'Desmuntant
Societat Civil Catalana’, el nou llibre d’Edicions Saldonar i el
Grup Barnils.
L'autor,
Jordi Borràs, s’endinsa en l’opacitat del col·lectiu
espanyolista per investigar els seus membres i treure a la llum la
vinculació d'alguns d'ells amb l'extrema dreta. Es tracta del cinquè
volum de la col·lecció Periodistes i es presentarà el dimarts 1 de
desembre, a les 19:30h, al Pati Llimona de Barcelona .
Munté
considera que el Govern espanyol busca el "pur escarni".
El
film 'Ocho apellidos catalanes' punxa a Catalunya.
Barcelona
i Tarragona se sumen a la protesta contra la intervenció a Síria.
'Mai
més' es posiciona contra els atacs de París però també critica la
intervenció militar imperialista occidental.
[Barcelona
(República Catalana) 28/11/2015]
‘Desmuntant
Societat Civil Catalana’, el nou títol de la col·lecció
Periodistes que impulsen Edicions Saldonar i el Grup Barnils, arriba
a les llibreries amb intenció de posar llum sobre tots els punts
foscos que envolten aquest col·lectiu espanyolista. El llibre és
obra del fotoperiodista Jordi Borràs, que deixa la càmera de banda
per posar sobre paper les relacions gens casuals d’alguns dels seus
dirigents amb l’extrema dreta. 'Desmuntant Societat Civil Catalana'
serà a les llibreries a partir de dilluns 30 de novembre i es
presentarà públicament el dimarts 1 de desembre a la sala d'actes
del Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona amb la participació de
l’autor, el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David
Bassa, el director del digital El Món, Salvador Cot, i l’editor
d’Edicions Saldonar, Francesc Gil Lluch.
El
llibre s'endinsa en els inicis de l'associació espanyolista, nascuda
per fer de contrapès a les accions de les entitats sobiranistes, i
posa la lupa en els currículums --no sempre públics-- de més d’una
quarantena d’integrants d’aquest col·lectiu.
La
investigació periodística realitzada prova que Societat Civil
Catalana (SCC) “mai no ha estat ni és una representació de la
societat civil catalana de veritat”, i la seva acció s’ha
concentrat en “una necessitat imperant de reagrupar un espanyolisme
profundament desmobilitzat i amb molt poca connexió amb la societat
del país”. Borràs afegeix que “malgrat la seva pretensió de
ser transversal en l’eix esquerra-dreta […] SCC més aviat
representa el cas paradigmàtic d’entitat gestada, impulsada i
codirigida per organitzacions i membres ultradretans”.
Borràs
explica que no ha volgut fer un llibre feixuc, sinó divulgatiu i
crític, i per això el lector hi trobarà part de “morbo polític”.
L'autor hi barreja la recerca periodística amb un relat més íntim
i en primera persona, que repassa alguns dels moments de la
investigació que l’han dut a estirar els fils de SCC i a assistir
als seus actes. El resultat, com diu al pròleg el president del Grup
Barnils, David Bassa, és el vincle “desvergonyidament constant”
entre els dirigents de SCC i la ultradreta. “Tothom ho passa per
alt. La diferència és que ara ja no es podrà dir “tothom”
perquè Jordi Borràs anota i desplega aquests vincles, amb noms,
cognoms i números”, explica Bassa.
‘Desmuntant
Societat Civil Catalana’ és el cinquè volum de la col·lecció
Periodistes, en què membres del Grup de Periodistes Ramon Barnils
publiquen textos d’interès general i d’impacte mediàtic que han
estat silenciats o tractats insuficientment pels mitjans de
comunicació. El primer número de la col·lecció va ser ‘Et
presento el jutge Garzón’ de Sònia Bagudanch, seguit de ‘Castor:
la bombolla sísmica’ de Jordi Marsal, ‘Els senyors del boom’
de Gemma Garcia Fàbrega i ‘El franquisme que no marxa’ de Lluc
Salellas.
Munté
considera que el Govern espanyol busca el "pur escarni"
Segons
l’Agència Catalana de Notícies la vicepresidenta del Govern de la
Generalitat en funcions, Neus Munté, ha assegurat aquest dissabte
que el Govern espanyol “no vol altra cosa que el pur escarni” i
que “els diners del FLA han d’arribar sense condicionaments
polítics”. En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio,
Munté ha apuntat que “és molt gros que per rebre aquests diners
que surten dels impostos dels catalans s’hagi de patir tant,
implorar tant i hàgim de patir la humiliació”. Doble o triple
humiliació del Govern espanyol. La vicepresidenta ha assegurat que
l’Executiu català té la “consciència molt tranquil·la”
perquè sempre ha complit amb els requisits del FLA. “Quan veiem
que a la vicepresidenta del Govern estatal se li escapa el riure sota
el nas dient que ‘com que el govern català ha complit finalment
els criteris, paguem’, això és una doble o triple humiliació”,
ha afirmat Munté.
'Ocho
apellidos catalanes' punxa a Catalunya
Un
25% de la recaptació ha estat a Catalunya, on anar al cine és més
car
La
seqüela del film oportunista i pocasolta 'Ocho apellidos vascos',
que es va estrenar tot just fa una setmana, sembla ser que està
arrasant als cinemes de les Castelles. El film ha seguit sumant
entrades venudes al llarg dels últims 7 dies fins a arribar
11.081.639 euros i 1.809.490 espectadors. Això suposa el 72% de la
taquilla i el 73% del públic que ha anat al cinema des de divendres
passat. Això sí, Catalunya representa poc més del 20% de la
recaptació. Una dada del tot enganyosa tenint en compte que, a
Catalunya és el lloc de l'Estat, amb diferència, on anar al cine és
més car. Així, els seus mitjans de comunicació espanyols no s'han
cansat de dir que 'Ocho Apellidos Catalanes' ha triomfat a Catalunya
ja que representa el 25% de la recaptació de la taquilla. Però és
una xifra que s'ha d'analitzar amb profunditat. I és que no val el
mateix una entrada de cine a Barcelona que a Ceuta, per exemple. De
fet, l'empresa Kelisto.es va elaborar un estudi sobre el cost de vida
de totes les capitals de l'estat espanyol on, entre altres coses,
s'hi comptabilitzava el preu de les entrades de cine. Les ciutats més
cares de l'Estat espanyol són les quatre capitals catalanes i la
ciutat de Palma de Mallorca. Si anem més al detall podem comprovar
que la ciutat de tot l'Estat espanyol on és més car anar al cinema
és a Barcelona, que és pràcticament 1,5 euros més costós que la
mitjana espanyola. És evident, doncs, que el Principat de Catalunya
recapti una part molt més gran del que realment correspon a
espectadors. Com sempre, les dades reals, per tant, segurament
dibuixen un escenari molt diferent al que ens han volgut vendre des
de l'Estat.
Barcelona
i Tarragona se sumen a la protesta contra la intervenció a Síria
 |
| Capçalera de la manifestació 'Mai Més' aquesta tarda a Barcelona |
Barcelona
i Tarragona han estat les dues ciutats del país on hi ha hagut
manifestacions contra la intervenció militar imperialista occidental
en Síria. S’han fet també en una vintena de ciutats de l’Estat
espanyol.
A
Barcelona, com sempre, milers dee persones han participat aquest
dissabte a la tarda en la manifestació popular humanista que duia
per lema ‘Mai Més’. “Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni
retallada de llibertats. Per la pau, la justícia social i els drets
humans aquí i arreu” . Com a símbols, el “reciclat” torpede
emmarcat en la senyal de prohibició, i ara, el símbol de la pau que
a la vegada representa la torre Eiffel de París. La marxa ha sortit
poc després de les cinc de la tarda de la plaça Universitat i ha
recorregut els carrers Pelai, Fontanella, Via Laietana, Ferran i fins
la plaça de Sant Jaume, on s’ha llegit el manifest. Pere Camps,
director del Barnasants i un dels impulsors de la manifestació que
compta amb el suport de desenes d’entitats, partits polítics, i
sindicats, ha dit en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies
que “la resposta davant el terrorisme fonamentalista no ha de ser
només amb bombardejos que no porten enlloc”. Pel que fa a com ha
canviat el món en els darrers 12 anys, Camps ha lamentat que en la
manifestació del 2003 “alertàvem als governs que la cosa
empitjoraria” amb intervencions militars. “I així ha estat,
estem en pitjors condicions”, ha assegurat.
Cal
esmentar l’absència de gent de Convergència, PP, PSC i Ciutadans,
formacions partidàries d’una nova guerra mundial interimperialista
per provar de salvaguardar –com ja es va fer l’any 1940-- el
sistema capitalista en aquest moment de segona i potser definitiva
gran depressio capitalista mundial. En canvi, hi havia dirigents
d’ERC entre altres formacions, com ara CUP, Podem, EUiA i tota
l’extrema esquerra.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada