Homenatge a Georges Brassens, a Olot

Georges Brassens 

Es durà a terme al 29 d'octubre, just el dia que fa 35 anys de la seva mort. 
El cicle també inclou un concert d'Eduard Canimas, l’1 d'octubre, i de Roger Mas, el 8 d'octubre. 
Tancaran el cicle els olotins Déu N'hi Duo. 
El cicle es complementa amb una exposició a l'arxiu amb fotos, cartells i altres materials relacionats amb la cançó d'autor a Olot. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/09/2016 
Olot (La Garrotxa).- 

Georges Brassens és el protagonista d'una jornada a Olot (la Garrotxa) dedicada a la figura d'aquest reconegut cantautor anarquista occità, amb xerrades, taules rodones i concerts. Es durà a terme el dissabte 29 d'octubre, just el dia que fa 35 anys de la seva mort. És una de les propostes de l'itinerari que l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot dedica a la cançó d'autor.
El cicle també inclou un concert d'Eduard Canimas el dissabte 1 d'octubre, que presentarà el seu últim disc, Un pam de net; Roger Mas el dissabte 8 d'octubre, que presentarà Irredempt, un disc on torna als orígens; el nord-americà Jonah Smith, que actuarà acompanyat de David Soler; Paula Valls, acompanyada d'una banda de músics de primer nivell, i tancaran el cicle els olotins Déu N'hi Duo, que presentaran el seu llibre disc, que edita l'editorial local Llibres de Batet.
El cicle es complementa amb una exposició a l'arxiu amb fotos, cartells i altres materials relacionats amb la cançó d'autor a Olot.
Georges Brassens va néixer a Seta (Erau, Llenguadoc, Occitània) el 22 d'octubre de 1921 i va morir a Sant Geli dau Fesc (Erau) el 29 d'octubre de 1981. Fou un poeta i cantautor anarquista occità en llengua francesa. Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants, i a les seves lletres, variades i elaborades. Se'l considera un dels millors poetes en llengua francesa de la postguerra mundial. Va guanyar el Premi Nacional de Poesia. Va posar música a poemes de molts altres escriptors, com Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i d'altres. L'any 1957 va apadrinar el malaurat cantant i també compositor en llengua francesa René-Louis Lafforgue, anarquista basc i francmaçó, que, a causa del mal moment que passava, es va quedar a viure un cert temps a casa de Brassens, i que en aquest temps va escriure la seva cançó més inspirada, Julie la Rousse.
Georges Brassens no solia actuar fora de l’hexàgon francès. En català, són famoses les versions que en va fer Josep Maria Espinàs en temps dels Setze Jutges. Altres cantants catalans que han interpretat Brassens són Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs. Però qui més ha fet versions de cançons de Brassens al llarg de la seva carrera musical és el terrassenc Miquel Pujadó, que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha traduït la novel·la ‘La torre dels miracles’ (Pòrtic, 1989).
La mauvaise réputation («La mala reputació»), una de les cançons més famoses de Brassens, va ser adaptada al castellà pel també llibertari criat a l’exili en el Rosselló Paco Ibáñez, que la va interpretar en el recordat concert a l'Olympia de París, els anys setanta. Posteriorment, aquesta versió traduïda va ser recuperada per Loquillo.
Jean Ferrat, militant antocapitalista, té una cançó titulada ‘À Brassens’, en què descriu el seu físic i la seva manera de ser. Per la seva banda, l’aragonès José Antonio Labordeta li va dedicar el tema A Georges Brassens. La cantant valenciana Eva Dénia ha publicat dos discos en què adapta al català alguns dels èxits de Brassens i pels quals ha participat en alguns dels festivals més importants que se celebren a l’hexàgon francès en homenatge al cantant de Seta i va rebre la menció de millor disc Brassens de 2008 per part de la revista francesa Chorus.  
Brassens va militar en la Fédération Anarchiste (FA) entre 1946 i 1948. Durant aquests anys, va publicar articles en l’òrgan de la FA, ‘Le Libertaire’, essent membre del secretariat de redacció, amb diversos pseudònims. Fins abril de 1940 va ser secretari del grup anarquista del districte 15è de París, adherit a la FA. També col·laborà en publicacions de la CNT francesa. Durant la dècada de 1950, les seves cançons van constituir un potent vector de difusió de les idees anarquistes. Aquests any va fer amistat amb militants llibertaris com ara el pintor Marcel Renot i  el poeta Armand Robin. Va conservar sempre nombroses amistats en el moviment llibertari, especialment amb els militant Henri Bouyé, Maurice Joyeux i Georges Fontenis.
Durant anys participà en les gales de suport econòmic a la premsa llibertària. Fent costat a la militant Suzy Chevet  cantà en moltes ocasions pel Grup Louise Michel de la FA, també per les gales musicals del periòdic de la FA, ‘Le Monde libertaire’. També ajudà econòmicament la  Fédération Communiste Libertaire (FCL), que gràcies a la seva ajuda financera s’instal·la el març de 1954 a un local en el núm. 79 del carrer Saint-Denis, a París. Participà en un recital contra la pena de mort, el 30 d’octubre de 1972, junt a Léo Ferré.