d'una proposició de llei per reparar jurídicament les víctimes del
franquisme a Catalunya, una iniciativa de diverses entitats
memorialistes que va trobar el suport de Junts pel Sí, Catalunya Sí que
es Pot (CSQP) i la CUP.
Superat
el debat a la totalitat, al qual cap grup havia presentat esmenes, la
cambra continuarà tramitant la norma, que afecta tots els judicis
franquistes instruïts per causes polítiques entre els anys 1938 i 1975 a
Catalunya. Al principi i al final del debat es van adreçar llargs
aplaudiments a la llotja de convidats i la tribuna de públic de
l'hemicicle, on hi havia una vuitantena de víctimes i familiars de
represaliats, entre les quals, el nét nebot del president Lluís
Companys, les germanes de Salvador Puig Antich, els fills de Manuel
Carrasco i Formiguera i de Lluís Serra i Giribert, l'alcalde del Prat
afusellat el 1939.
La
reparació jurídica ha acostat els grups independentistes amb CSQP. “No
es pot ser demòcrata sense ser antifranquista. Que no ens parlin
d'amnisties o de transicions, perquè els crims contra la humanitat no
prescriuen”, va recordar Montserrat Palau, de JxSí.El líder d'EUiA, Joan
Josep Nuet, va celebrar que es retiri l'etiqueta de “delinqüents” als
represaliats polítics i va constatar que els judicis franquistes, ras i
curt, “van ser una farsa”. La diputada de la CUP Mireia Boya va celebrar
haver posat “el punt i final a la impunitat” i va reptar la política
espanyola a aturar la determinació del Parlament: “Corrin a Europa a
dir-los que no volen anul·lar les sentències dels feixisme i continuar
humiliant les víctimes; hi vagin i no en tornin.”
El
portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va insistir que
no esperen cap impugnació espanyola a la reparació per part del
Parlament, ja que seria com avalar la justícia franquista. “No ens ho
imaginem perquè seria una situació grotesca; representaria que algú vol
tornar a fer reviure uns processos anul·lats. Serien la riota davant del
món. Les Nacions Unides, a qui se li comunicarà que s'han anul·lat
perquè ho havien reclamat, no entendrien res”, va explicar Cruanyes, que
ho va comparar amb “una broma de cafè”.
De
fet, de moment les institucions espanyoles no s'han pronunciat sobre si
el Parlament s'ha extralimitat en les seves funcions, tal com va
subratllar el diputat del PP Fernando Sánchez Costa, que va rebre una
remor de rebuig entre el públic quan va defensar que l'Estat espanyol ja
va reparar les víctimes amb la llei d'amnistia. Sánchez Costa, que va
fer sospirar d'indignació els familiars de les víctimes, va acusar els
diputats impulsors de l'anul·lació de “mirar el passat amb fúria, obrir
trinxeres i ressuscitar fantasmes”.
Ciutadans
està d'acord en el fons de la reclamació, però hi veu dificultats
tècniques per dur-la a terme, mentre que el PSC va plantejar demanar al
Congrés la modificació de la llei de memòria històrica per anul·lar en
bloc tots els judicis sumaríssims i que no en quedin fora, per exemple,
els dels catalans que van ser instruïts fora del Principat de Catalunya.
En
aquest sentit, la mateixa presidenta del Parlament de Catalunya, Carme
Forcadell, va justificar que la cambra ha complert amb un deure pendent
amb les víctimes. Joan Josep Nuet va abundar: “És l'hora que per primera
vegada a la història d'Espanya una institució digui prou.” I la
diputada cupaire Boya ho arrodonia: “Ens avergonyim en veure que qui ho
havia de fer no ho farà mai.” La iniciativa del PSC també continuarà els
tràmits al Parlament, ja que cap grup no hi va presentar esmenes a la
totalitat. El text proposa una ampliació de la norma per declarar
igualment nul·les les sentències del règim franquista i, a més, reconeix
el dret a una indemnització de 135.000 euros per als beneficiaris dels
qui van matar entre el juny del 1940 i el setembre del 1945 en ser
deportats o internats en camps de concentració i extermini nazis.
