Julián Floristán:
El 16 de març de 1905 neix a Haro (La Rioja) l'anarcosindicalista Julián José
María Floristán Urrecho. Nascut en una família humil i orfe de pare, va
abandonar l'escola abans de fer els 10 anys i als 14 va començar a treballar d'aprenent
de fuster.
A
partir de 1920 començà a militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT)
d'Haro i el gener de 1926, en fer els 20 anys, per eludir el servei militar,
marxà a Miranda d’Ebre (Burgos, Castella), des d'on, després de fer contacte
amb l'anarquista Laurentino Tejerina, es va traslladar clandestinament a l’hexàgon
francès.
Residí
a Donibane Lohizune i a Biàrritz (Lapurdi, Ipar Euskal Herria), fins que les
dificultats econòmiques per trobar feina el van obligar retornar a la
Península: el setembre de 1927 feia feina als ferrocarrils de Burgos com a fuster
i en 1929 va passar una temporada a les navarreses Carcastillo i Tafalla (Euskal
Herria). Aquest mateix any va instal·lar-se a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès
Nord), on va ser delegat del Comitè Pro Presos, intervingué en la fundació de
la Casa del Poble, va ser corresponsal de Solidaridad Obrera i distribuïdor de
la premsa anarquista.
Mancat
de feina, en 1933 es va establir a Palma (Mallorca, Illes Balears), on va
arribar a ser secretari de la Federació Local de CNT-AIT, membre de l'Ateneu
Racionalista de la barriada de Santa Catalina, responsable del setmanari
Cultura Obrera i corresponsal de Solidaridad Obrera; també va patir un procés
per delicte de premsa.
En
1936 va marxar a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent) i va assistir al
congrés d'aquell any com a delegat cenetista per La Torre del Compte (Matarranya).
Quan el cop d’estat franquista de juliol, es va traslladar ràpidament a La Torre
del Comte i Gandesa (Terra Alta), i va intervenir en la sufocació de
l'aixecament feixista a Villalba de los Arcs (Terra Alta). Després es va sumar
a la columna constituïda a Tarragona (Tarragonès) per alliberar Aragó,
participant en la presa de Calaceita (Matarranya) i arribant fins a
Vall-de-roures (Matarranya). Aquest mateix mes de juliol s'unirà a la columna
Carod-Ferrer, que va acabar abandonant per discrepàncies amb el cap, passant a
encarregar-se com a secretari general de les col·lectivitzacions de 19 pobles
de la zona de Vall-de-roures.
En
produir-se la ràtzia dels stalinistes d'Enrique Líster contra les
col·lectivitats, es va veure forçat a amagar-se, fins que aconseguí arribar a
Lécera (Camp de Belchite, Saragossa, Aragó), on es va unir a la Brigada Confederal
117, integrant-se en els serveis d'Intendència; més tard, va formar part del
Batalló Remiro.
El
9 de febrer de 1939 en la Retirada va passar la frontera per la Guingueta d’Ix
(Alta Cerdanya) i patí els camps de concentració de Mauzac (Alta Garona, Migdia
Pirineu, Occitània), Vernet (Arieja, Migdia Pirineu, Occitània) i Set-fonts (Tarn
i Garona, Migdia Pirineu, Occitània). Més tard va acabar en les companyies de
treballadors d'estrangers, d'una de les quals va desertar pel Pirineu, acabant
a Fumèl (Vilanova d'Òlt, Garona, Aquitània, Occitània). Després de
l'Alliberament, va treballar a Frontonh (Alta Garona, Migdia Pirineu, Occitània)
i La Sala, per assentar-se definitivament a Royan (Charente Marítim,
Poitou-Charentes).
A
l'Estat francès va militar en la CNT-AIT, participant en diverses activitats
orgàniques: secretari de la Comarcal de Vall-de-roures en l'exili durant
moltíssims anys; presència en el Congrés de París de 1945 i en diversos plens
de la regional de Tolosa de Llenguadoc; secretari general de la CNT-AIT de
Fumel entre 1945 i 1947, de Frontonh --i de Solidaritat Internacional
Antifeixista (SIA)-- i de Royan, des de 1954; secretari d'administració de la
regional tolosana entre 1947 i 1949; etc.
Des
de 1931 va ser assidu de la premsa llibertària, publicant articles, sota
diversos pseudònims (Royan, Urrechu, Florián, Riojano) en Ação Directa, Boletín
de los GG de Defensa Confederal, Boletín Interno, Boletín Interno CIR, Cenit,
CNT, Combat Syndicaliste, Cultura y Acción, Cultura Obrera, Espoir, Ideas,
Nervio, Nuevo Aragón, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad,
Umanità Nova, Umbral, etc.
Va
col·laborar en el llibre Comarcal de Valderrobres (1971) i és autor unes
memòries Cosas vividas (1971).
Julián
Floristán va morir el 19 de maig de 1997 a Royan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada