Nord-est Llibertari: Campanya Digues NO a l’operació especulativa del sector sud de Salt

dimecres, 14 de setembre del 2016

Campanya Digues NO a l’operació especulativa del sector sud de Salt

Actes a Salt per explicar el vot del NO a la consulta sobre el sector sud del 24 de setembre.
Avui a la Coma Cros i el 22 de setembre al Passeig Ciutat de Girona.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/09/2016
Salt (Girona).-

Especulació del sòl, mobilitat, impacte ambiental, destrucció del teixit comercial, precarietat laboral i les artimanyes de planejament urbanístic seran alguns dels temes centrals dels actes pel vot del NO a la consulta a Salt sobre el sector sud que hi haurà el dissabte 24 de setembre.
Així, per donar raons suficients al vot del NO en la consulta sobre el desenvolupament del sector sud de Salt del 24 de setembre, el grup municipal IPS-CUP ha organitzat dos actes.

Taula rodona a la Coma Cros

El primer d'ells és una taula rodona, dit Taula Rodona, a l'Auditori de la Coma Cros el avui dimecres 14 de setembre, a les 20.00h, on s’ha comptat amb la presència de Francesc López (urbanista), Xavier Llorente (portaveu Salvem Empordà), Andreu Marfull (arquitecte) i Javier Fraga (arquitecte). El segon acte anomenat Digues NO es farà el dijous 22 de setembre, a les 20.00h, al Passeig Ciutat de Girona amb les intervencions d’Albert Boada (regidor CUP Sabadell), Sergi Saladié (diputat), Montserrat Vinyets (ex regidora CUP Sant Celoni) i Marta Guillaumes (IPS-CUP Salt).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...