dimecres, 21 de setembre del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 21 de setembre de 1915 neix a Errenteria el militant anarquista i anarcosindicalista Jacinto Pérez Merino

El febrer de 1939 es va exiliar a l’hexàgon francès i patí els camps d'Argelers de la Marenda i de Gurs. 
Amb el seu germà Tomás va col·laborar amb la Creu Roja Internacional i amb la Resistència, ajudant les persones que fugien del franquisme. 
Aconseguí lliurar-se de ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. 



Jacinto Pérez Merino: 
El 21 de setembre de 1915 neix a Errenteria (Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria) el militant anarquista i anarcosindicalista Jacinto Pérez Merino, conegut com El Pinilla. Va pujar en una família anarquista: el seu pare, Roque, fou acomiadat en una vaga i, nomenat regidor durant la dictadura de Primo de Rivera, fou destituït per declarar-se anarquista; el seu  germà major, Tomás, fou un dels fundadors del Sindicat Unitari de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'Errenteria en 1931; Eduardo, altre germà major, fou un actiu propagandista i militant d'acció; i la seva germana Teófila fou una de les companyes que confeccionà la bandera confederal que presidia el local confiscat al Cercle Carlista durant la guerra.
Jacinto va començar a treballar quan tenia 13 anys com a aprenent de torner ajustador al taller mecànic de José León Olascoaga. A partir de 1931 milità en el Sindicat del Metall de la CNT-AIT i fou elegit delegat laboral. Entre 1933 i 1934 era l'encarregat de cobrar les quotes sindicals.
Fou el primer secretari de les Joventuts Llibertàries d'Errenteria. El seu domicili era lloc de refugi i de pas de companys fugats. Va assistir en el Congrés de Saragossa el maig de 1936 com a observador.
El juliol de 1936 va marxar a Donostia (Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria) a lluitar contra els feixistes, combatent al front de Casino, a Gros, a Larramendi i a Trincherpe. El 27 de juliol de 1936 va caure ferit al campanar de l'església d'Errenteria, quedant esguerrat d'un braç. Va continuar la seva lluita a la reraguarda, encara que figurava en les nòmines del batalló «Sacco i Vanzetti».
Fou secretari del Sindicat Unitari d'Errenteria. El maig de 1937 el seu germà Eduardo, que lluitava al batalló Bakunin, morí al front alabès. Abans de caure Bilbao (Biscaia, País Basc, Euskal Herria), va participar, per les Joventuts Llibertàries, en una reunió del Front Popular on la CNT-AIT va rebutjar el tardà oferiment d'incorporar-se en el Govern basc.
Fou evacuat i va treballar en Serveis Auxiliars. En febrer de 1939 es va exiliar a l’hexàgon francès i patí els camps d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània, Occitània). Amb el seu germà Tomás va col·laborar amb la Creu Roja Internacional i amb la Resistència, ajudant les persones que fugien del franquisme. Aconseguí lliurar-se de ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen (Alta Àustria).
Després de l'Alliberament, va representar les Joventuts Llibertàries en la Junta Espanyola d'Alliberament (JEL) de Baiona, ciutat on s'havia instal·lat.
En 1948 va emigrar a Caracas (Veneçuela) i fou vocal a la republicana Casa d'Espanya des del 1951. El 14 d'abril de 1961 fou condecorat amb l'«Ordre de la Lleialtat a la República Espanyola», juntament amb els seus germans Jesús i Valeriano.
Després de la mort de Franco va tornar al País Basc i formà part del Grup Basc Confederal, encarregant-se de la recaptació de fons a favor del Moviment Llibertari. Quan es va produir l'excisió cenetista, va abandonar les tasques orgàniques. En els últims anys de la seva vida col·laborà en el periòdic CNT i en la revista d'història local Oarso amb articles sobre la presència llibertària a Errenteria.
Jacinto Pérez Merino va morir el 21 d'agost de 2007 a Tenerife (Illes Canàries).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada