243) CRÒNICA DUES-CENTES QUARANTA TRES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Homenatge a l’Ateneu Barcelonès a la memòria dels comunistes llibertaris Salvador Puig Antich i Oriol Solé Sugranyes. 
Dimarts, 20 de setembre, a l’Ateneu Barcelonès. 
Fa 43 anys es van iniciar a Catalunya un seguit de detencions vinculades al MIL-GAC. 
Els militars fa 10 anys que incompleixen la llei retenint els documents de Companys. 
La Generalitat segueix esperant que es faci efectiu el que obliga la Llei de Memòria Històrica. 


[Barcelona (República Catalana) 17/09/2016]  
L’AMIC DEL POBLE 

El 18 de setembre de 1973 es van iniciar a Catalunya les detencions de membres de que havia estat el MIL i actuaven com a grups autònoms. El mateix dia, a Reus (Baix Camp), agents de la Brigada d’Informació de la Guàrdia Civil en el decurs de les tortures contra l’obrer Cipriano Martos, investigat sobre activitats del FRAP, el van matar a causa de la gasolina i l’àcid sulfúric d’un artefacte incendiari que li van fer ingerir, causant una terrible agonia que a causa de l’acceptació per part del PSUC/PCE, CDC i PSOE de la monarquia dels Borbons encara és un dels crims de guàrdies i policies que resten en la impunitat espanyola i que milions de persones d’arrel del món esperen que una possible ruptura revolucionària a la Península, potser la separació de Catalunya, imposi tota la seva força possible de justícia i empresoni a perpetuïtat aquests sàdics funcionaris botxins de l’Estat espanyol, que gaudeixen de la pensió de les classes passives, juguen amb els néts o besnéts, van a l’hort o juguen a cartes en els casals de jubilats, sense saber que els crims de guerra amb abús de poder no caduquen mai en la memòria proletària mundial. 

MIL-GAC 
Ara, al cap de 43 anys, organitzat per l’Ateneu Barcelonès, a la Sala Oriol Bohigas d’aqueta entitat històrica de Barcelona, el dimarts 20 de setembre, a les 19 hores, es celebrarà un acte en memòria dels companys Salvador Puig Antich i Oriol Solé Sugranyes, revolucionaris llibertaris assassinats pel franquisme. Intervindran Bernat Castany, Ricard de Vargas, Miquel-Dídac Piñero, Marcelo López i Xosé Lois Garcia, Amb l'actuació dels cantants Joan Isaac i Miquel Arnella i lectura de poemes de Josep Miquel Serviá i í  Luís Goytisolo. S'obrirà un debat amb la participació del públic assistent.

Els militars fa 10 anys que incompleixen la llei retenint els documents de Companys 
Una vegada més es posa de manifest la doble vara de mesurar de les institucions espanyoles, que han judicialitzat el procés català però en canvi no prenen cap represàlia cap al Ministeri de Defensa i els seus militars que aviat farà 10 anys que porten incomplint la Llei de Memòria Històrica que obligaria a entregar documents de la Guerra Civil a la Generalitat de Catalunya com ho són els que fan referència a Lluís Companys Jover.
Els militars encoberts pel Ministeri de Defensa del Govern espanyol porten prop de 10 anys desafiant la Llei de la Memòria Històrica, aprovada l'any 2007, que els obliga a lliurar la documentació confiscada durant la Guerra Civil al Centre Documental de la Memòria Històrica. Tal com publica el web Cuartopoder.es, l'Exèrcit espanyol tampoc ha lliurat els documents de les obres realitzades pels presoners republicans que van ser sotmesos a treballs forçats sota el comandament i el control dels militars.

Els militars es fan els despistats 

Arxiu General Militar, d'Àvila 

El Ministeri de Defensa ha fet cas omís a la petició de la Comissió de la Dignitat, que ja l'any passat va reclamar al ministre Pedro Morenés la devolució dels documents confiscats per la Gestapo a la seu de la presidència de la Generalitat a París en 1940 i que segueixen emmagatzemats a l'Arxiu General Militar, a Àvila, on només amb un permís previ del Ministeri i la bona voluntat dels funcionaris (oficials a la reserva o segona activitat) poden ser consultats.  Documents robats pels nazis a Catalunya 
Lluís Companys entre 1939 i 1940 a París va dedicar part del seu temps a la difusió de la cultura catalana des de la Fundació Ramon Llull i l'auxili dels nombrosos refugiats. Però tota la documentació està en mans del Ministeri de Defensa i és per això que ERC, el seu partit, va presentar la proposició no de llei presentada a la Comissió de Defensa del Congrés de Diputats pel diputat d'ERC Xavier Eritja i signada pel seu portaveu, Joan Tardà, exigint la restitució dels documents requisats pels nazis.
La documentació de la Generalitat també conté peces reservades de l'arxiu institucional que es van traslladar des de Barcelona en els primers dies de 1939. La policia nazi va intervenir aquests documents que formaven part de l'arxiu reservat de presidència de la Generalitat, juntament amb documentació del Govern basc, i els va posar a disposició de l'ambaixada espanyola franquista i, per ordre del director general de seguretat, Gabriel Coronado, es van traslladar a Madrid. La resta de la documentació va quedar a París i al final de la guerra la va recuperar el Govern basc, que després del seu retorn de l'exili, la va tornar a la Generalitat.