Familiars
i víctimes del franquisme relaten la pantomima que van ser els
processos militars sumaríssims de la dictadura franquista
La
casualitat va voler que el dia que el Parlament de Catalunya iniciava
els tràmits perquè els represaliats de la justícia franquista deixin de
ser proscrits es complien 77 anys de l'afusellament, a les sis del matí a
la muntanya de l'Oliva, a Tarragona, de Gumersindo Marco i Rofes i de
Josep Giné i Estivill. A tots dos se'ls va organitzar un judici
sumaríssim, “una pantomima il·legal i il·legítima: en mitja hora en
feien sis o set”. (A tall de comparació, un judici corrent acostuma a
durar unes tres hores). Montserrat Giné és la néta d'en Josep, d'Els
Guiamets.“Els van fer un judici sumaríssim amb la contradicció que el
van sentenciar per adhesión a la rebelión, quan ells van defensar la
República. El cop d'Estat el van fer els franquistes, no els
republicans”, constatava ahir Giné, que és també la presidenta de
l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona.
L'acompanyaven la seva mare i la filla d'en Gumersindo, Florència, amb
les fotografies dels afusellats penjades al pit.
A
Josep Giné el van detenir per ser d'ERC. Amb la retirada va marxar a
l’exili. Va passar pel camp d'Argelers de la Marenda, al Rosselló, però
es va creure la política de Franco que permetia tornar a qui no tingués
les mans tacades de sang. L'esperaven.
Parents
directes d'afusellats i represaliats es van citar abans del debat a la
porta del Parlament per fer-se una foto de família amb representants de
la comissió de la Dignitat, l'Associació per a la Recuperació de la
Memòria Històrica o l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la
Llibertat. A Julià Castelló i Grau, de la Cellera de Ter, el van agafar
el 10 d'agost del 1939 i el van afusellar a les tàpies del cementiri de
Girona. “No l'he pogut abraçar mai perquè jo tenia 18 mesos”, lamentava
compungida ahir la seva filla, Salvadora Castelló, de Bescanó. “La meva
mare ho va passar molt malament: quedar viuda als 23 anys i ser roja!”,
s'exclamava. També hi eren les germanes de Salvador Puig Antich, que
vivien la jornada d'ahir “amb il·lusió i esperança”. “Les coses són
difícils i no sabem si tot això arribarà a bon port”, confessava l'Imma,
flanquejada per la Carme i la Montserrat. Creu que Madrid ho impugnarà?
“Poden fer el que vulguin, aquests... Catalunya s'ha portat molt bé amb
nosaltres, estem encantades del nostre petit país”, contraposava.
L'emoció
era a flor de pell. L'Artur, fill de Ramon Ribes i Ricart, alcalde de
Granyena de les Garrigues, no va poder acabar la frase: “El meu pare va
ser víctima dels consells de guerra, i això li va costar ...” La vida.
Concentració davant el Parlament per donar suport a Forcadell
L’esplanada
del Parlament de Catalunya s’ha omplert de gent per donar suport a la
presidenta de la institució, Carme Forcadell, que ahir va rebre la
querella de la Fiscalia Superior de Catalunya per haver permès que el
ple votés les conclusions de la comissió del procés constituent. Els
manifestants han fent càntics de suport a Forcadell i han brandat
estelades de tota mena i cartells en què es llegien lemes com ara:
‘Forcadell, estem amb tu’, ‘El poble decideix, no els tribunals’ i
‘Desobediència’.
Davant
del Parlament hi havia diputats de Junts pel Sí, la CUP i CSQP,
l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els ex-presidents del parlament
Joan Rigol i Núria de Gispert, i senadors com Santi Vidal o Gabriel
Rufián. Tots ells han fet una cadena davant les portes de l’edifici en
senyal de resistència i mentre la multitud cantava “ni un pas enrere”.
Després
ha sortit Forcadell, seguida d’alguns membres de la mesa del Parlament.
Els manifestants han fet una ovació espectacular i han fet crits
d’independència.
La
presidenta ha rebut el suport de totes les figures institucionals i
després s’ha acostat a la gent concentrada. No hi ha hagut discursos,
però Forcadell ha dit als periodistes: “No es tracta de mi, no es tracta
d’una sola persona: es tracta de democràcia. I a Catalunya, per sort,
de demòcrates n’hi ha molts”.
Novament el 13 de novembre
S’anuncia
una nova mobilització pel 13 de novembre en contra la judicialització
de la política catalana. També pretén servir per donar suport a tots els
polítics que tenen obert actualment un procés judicial i a les
institucions catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada